Estimada Dolors:

Aquesta és una carta per a tu, però alhora és una carta pública. Això em permet de dirigir-me a tu i també transmetre a tothom com t’admiro i et valoro pel teu compromís en tot allò que penses i creus. Ho has demostrat durant tota la vida. No t’has limitat a treballar, a cuidar i a estimar els teus (especialment els fills). També has treballat de manera altruista pel país, i això vol dir la seva gent, en la millora del seu benestar i la igualtat d’oportunitats per a tothom. Segur que és això que et va portar a ser regidora del teu municipi, Torroella de Montgrí, de formar part del consell social de la Universitat de Girona, secretària general de la UGT a les teves estimades terres gironines i, finalment, diputada i consellera de Treball, Afers Socials i Família del govern de Catalunya. Jo et vaig poder conèixer en la teva etapa de consellera. Vaig poder veure de prop la teva dedicació, el teu esforç i treball en matèries tan sensibles com tot l’àmbit social del govern. De fet, vàrem compartir algun projecte, com la prova pilot per a les persones sense sostre.

Ens coneixíem, doncs, però des d’una certa distància, segurament des d’una certa mirada de reüll. A la presó, vàrem entrar-hi essent dues conegudes, havíem compartit govern, i això vol dir algun projecte comú, però també alguna enganxada… Quan vaig entrar a la presó, doncs, coneixia la consellera. I a la presó, hi vaig conèixer la persona. Una gran persona que vaig tenir sempre en els moments difícils, com va ser la meva lesió al turmell. Després d’aquells dies d’angoixes i mals moments plegades, en què també vàrem parlar molt i vam passar bones estones, puc dir que et conec bé.

He llegit a les xarxes socials que vas tenir un petit conflicte amb una presa a Alcalá Meco. No sé la veracitat i precisió de la conversa, però estic segura que si algú t’ha dit ‘mira la imbècil que volia separar Catalunya d’Espanya’, és perfectament possible que hagis respost amb tota tranquil·litat: ‘La diferència entre tu i jo és que jo mai no et diria imbècil.’ És a dir, has estat a l’altura. Has estat digne fent una resposta com aquesta. Algú pot estar als antípodes de les teves idees, però això no faria que li faltessis al respecte. De fet, el respectaries tant o més que si pensés com tu. Tens la capacitat d’escoltar, de sentir empatia, d’ajudar i de respectar. Per això, si hi va haver aquest incident, és fàcil que la resta de preses t’aplaudissin. Elles, a hores d’ara, ja et coneixen i segur que et respecten, t’admiren i et valoren. Mentre vàrem ser a la presó, vas mirar d’ajudar tant com podies les dones de la presó (ajudant-les a fer els deures, orientant-les en temes legals…) i em vas ajudar a mi a passar aquells més de trenta dies tancades.

M’has demostrat que ets una persona molt generosa, tant, que el dia que et van tornar a empresonar, abans que passés i se sabés, vàrem parlar per telèfon, i amb la teva natural generositat em vas dir com n’estaves, de contenta, que jo no hagués de passar per aquell tràngol. Em vas dir que era el millor regal de noces que podia tenir i que, passés el que passés, l’endemà fos feliç, com em mereixia. Ho vaig intentar i ho vaig fer, i quan et vaig venir a veure a la presó no et vaig poder dir que t’havia trobat a faltar. Tampoc et vaig explicar que en el petit vídeo que vàrem projectar, tu hi eres, igual que el Jordi, el Josep i el Quim, perquè d’alguna manera hi havíeu de ser. Aquell dia, darrere el vidre, no t’ho vaig poder dir. Segurament, hauria plorat i no ho volia fer, essent tu a dins i jo a fora.

Dolors, com et pots imaginar, el teu empresonament ha estat molt dur per a molta gent. També per a mi, encara que sóc ben conscient que tu t’emportes la pitjor part. Malgrat tot, estic contenta de no ser a la presó. I alhora, em sento malament de no poder-te ajudar. Que no ens puguem ajudar mútuament, com vam fer quan ens van empresonar ara fa mig any. Tu vas ser un punt de suport i espero que jo ho fos per a tu.

Però per damunt de tot, Dolors, jo, com tu, voldria que les diferències, les diferents maneres d’entendre el món, les diferències d’ideals, les poguéssim resoldre des de la política i en cap cas des de la justícia. Així és com entenem la democràcia, així és com entenem que es resolen les diferències.

Una abraçada amiga i fins ben aviat,

Meritxell

Penseu amb llibertat, siguem crítics

El poder prova d'amagar la gravetat de la crisi amb crides a no apartar-se de la línia oficial, a no parlar 'd'allò que ara no toca'. VilaWeb no ho farà. No renunciarem ni un segon al pensament lliure, a parlar amb plena llibertat i a continuar essent crítics.

Ajudeu-nos a continuar essent la veu que el país necessita. Feu-vos subscriptors de VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb