Les víctimes del 17-A lamenten la falta de suport de la Generalitat i del govern espanyol

  • Les entitats d'ajuda agraeixen en canvi l'actitud de l'Ajuntament de Barcelona i la seva aportació econòmica

VilaWeb
ACN
06.11.2020 - 16:55

Pocs dies abans de començar el judici pels atemptats gihadistes de l’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, les víctimes han lamentat la manca de suport de l’administració, especialment de la Generalitat i el govern espanyol, a l’hora de ser reconegudes i ajudades en els tràmits jurídics, mèdics i burocràtics. En canvi, han agraït l’ajuda de l’Ajuntament de Barcelona i el suport econòmic de cinquanta mil euros per a la defensa jurídica de les víctimes a l’Audiència espanyola, a més d’estar personada com a acusació popular.

El judici comença dimarts a Madrid, i avui la batllessa Ada Colau, el tinent de batlle de Seguretat, Albert Batlle, i el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, s’han reunit amb Robert Manrique, assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT), Eulogio Paz, president de l’Associació 11M – que representen diverses víctimes – i una vintena de víctimes dels atemptats.

La UAVAT va arribar a contactar amb dues-centes setanta.-tres víctimes directes o indirectes dels atemptats, però només s’ha permès la personació de setanta-quatre. A més, hi ha un centenar de víctimes que l’entitat no ha pogut localitzar, tot i que consten en documents oficials. Segons Manrique, com a mínim s’haurien de considerar víctimes els catorze morts i els cent vint-i-cinc ferits físics de la Rambla de Barcelona, els vint-i-nou ferits físics en les dues explosions del xalet d’Alcanar, la dona morta a Cambrils i els dotze ferits físics en aquell passeig marítim, els tres mossos atropellats a la Diagonal, i el jove Pau Pérez a qui aquest terrorista va matar per robar-li el cotxe a la Zona Universitària.

A banda, hi ha testimonis presencials dels fets, que encara pateixen seqüeles psicològiques. Hi ha víctimes de Barcelona de quaranta municipis catalans, de l’estat espanyol i de nou estats més. Algunes víctimes no s’han volgut personar i una víctima ha estat abandonada a l’últim moment pel seu lletrat.

Robert Manrique ha explicat que la Diputació de Barcelona i la Generalitat han col·laborat, però no de forma suficient. De fet, ha criticat el govern, ja que d’ençà del 2010 no existeix una oficina específica per atendre víctimes del terrorisme. Ha explicat que la Generalitat ha donat una subvenció a l’entitat el segon semestre d’enguany, però no sap què passarà a partir del gener, quan encara hi haurà víctimes que hauran de pagar pròtesis, proves mèdiques o pericials.

A l’estat espanyol li ha recriminat que només instal·lés una oficina d’atenció a les víctimes a Barcelona entre el 22 i el 29 d’agost del 2017. A l’ajuntament en canvi, li ha agraït que hagi ‘saldat el deute’ trenta-tres anys després de l’atemptat d’ETA a l’Hipercor, ja que aleshores van prometre ajuda a les víctimes i no va arribar mai. Entre el 2017 i 2018 el consistori va aportar vuitanta mil euros a la UAVAT per acompanyar i atendre psicològicament les víctimes, i ara n’aportarà cinquanta mil més per a despeses jurídiques.

Eulogio Paz ha dit que totes les víctimes cerquen ‘justícia, veritat i reparació’. Creu que la investigació policíaca dels Mossos d’Esquadra ha estat exemplar i s’han pogut fer el 99% de les diligències demanades, tot i lamentar l’excessiu termini que la causa va estar sota secret de sumari. A més, ha dit que la seva entitat sí que acusa els tres únics acusats d’assassinat, malgrat que la interlocutòria de processament de l’Audiència espanyola només els atribuïa els delictes de possessió d’explosius, integració de banda terrorista i conspiració per cometre atemptats.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor