Via Laietana, 43: la panxa de la bèstia

  • El llibre Torturades, de Gemma Pasqual, un relat sobre vint-i-dues dones torturades a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona entre el 1941 i el 2019, retrata com el pas de la dictadura a la democràcia és irrellevant per a aquesta Espanya de la qual cal fugir

Vicent Partal
21.03.2023 - 21:40
Actualització: 22.03.2023 - 11:58
VilaWeb

[Read it in English]

Avui es posa a la venda el llibre Torturades, de Gemma Pasqual. És el relat que fan vint-i-dues dones del seu pas per la comissaria de la policia espanyola a la Via Laietana de Barcelona i de les tortures que hi van haver de suportar. Entre el 1941 i el 2019. I les xifres, només les dues xifres que emmarquen el relat, ja tenen un negre significat per si mateixes. Des de l’endemà de l’entrada a Barcelona de l’exèrcit d’ocupació franquista –el qualificatiu se’l van posar ells mateixos– fins a la batalla d’Urquinaona. Que el pas de la dictadura franquista a la pseudo-democràcia és, novament, irrellevant. La mateixa policia pegava en les mateixes cambres Soledad Real el 23 d’agost de 1941 i Xènia Garcia el 18 d’octubre de 2019. Els mateixos policies en el mateix edifici apallissaven Victòria Pujolar amb una porra revestida de plom el juliol del 1945 i colpejaven amb un tornavís el 1981 els punys de Teresa Alabèrnia. Les mateixes cel·les brutes i pudents van veure tancades el 1941 Soledad Real, trencada després d’hores de rebre unes tortures que un grup de joves, futurs torturadors, miraven asseguts, i Núria Cadenes el setembre del 1988, molt probablement violentada ja per algun d’aquells aprenents que quaranta anys observaven amb atenció la tècnica dels més grans. Amb els relats d’aquestes vint-i-dues dones, Gemma Pasqual ha construït un volum extraordinari, impagable, que no és de cap manera la memòria d’un període superat del passat, sinó un crit de present, volcànic, que t’ofega. No pots acabar-te’l sense que el cor t’isca per la boca clamant venjança, sense que el cervell es remoga en la closca, ansiós de batalla. Perquè de les narracions, elegantment contingudes fins al punt imprescindible que dibuixa l’horror, emergeix el ventre de la bèstia. Situat al centre de Barcelona, a la Via Laietana, 43. I emergeixen les imatges de tots i cadascun dels seus estadants, els d’abans i els d’ara. Els del ridícul bigotet franquista i la inquietant gavardina de butxaques amples i els que arriben amb un cafè en un got de disseny a la mà, amb la bossa d’esports al coll i sabatilles fosforescents. Els immunds dels anys quaranta, cinquanta, seixanta i setanta i els immunds dels anys vuitanta, noranta, dos mil, dos mil deu i dos mil vint. Immunds tots. Sàdics tots. Degenerats tots. Passen els anys, passen les dècades, però són els mateixos. Iguals. Els torturadors de Soledad Real, de Victòria Pujolar, de Tomasa Cuevas, de Maria Rosa Borràs, de Manola Rodríguez Lázaro, de Pilar Rebeque, de Matilde, de Maribel Fernàndez, de Carme Travesset, de la Rampova, de Carmen Gonzàlez, d’Isabel López, d’Eva i Blanca Serra, de Maria Teresa Lecha, de Montserrat Tarragó, de Mireia Comas, de Ruth Gavarró, de Teresa Alabèrnia, de Núria Cadenes, de Xènia Garcia i de tantes dones –i homes– més, detingudes, bufetejades, agredides, apallissades, humiliades per persones que no mereixen ser considerades persones, per autèntiques bèsties inhumanes que tanmateix es passegen cada dia entre nosaltres, que poden seure al bar en la taula del costat, pujar al metro darrere nostre o compatir hora al vestíbul del metge. Torturades és un d’aquells llibres que marcarà la gent. No és que no sapiguem què s’ha amagat i què s’amaga en aquest cau infecte. Ho sabien els advocats que tantes hores van passar a la vorera de davant. Ho sabien els nostres joves quan van fer des d’Urquinaona l’assalt a la panxa de la bèstia. Ho saben tots els qui, convocats per la Comissió per la Dignitat, s’hi troben sovint allà davant. Ho sabien i ho saben els polítics de tots els colors, de tots els partits i de totes les èpoques que no han estat capaços d’aterrar aquest edifici i regar-ne amb sofre els fonaments. Per desgràcia, Torturades és, sobretot, un altre recordatori brillant i molt més que oportú d’allò que és l’Espanya eterna, la que no canvia ni canviarà mai, aquella de la qual ens n’hem d’anar. Escrivint la seua història, Gemma Pasqual ens obliga ara a mirar a la cara aquestes vint-i-una dones torturades allà dins i amb això ens commina a redoblar els nostres esforços, a lluitar més encara i a guanyar. A guanyar per posar fi per sempre a la bèstia, a totes les bèsties. A guanyar per viure en llibertat i tranquils sabent que mai més ningú no hi serà torturat, allí. A guanyar per poder omplir de margarides fresques, plens d’agraïment a aquestes dones, cada matí el solar buit de la Via Laietana, 43. Allà on podrem dir als xiquets que un dia s’amagava la bèstia fins que la vam saber fer fora.

