El seu nom és ‘Default’

Un fantasma recorre el País Valencià: el seu nom és ‘Default’. Com en aspres relats ancestrals, els més vells de cada localitat es fan creus i es pregunten com hem arribat fins ací, i per què aquest dimoni de nom estranger ens mossega amb tanta indelicada ràbia. Les arques públiques estan buides i ja no es poden pagar els medicaments, ni l’electricitat de les escoles, ni les fotocòpies dels edificis oficials, ni res en general que indique el correcte funcionament del sector públic. I tanmateix no fa molts anys que, segons els nostres Estimats Líders i Brillants Camarades, aquest terra era l’enveja de tot el món i els gossos dormien plàcidament lligats amb llonganisses de pasqua. A Castelló, singularment, comptem amb la matèria viva d’aquesta paradoxa: tenim, per un costat, un aeroport que ha costat 150 milions d’euros (només el seu director inoperant en cobra 84.000 a l’any). A aquestes despeses cal sumar algunes minúcies més, com ara el mig milió d’euros anuals que costen els falcons i altres rapinyaires que protegeixen les instal·lacions. Un detallet insignificant: no compta amb cap avió, encara.

I, al costat d’això, a molts pocs quilòmetres, a Almassora, els alumnes de l’institut de secundària La Vila Roja van a classe amb mantes i amb quatre mànigues perquè el centre ja no té diners per a pagar la calefacció. No és un cas aïllat: la Generalitat deu gran part de l’anualitat corresponent al 2011 de les despeses de funcionament dels centres públics i aquests estan abocats al tancament, si les coses no canvien. ‘Default’ esmola les seues urpes. Les mesures governamentals són desesperades: retallades de sous als funcionaris, reducció de jornada als interins, increment de l’IRPF i d’altres impostos…

Com hem arribat fins ací? D’altres administracions poden tirar les culpes als que governaven abans (la famosa herència rebuda). Però al País Valencià fa 16 anys que mana el PP. Han estat lustres esplendorosos, no cal dir-ho. Eduardo Zaplana primer i Francisco Camps després van fer córrer els bitllets i van inundar el país de construccions emblemàtiques, incandescents, caríssimes. La Ciutat de les Arts i les Ciències, per exemple. No fa molt el vicepresident del Consell, Josep Ciscar, assegurava que si li preguntàvem als valencians què preferien, poder comptar avui amb aquesta elefantiàsica Ciutat o no haver generat el deute corresponent respondrien com un sol home a favor del dèficit. La frase és literal. I revela, millor que qualsevol altra anàlisi, la magnitud del problema (i de la inconsciència!).

‘Default’ vol dir fallida, crac, anar a l’aigua, anar-se’n a can Pistraus. Quan en un país es prefereix comptar amb un aeroport sense avions en lloc de poder engegar la calefacció a les escoles és que tot va massa malament. El 2012 serà un any dur. En pagaran alguna vegada els responsables?

Joan Garí, escriptor