El vallenato tot esperant un terratrèmol colombià

Crònica del director del diari Berria, Martxelo Otamendi, de Colòmbia estant

VilaWeb
Martxelo Otamendi
16.06.2022 - 21:40
Actualització: 16.06.2022 - 21:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El jove Brando Múgica és un cantant de vallenato, tot i que al principi va intentar de fer a Colòmbia –un país que té tantes variants climàtiques com bons cantants– versions d’Álex Ubago i La Oreja de Van Gogh. Al final Múgica va veure que tindria més futur apuntant-se a un dels indicadors musicals colombians, el famós vallenato. Brando sap que el seu avi era d’Euskal Herria, però no el va conèixer. Així i tot, expressa orgullós l’origen del seu cognom. És afeccionat al futbol i ​​coneix els equips bascs que juguen a la lliga espanyola masculina de futbol, ​​però ho fa perquè juguen contra el Reial Madrid, que en definitiva és l’equip que porta al cor.

Múgica és un dels participants en les protestes ciutadanes de l’any passat, juntament amb molts joves de la seva edat. Els joves, els d’esquerres i els que mai no havien mostrat interès per la política, van trasbalsar els carrers de les principals ciutats colombianes amb aquelles protestes. Al principi, ell protestava contra les propostes del govern d’Iván Duque d’apujar alguns impostos. I després per la creixent repressió contra els joves –la policia i l’exèrcit van assassinar més de seixanta manifestants–, protesta en què es van unir ciutadans de totes les edats. Durant molt de temps, el país es va trobar pràcticament paralitzat per les manifestacions: de l’abril de l’any passat al gener d’enguany.

Ara l’esperança del cantant Múgica és que aquelles mobilitzacions tinguin conseqüències en les eleccions presidencials de diumenge. L’esquerra es desesperaria si, una vegada més, es perdés l’oportunitat d’un canvi radical a Colòmbia. El candidat esquerrà, Gustavo Petro, creu que és imprescindible guanyar per començar a fer canvis que inevitablement trigaran. I Múgica vol lluny l’altre candidat, l’empresari Rodolfo Hernández.

Hi ha qui diu que un aeroport és el primer aparador que un país ofereix als forasters. Però en el cas colombià és força millor la imatge que dóna l’aeroport de Bogotà que no la realitat que es fa visible a banda i banda de la carretera que porta al centre de la ciutat. “Ja tindrà feina el nou president, si ha d’endreçar tot això”, pensa el periodista que ha vingut a veure les eleccions. Habitatges bàsics molt pobres, voreres fetes malbé, carrers estrets i enfangats sense asfaltar, munts d’escombraries perquè fa setmanes que no les han recollides… Aquest barri mostra la fotografia concreta de la sentència que diu que el codi postal del lloc on has nascut et marca el futur per sempre. Primer estrat, en terminologia colombiana.

Als Estats Units era habitual de demanar a algú que coneixies quants diners guanyava. A Colòmbia demanen en quin estrat vius. L’estrat indica el nivell del barri, en una escala d’u a sis: la situació econòmica, la seguretat, els serveis, la qualitat de vida… La valoració dels conceptes determina el número de l’estrat. Del lloc on viuen els més pobres en diuen primer estrat. A l’altre extrem, el sisè estrat, als barris dels rics, tot és esplendor i tranquil·litat. Al mig, com a l’escala Richter, la resta de nivells.

A Colòmbia, país de terratrèmols, el vallenato Múgica desitja amb tota la força que diumenge un terratrèmol polític superi els 12 graus de màxima de l’escala Richter i capgiri el país. Veurem què passa.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes