Tu vigila, que parla Bannon

El 8 de maig el Vaticà va elegir nou papa. Per primera vegada a la història, va sortir elegit un nord-americà, Robert Francis Prevost, Lleó XIV. La tria va ser, per a molta gent, tota una sorpresa. N’hi ha que, en canvi, el veien a venir. Concretament, va haver-hi un home que va predir-ne el nom unes quantes setmanes abans: “Crec que un dels tapats –i, malauradament, és dels més progressistes– és el cardenal Prevost. No crec que rebi prou atenció. Prevost és dels qui són ideològicament més pròxims a Francesc. També té una gran experiència a l’Amèrica Llatina, i per això és un dels noms que hi ha a la llista.” Aquest home que va encertar el nom del papa es diu Steve.

El 13 de juny, l’Iran i Israel van començar un conflicte armat. Mentre mig món es posava les mans al cap, i la majoria deia en veu alta “què vols esperar de l’imperi americà i d’un president com Trump?”, va haver-hi un home, votant de Trump i un dels dirigents del moviment d’extrema dreta Maga que, en veu alta, va dir: “Aquesta guerra, l’aturarem. Ens hem d’espavilar.” L’home deia que la promesa electoral havia estat d’aturar la guerra eterna al Llevant. I va començar una campanya, des dels Estats Units, contra el govern de Netanyahu i la idea que els EUA han de prioritzar sempre Israel. L’home deia que als EUA els conflictes al Llevant els distreuen de la qüestió important, que és lluitar contra la Xina (vídeo). I va fer una pressió enorme a Donald Trump, de dins estant, per no fer seguidisme d’Israel. Ell, via pòdcasts, YouTube i ràdio, contra Fox News, partidaris d’allargar la guerra. Quan el 25 de juny la guerra entre Israel i l’Iran es va aturar, a molts els va agafar de sorpresa. A ell no. Ell havia previst que es podia aturar si els EUA feien quadrar Netanyahu. I aquests dies insisteix en els seus atacs a Israel i acusa la CIA de no vetllar pels interessos nord-americans, sinó israelians. Ell, com Obama, vol fer virar els EUA cap a la Xina.

Aquesta setmana, la revista anglesa The Economist entrevista un populista nord-americà. La revista ha començat un seguit d’entrevistes a gent que pensa radicalment diferent. L’entrevista comença així: “Aquest home té una cosmovisió que contradiu la de The Economist. Ell és un nacionalista populista; aquesta publicació és liberal clàssica. Però el liberalisme exigeix diàleg amb aquells que s’hi oposen. I com que els valors liberals reculen arreu del món, comprendre les idees d’aquest home –que han mobilitzat molta gent a banda i banda de l’Atlàntic– ha esdevingut essencial.”

Aquest home, a l’entrevista, fa una predicció: “Donald Trump serà president dels Estats Units el 2028. I la gent s’hi haurà d’avesar.” Quan li recorden que la constitució americana diu que només pots ser president dues vegades, no tres (i el 2028, Trump seria president per tercera vegada), l’home respon: “Tenim moltes alternatives. Quan arribi el moment, explicarem el pla. I Trump serà president el 2028. El país necessita que ho sigui. Hem d’acabar allò que vam començar. Sé que això que diré us embogirà, però Trump és un vehicle de la divina providència. És molt imperfecte. No és eclesiàstic. No és particularment religiós. Però és instrument de la voluntat divina.”

Aquest home que creu que old Donald és instrument de la voluntat divina, és un catòlic dels EUA i es diu Steve.  I es diu Bannon. Steve Bannon és el mateix home que va encertar el nom del papa. I el mateix que va engegar la campanya, victoriosa, per la fi de la guerra a l’Iran.  Steve Bannon va dirigir la campanya de Trump el 2016 i ara és un dels líders del moviment MAGA, que pressiona, des de la dreta, Trump. Comprendre les seves idees, per a mi, ha esdevingut no diré essencial, però sí que revelador.

Sang irlandesa, pares seguidors de Kennedy, catòlic practicant, partidari de fer les misses en llatí i fill de classe obrera, Steve Bannon va arribar, ja de gran, a la banca de Wall Street. I explica que allà es va sentir enganyat, que el capitalisme no és el que sembla, sinó una gran trampa en mans de les grans empreses. Partidari de les expulsions en massa d’immigrants als Estats Units, fundador del diari d’extrema dreta Breitbart News, va dirigir la campanya electoral de Trump el 2016 i es mostra orgullós d’haver aconseguit que tants i tants obrers nord-americans votin Trump. Bannon ha donat suport a Vox, Alternativa per Alemanya (AfD), Jair Bolsonaro i molts més.

Bannon va refusar d’anar al congrés a testificar sobre l’assalt del 6 de gener de 2021. Condemnat a presó, va romandre tancat quatre mesos. Va entrar-hi el juliol del 2024 amb el seu aspecte habitual de poca dutxa i barba de dies. Sota el braç, a l’aixella, hi portava un exemplar del Financial Times. N’ha creat llegenda. El sistema contra mi. No explica tant que el 2020 la justícia el va acusar i condemnar per haver-se embutxacat diners recollits en una campanya popular que, en teoria, havien de servir per a construir el mur entre Mèxic i els Estats Units. Trump el va amnistiar. El sistema contra qui?

Enfrontat al nepotisme del clan Trump, als fills de Trump, a Elon Musk, a les elits megariques i al vell Partit Republicà dels Bush, cita sovint “l’home del carrer”. I contraposa els de baix amb les elits. A la vegada es troba constantment amb multimilionaris, que diu combatre, perquè grans multimilionaris conservadors li han finançat projectes. L’home del carrer contra qui?

Bannon diu que Trump és un vehicle de la voluntat divina. Jo crec que no. Jo crec que Trump és un vehicle de la voluntat de Bannon, tot un expert en l’art de “mitges veritats o mentides que després nega, contradiu o manipula demagògicament, com sempre ha fet el vell feixisme, apel·lant als instints bàsics i els sentiments de les masses menys informades”, en paraules de Xavier Montanyà, crític amb la premsa que no sap desmuntar la imatge autocreada de Bannon. Un home a qui puc arribar a trobar més perillós, sota aquesta premissa: Trump se’n va, Bannon es queda.