PS: Assumpció Maresma ha entrevistat a Gemma Pasqual: “No em pensava trobar tantes dones torturades en democràcia

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
21.03.2023  ·  22:19

Espanya sempre viu el mateix dia, malgrat que passen dies i anys. Però arribarà un dematí i el plor serà d’alegria. Només per aquest matí, jo la vida donaria.
Quants anys fa, que ens ho cantava l’Ovidi Montllor. Cal fer via.

Antoni Vicenç
Antoni Vicenç
21.03.2023  ·  22:23

La tortura sempre. La nostra inacció, també…

Soledad Arroyo
Soledad Arroyo
21.03.2023  ·  22:23

Estic d’acord, destruir l’efifici fins als fonaments, i per netajqr-ho, arbres, plantes sorra pedres, i que allà mai més s’edifiqui res.
Si es vol guardar memòria, grafics, fotos, maquetes, en un museu, en altre lloc. La foscor s’ha d combatre amb la llum

jaume vall
jaume vall
21.03.2023  ·  22:45

En anglès i difusió.
Prou de dir-nos-ho entre els convençuts.
Gota / Bota malaia, arreu, i més ara, aprofitant Pegasus, Llarena i d’altres trumfos que tenim a prop.

joan rovira
joan rovira
21.03.2023  ·  23:07

Canvien els actors, però el ritual del botí, en nom de la bèstia, es manté inalterable.
L’estat absolutista és el mateix i els botxins s’estenen dins la societat per tot arreu.
Per tal mantenir la colònia han demanat la complicitat de més càrrecs intermedis.
De la dictadura franquista a la dictadura, mitjançant partits i mètodes, borbònica.

Jaume Riu
Jaume Riu
21.03.2023  ·  23:30

LA POLICIA EN EL BÀNDOL CONTRARI
Els estats totalitaris per sobreviure i perdurar, necessiten poder atemorir a la població amb una policia que no té la missió de protegir les persones sinó protegir els governs. Aleshores, l’acció policial consisteix a reprimir per la força física, i fa servir fusells de boles de goma i tortura a les comissaries.
Tal com diu Partal a l’editorial, no és de cap manera la memòria d’un període superat del passat, sinó un crit de present, volcànic, que t’ofega.
Això és el que se sent quan tens la policia en el bàndol contrari.

Núria Coma
Núria Coma
21.03.2023  ·  23:37

Ostra Vicent.
Les llàgrimes gairebé no em deixen escriure i la ràbia i el fàstig que provoquen les bèsties inhumanes és més gran cada vegada per molt que n’he escoltat molts de relats esgarrifosos de tortura per les/ els propis torturats bascos que conec i amb els qui convisc.
Cap ésser és més repugnant que el torturador ni persona més vil que el jutge que ho veu i ho tolera, oi Marlaska, Garzón…??
España és uns monstre carregat d”odi i sang.

Josep Jallé
Josep Jallé
21.03.2023  ·  23:58

S’hem fa difícil empassar saliva … llegint-ho i tornant-me aquelles vivències com la del cavalls amb dos grisos llançats per la voravia, costat mar, del carrer de Pelai amb la rapidesa i sort de poder entrar a un so-portal abans de que et fotessin o t’emportessin a la cova descrita. Corria el 1965. I no s’acabarà mai fins que els fotem fora perquè ho tenen inserit a l’ADN. Els passi del temps no els canvia tant, només en les formes.
I la Llei mordaça del 2015 segueix mantenint-se, amb la llicència de intimidar, mani qui mani, i amb el titelles 155 del PsoE i associats mentint un cop i altre. No segueixo, no puc …

Gerber van
Gerber van
22.03.2023  ·  00:28

Avui em costa contenir les emocions en llegir l’editorial. Estic totalment d’acord amb Jaume Vall: tradueix i distribueix l’editorial en anglès. Si cal, m’ofereixo voluntàriament per traduir-lo.

Núria Castells
Núria Castells
22.03.2023  ·  01:28

Totalment d’acord amb Jaume Valls: en anglès i difusió!
Resulta que els jutges del TJUE reconeixen que podem ser un GOI però nosaltres no ho aprofitem.
Què en fem dels milers de denúncies recollides per catalanoparlants discriminats, multats o amenaçats?
No n’hi ha prou de parlar-ne en congressos o reunions de sociolingüistes, per molt que estigui bé fer-ho.
Què en fem de les proves de la persecució judicial sostinguda contra milers de persones independentistes, absoltes o condemnades?
Què en fem de tantes evidències recollides, publicades, sentenciades… de tota mena de discriminacions i atacs contra el nostre GOI?!

Tot això ha d’anar als tribunals EU. Perquè cal ACREDITAR, davant els tribunals EU, la persecució dels catalans per part de l’estat espanyol.

No espero que ho faci el govern -com li tocaria. Fa falta organitzar-se, des de la societat civil (com per a tot!) i fer-ho.
L’ANC, col•lectius d’advocats, qui sigui.
O aquest Consell de la República que es mou tan poc.
Feina, n’hi ha.

Marc Mateos
Marc Mateos
22.03.2023  ·  06:19

Les tortures formen part del tarannà espanyol.
És l’essència de les curses de braus, el que ells anomenen com la seva festa nacional.
Un estat on mai hi haurà justícia, car els primers delinqüents i torturadors són aquells que haurien de vetllar per ella i administrar-la: policies i jutges.
//*//

Antoni Gavarró
Antoni Gavarró
22.03.2023  ·  06:23

Seguir sense abaixar els braços. Ofegar la ràbia del desencís de comprovar que no hi ha cap determinació entre els qui s’han postulat per ocupar les més altes representativitats de la nostra nació. Serrar les dents i no oblidar mai que per enderrocar el cau infecte de la bèstia, cal estructurar una justícia pròpia dins dels paràmetres de la UE, que passi comptes amb els ocupants.

LLUÍS CASTILLO
LLUÍS CASTILLO
22.03.2023  ·  06:33

Jo també ho sabia. M’ho va explicar el pare de Núria Cadenas company de treball, era de nit en aquell tren nocturn viatjant de nit camí de Donisti. Ho vaig saber pel meu germà que va ser hi allà per no correr prou davant dels grisos al sortir de l’Escola Industrial del carrer Urgell i marxaré d’aquest món dolgut perquè com a Poble no hem tingut el valor de fer el que calia fer. Salut.

Isabel Blazquez
Isabel Blazquez
22.03.2023  ·  06:49

Ja tinc llibre per Sant Jordi.

Carles Serra
Carles Serra
22.03.2023  ·  07:15

Gràcies Vicent per l’editorial, així com la majoria de les aportacions dels subcriptors; era coneixedor de les atrocitats que es feien i es fan en aquesta cova que representa i és la viva imatge d’aquesta espaÑa.
Però cal seguir recordant que aquesta espaÑa sense els seus col·laboradors d’aquesta colònia no tindrien tanta impunitat.
Com molt bé ens recorda el Sr.Lluis Castillo 06:33
Molta tristesa i indignació

DAVID ELDRIDGE
DAVID ELDRIDGE
22.03.2023  ·  07:19

S’ha de traduir en totes les llengües (no només l’anglès) i un dia no massa llunyà vendre’l allà mateix a la Via Laietana en el museu memorial a les víctimes, com a Robben Island a Sud-àfrica o a la Topographie des Terrors a Berlin.

Belén Solé
Belén Solé
22.03.2023  ·  07:44

Espanya és violència.

Pep Agulló
Pep Agulló
22.03.2023  ·  08:06

La bèstia en l’acció de supervivència mai planifica el patiment de la víctima.

La tortura és la màxima expressió de la violència cruel i deshumanitzada. Una monstruositat de la nostra espècie…

Albert Miret
Albert Miret
22.03.2023  ·  08:24

La bèstia és un paràsit que s’alimenta de sang humana com la puça, els polls i altres insectes. L’evolució humana va ensenyar fa molts segles que el progrés humà es basava a domar aquesta part indesitjable de tot ésser humà, però espanya sempre ha preferit alimentar la bèstia en lloc de rebutjar-la, perquè no té coneixement i rebutja tot aprenentatge pacífic de les civilitzacions que la rodegen. “Que inventen ellos” o “La letra con sangre entra”, i altres animalades. Per això, cremaven els llibres al mig del carrer, com feien els seus professors nazis, i veten avui encara els llibres que proposen eliminar la bèstia per sempre. Però cal també recordar, que espanya mai ha conegut en cap època els immensos beneficis de la intel·ligència ni de la bondat entre les persones, tot el poder que ha tingut sempre és exclusivament amb l’ús de la força, la traïció i la sang, i sempre contra el seu poble. A l’estranger ho ha perdut ja tot. Per a ells, s’avença només amb l’assassinat i el robatori.
Com que se saben inadaptables a Europa, s’amaguen com fan els nens quan se’ls ha descobert un delicte criminal com és l’espionatge a tot i tothom que no pensa igual que ells, i terroritzen a tot aquell que els hagi denunciat al món del segle XXI.
Cal fixar-nos, però, que el seu món ja no el compra ningú. Amb l’espectacle que acaben de fer amb la comissió Pegassus, i amb el resultat de tots els judicis dels tribunals europeus, van perdent la poca credibilitat i la confiança que els quedava d’allà on volen formar part, però no poden. Perquè Europa ja va patir la bèstia i la coneix molt bé, i cada dia els va collant més. La pregunta és: “Què faran contra el seu propi poble sanguinari quan ja no el puguin mantenir a cor què vols, cor què desitges amb els diners dels altres”. Allò serà el final d’un error històric.

Victor Serra
Victor Serra
22.03.2023  ·  08:29

Cada día del que queda de vida s’hauria de plantar aquest llibre davant la cara dels polítics del PSC-PSOE . Ells en són còmplices i col.laboradors necessaris.

Carles Farre
Carles Farre
22.03.2023  ·  08:30

Bon dia, subscric la portada, però m’estranya la poca o nula informació que dona el diari sobre el que está passant a França:

Pero… a pesar de Silicon Valley

No es noticia de portada. La prensa nos muestra el mundo del poder: Ucrania.
Pero debajo de ese mundo late el otro.
Si ellos no lo cuentan lo contaremos nosotros:

Las protestas no paran en Francia.
Unas 400 personas fueron arrestadas durante la represión policial de las manifestaciones el jueves por la noche. Estas protestas se han cruzado con un número cada vez mayor de huelgas y piquetes en industrias críticas de Francia, incluidas refinerías, puertos y plantas de energía.
El viernes por la mañana, estudiantes de las universidades Paris 1, Paris 3 y Paris Cité protestaron en el campus de Tolbiac en apoyo de los basureros, luego de que el ministro del Interior, Gérald Darmanin, anunciara que comenzaría a reclutar basureros en toda la capital.
Los trabajadores de la basura iniciaron una huelga el 7 de marzo contra las reformas de pensiones de Macron, lo que interrumpió la recolección de basura en la capital durante una semana y media. Los trabajadores de eliminación de residuos también han estado en huelga en Le Havre desde el 7 de marzo. Setenta estudiantes también viajaron a la incineradora en Ivry-Sur-Seine para apoyar a los trabajadores en huelga.
El jueves por la mañana, un piquete de trabajadores de la basura en un depósito en Ivry-Sur-Seine fue atacado por la policía y dispersado con gases lacrimógenos para que el personal militar francés pudiera acceder a los camiones de basura. El piquete se dispersó después de que la policía agrediera a estudiantes y trabajadores con porras y gases lacrimógenos. Después de despejar el piquete, la policía arrestó a cinco estudiantes, que aún estaban detenidos el viernes por la noche.
Cientos de personas se reunieron frente a la comisaría del distrito 1 para exigir la liberación de los cinco manifestantes arrestados

Cerca del campus de Tolbiac, el WSWS habló con Jonas y Lisa, estudiantes que participaron en el esfuerzo por defender a los basureros en huelga y fueron víctimas de la violenta represión policial de la manifestación.

Jonas, que asiste a la Universidad de la Ciudad de París en Grands Moulins, explicó los eventos de la mañana. “Estaba en clase cuando varias personas se acercaron a las aulas para movilizarnos. Se levantaron varios auditorios espontáneamente, y luego fuimos a levantar otros. Teníamos la intención de ir a ayudar a los trabajadores requeridos. Tuvo un efecto de bola de nieve y todos comenzamos a marchar hacia Tolbiac [universidad] para unirnos a otros estudiantes que se reunían allí”.

“A medida que nos acercábamos a la universidad, los policías nos hirieron y comenzaron a usar gas lacrimógeno. Como no nos íbamos, después de unos minutos nos gasearon nuevamente. Resistimos e intentamos pasar, pero nos empujaron hacia atrás. Después de media hora o 45 minutos, nos empujaron calle abajo. El grupo se dispersó y arrestaron a cinco de nosotros”.

Jonas denunció la aprobación antidemocrática de la reforma de las pensiones y el uso de la policía para reprimir las protestas: “Nos gustaría que en una ‘democracia’, sea el pueblo el que decida lo que pasa. Y que tal vez por una vez la policía pueda evitar tomar medidas enérgicas contra las personas que se expresan democráticamente, eso también sería bueno”.
Lisa explicó la creciente ira social entre los trabajadores y los jóvenes. “Todos los trabajadores están en contra de la reforma de las pensiones. Entendemos que lo que quiere el gobierno no está en absoluto de acurdo con los intereses de la clase trabajadora. Todos tenemos muchas ganas de ir a manifestarnos, organizarnos y construir una gran huelga”

Cuando se le preguntó cómo los trabajadores podrían derrotar al gobierno de Macron, Jonas respondió: “El 49.3 [artículo utilizado para impulsar los recortes de pensiones] solo echó leña al fuego. El pueblo ya se rebelaba contra el gobierno. Hay que construir un movimiento social, esa es la única manera de hacer que el gobierno se doblegue o cambie. No solo contra el gobierno también sino contra los patrones y las grandes empresas.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
22.03.2023  ·  08:48

Es ben senzill: jo no vull viure en un país on el ministre de justícia ha estat condemnat per la justícia europea 7 vegades per ignorar i no investigar tortures i maltractes policials !! I que a més forma part del “gobierno más progresista de la historia” (???!). I no tinc res a “dialogar” amb aquest país, res. Només marxar ben lluny, i com més lluny, millor.

Quin horror i quin fàstic. I quina ràbia!

Miquel-Àngel Montserrat
Miquel-Àngel Montserrat
22.03.2023  ·  09:13

Molt bé, molt d’acord… amb dos petits “peròs”:
* el nombre de dones torturades, en relació als homes, és ínfim. Menys de l’1%. Possiblement menys de l’1 per mil. Ara sembla que només hagin torturades dones…
* realment, les tortures (que ho eren) de Via Laietana no són res comparades amb les d’Intxaurrondo. No vull minimitzar-ho, però van morir bascs de les tortures, i altres van quedar malferits per tota la vida. Aquí, res d’aìxò no va passar. Ho dic només per justícia als que sí que van patir moltíssim més.

Francesc Fuentes
Francesc Fuentes
22.03.2023  ·  09:23

Entenc que els primers impulsos de les persones que s’assabenten dels horrors que s’han produït en aquest edifici siguis els de destruir-lo tot i convertir-ho en un jardí de flors. Però d”aquesta manera, a poc a poc, s’aniria diluint la memòria en un solar buit. És molt més útil reconvertir l’edifici de Via Laietana 43 en un centre d’interpretació de la memòria de la repressió de la policia espanyola a Catalunya, en un museu on perdurin els testimonis de tota la gent que hi ha estat torturada, en definitiva, en un bastió que esperoni la lluita contra la repressió i totes les formes de dominació contra la nostra nació.
Carme Travesset Roselló

Rafael Benavent
Rafael Benavent
22.03.2023  ·  10:10

Gràcies que “España no hay más que una”.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
22.03.2023  ·  10:10

Vicent; fantàstics, encertats, punyents els adjectius que fas servir per a descriure a aquests individus que, com bé senyales, costa d’incoloure en el nom comú de ‘persona’.

Necessari el recordatori de qui és i què fa ñ.

I imprescindible assenyalar que els esclaus, els lacais, tan sols obeeixen ordres de més amunt i que per això, perquè només son servents sense res en el cap ni en l’ànima, son capaços obeir sense pensar. La part més fosca de l’èsser humà es desferma quan (creu que) té poder.

Els veurem empresonats a tots ells, els de dalt i els de baix?

Oscar Bernades
Oscar Bernades
22.03.2023  ·  10:19

Espanya només concep una forma d’exercici del poder, i en termes democràtics és un estat impostor, i això explica la continuïtat en els mètodes des de la dictadura fins ara. El retret que ens hem de fer a nosaltres mateixos és que fa quaranta que els hi riem les gràcies, és a dir que els legitimem, i el retret que cal fer a Europa, és una credulitat i una ingenuïtat que costen molt d’empassar. Espanya no es mou un mil·límetre, perquè no li cal.

JOAN MUNDÓ
JOAN MUNDÓ
22.03.2023  ·  10:39

Sàpiguen tot el que ha passat, ens cal impedir que la “nostra” policia s’encomani de les maneres del sistema espanyol, per bé que tinc por que la influència dels components que hi han entrat, provinent de les files “nacionales”, hagin ja contaminat les forces de seguretat del futur estat català.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
22.03.2023  ·  11:37

Totalment d’acord amb el sr. Nou.

Està bé la informació d’aquí però falta aquests que esmenta el sr. Noy sobre França que crec que és molt important.

Jaume Melquiades
Jaume Melquiades
22.03.2023  ·  11:55

al sr carles farre ja li val fotrens la palissa sobre el pais vei ia sobre per me inri ens la encoloma en cateplano si para que nos entendamos todos au vinga que ja tenim una edat

Ramon Perera
Ramon Perera
22.03.2023  ·  12:12

Parlem de “Via Laietana” [amb aquestes paraules n’hi havia prou durant el franquisme per saber a què ens referíem] com si fos de la nostra propietat. I no ho és. I no ho serà si primer no ens fem independents.
En aquell moment ja sabíem que s’havien destruit les fitxes policials dels represaliats amb l’argument pervers de que així no tindrien antecedents. Aquesta destrucció, que significa destrucció de proves de la repressió, també la recorda Gemma Pasqual durant l’entrevista que li fa Assumpció Maresma: “Com pot ser que amb les tortures demanen proves si ells les tenen totes? I, a sobre, les han destruïdes. Mira, Martín Villa va cremar tot el que va poder.”

Com molt bé diu Carme Travesset [Francesc Fuentes, 09:23], si s’enderroqués aquest edifici “d”aquesta manera, a poc a poc, s’aniria diluint la memòria”.
L’existència d’aquest edifici també és una prova, i no menor, de les tortures que s’hi han produït.

Antoni Cerdà
Antoni Cerdà
22.03.2023  ·  12:15

Jo he tingut repetits dos somnis, un és, com una gentada assalta l’edifici de la bèstia, Via Laietana 43 i, ocupa i se’l fa seu, del poble català. L’altre és, un cadafal amb un home assegut en una cadira, lligat i un botxí donant voltes a un clau fins a rebentar-li el coll, ells en diuen “garrote vil”. Mai ho oblidaré.

Francisco Javier López
Francisco Javier López
22.03.2023  ·  12:41

“A guanyar per poder omplir de margarides fresques, plens d’agraïment a aquestes dones, cada matí el solar buit de la Via Laietana, 43.”
Sublim Vicent!

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
22.03.2023  ·  13:01

L’enemic és i fa d’enemic. I el que toca és combatre’l.

Però els botiflers catalans de tota mena junt amb els indiferents, son els que em repugnen. Aquests si, que em repugnen.
I tinc por perqué me’ls tornaré a trobar al Parlament de la Catalunya independent per manca de memòria i per un malentès “perdò” que, ja ho veureu, tots invocaran.

NIL MALET
NIL MALET
22.03.2023  ·  14:23

D’Espanya no cal fugir-ne, sols l’hem d’expulsar de la nostra terra. Han de fugir ells i ser nosaltres els caçadors. Ni que sigui a nivell conceptual aquesta és la posició que hem de prendre.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
22.03.2023  ·  14:55

Via Laietana 43 seria bo un solar nu, és completament repugnant aquestes tortures per tant vol dir que la marca feixista encara és present. Com més aviat millor independència

Marta Sanchis
Marta Sanchis
22.03.2023  ·  17:05

Moltes gràcies, Vicent.
Llegim i rellegim el llibre i no oblidem per transformar

Carme Vidal
Carme Vidal
22.03.2023  ·  17:28

Gràcies infinites a Gemma Pascual per haver tengut el valor d’endinsar-se dins el món tenebrós i torturador de la comissaria de via Laietana. També gràcies infinites a les dones, tan valentes, que han volgut contar i reviure el seu patiment.
Pens que l’edifici s’hauria de convertir en un museu que doni testimoni de la crueltat de l’Estat espanyol i dels seus esbirros contra el poble català.

Josep Ramon Collado
Josep Ramon Collado
22.03.2023  ·  17:38

A guanyar per viure en llibertat i tranquils sabent que mai més ningú no hi serà torturat, allí. Ni enlloc!

Antoni Cuadrench
Antoni Cuadrench
22.03.2023  ·  19:01

‘A por ellos’ és el crit; la carta blanca a qualsevol mena de repressió, començant per la tortura.

Carles Viñals
Carles Viñals
22.03.2023  ·  19:33

Dic el mateix que Jaume Vall: “En anglés i amb difusió. Prou de dir-nos-ho entre els convençuts.”
Imprimiu un miler d’exemplars i feu-los arribar a Puigdemont, Ponsatí i Comín, i que ells els distribueixin entre la resta dels parlamentaris. Nosaltres ja ho sabem; al Parlament Europeu no, tot i que dubto molt que, ni tan sols sabent-ho vulguin fer res al respecte.

Amic Carles Farré: Us estranyeu de la poca o nul.la informació que VW fa de les manifestacions a França ? Jo, no. Com tampoc no m’estranya que cap diari espanyol -ni català, inclós VW-, se n’hagi fet ressó de les protestes anti OTAN que de fa mesos tenen lloc arreu d’Europa, (Txèquia, Alemanya, frança, Itàlia). Com han de parlar-ne, si ni tan sols han informat de la que tingué lloc el passat dissabte dia 11 a Bilbao, primera manifestació anti OTAN a l’estat espanyol ?

Aureli Ferrando
Aureli Ferrando
22.03.2023  ·  19:37

Gràcies Gemma, gràcies Vicent i gràcies per tots els comentaris. Res més a afegir!

Jordi Nogués
Jordi Nogués
22.03.2023  ·  20:56

A part de llegir el vostre comentari, com cada vespre, he llegit també l’enterevista que li fa l’Assumpció Maresma a l’escriptora Gemma Pasqual i vull deixar constància de les meves felicitacions tant a vos, Vicent , per claretat amb que exposeu els vostres arguments i les qualificacions que mereixen aquests 47 torturadors identicicats, i també vull felicitar a la Gemma per haver escrit aquets llibre. Havia de ser una dona que escriguès sobre dones torturades!! Quant a les qualificacions de l’Estat espanyol…sense comentaris….Eenlloc de castigar els troturadors els premien amb medalles i diners públics,,i com dieu i tots sabem en això no hi ha colors…tant li fa que siguin franquistes o “el gobierno mas progresista de la història”(????) Tal com assenyala algun comentarista d’aquest llibre se n’haurien de fer traduccions a les principals llengües europees i fer.ne difusió….Seria una bona acció de la pobra, miserable i vergonyosa Acció Exterior de la Generalitat, que això també ès història de Catalunya, redeu!

Miquel Furio Sendra Furió
Miquel Furio Sendra Furió
22.03.2023  ·  21:54

Al menys els bascos van fer una mica de justicia liquidant a personatges sinistres com el Melitón Manzanas llastima que aqui no haguessim volat l’edifici quan hi havien els germans Creix, i també mes endavant.

Antoni Sans
Antoni Sans
22.03.2023  ·  23:19

Escriu Rosa
Algú hauria de posar el llibre “Torturades” al seient de cada un dels diputats al Parlament. A veure si tenen valor de seguir ignorant aquesta ignomínia.
Llàstima que la Presidenta del Parlament no pugui ser al seu lloc. Segur que si pogués ho faria.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any