unitat estratègica

TEMA DEL DIA
Interinitat.
El govern de Quim Torra celebra aquests dies el primer aniversari sense acabar de superar la sensació d’interinitat que arrossega del primer dia ençà, originada per l’empresonament i l’exili de l’executiu anterior però també per algunes contradiccions internes entre els socis, Junts per Catalunya i ERC. Aquest cap de setmana n’hi ha hagut un exemple. El president Torra va anar a la reunió del Cercle d’Economia de Sitges i va reclamar als empresaris que donessin suport al dret d’autodeterminació. L’endemà hi va anar el vice-president Pere Aragonès i va reclamar la represa del diàleg amb el govern espanyol a partir de la Declaració de Pedralbes i va obrir la porta a participar en la negociació del finançament autonòmic si Pedro Sánchez aixecava la intervenció financera de la Generalitat, encara vigent d’abans del 155. Dissabte va passar-hi Pedro Sánchez i va menystenir totes dues intervencions. Va evitar d’esmentar Catalunya en el seu discurs i el servicial president del Cercle no li’n va fer tampoc cap pregunta, per no incomodar-lo.

Però, més enllà del menyspreu de Sánchez, contrasten les intervencions del president i el vice-president d’un govern sobre l’estratègia en el futur immediat. Deixant de banda que l’economia vagi bé, són dos enfocaments clarament diferents i fan preveure tensions a curt termini. No és pas un repartiment de papers pactat, perquè fonts de Presidència asseguren que Torra no sabia que Aragonès obriria la porta a negociar el finançament autonòmic. De fet, la intervenció d’Aragonès ha causat sorpresa en el president de la Generalitat, segons les mateixes fonts. Per mirar de rebaixar la polèmica, a Economia s’assegurava avui que ‘s’havien malinterpretat’ les paraules del vice-president.

L’incident no originarà cap crisi de govern perquè les diferències entre Junts per Catalunya i ERC són fundacionals d’aquesta legislatura excepcional, nascuda de l’aplicació del 155, i la repressió espanyola en fonamenta l’estabilitat, si més no fins a la sentència del Tribunal Suprem. Després de la sentència s’entrarà en la dimensió desconeguda. Per mirar d’evitar-ho, el president Torra ja ha anunciat una ronda de contactes amb partits i entitats per acordar una resposta a allò que tothom ja imagina que serà una sentència inculpatòria, sobretot sabent que els fiscals mantenen el delicte de rebel·lió. Hi ha el dubte si els dos socis de govern comparteixen l’estratègia a seguir després de la sentència. En cas que no, el resultat seran unes eleccions autonòmiques anticipades que no aportaran res de nou. La ronda de contactes del president començarà amb Marcel Mauri,l d’Òmnium, i Elisenda Paluzie, de l’Assemblea Nacional. Abans de la trobada, l’ANC ha avançat que demanaria eleccions després de la sentència, que siguin plebiscitàries i, si l’independentisme supera el 50% dels vots, que s’aixequi la suspensió de la declaració d’independència.

Segons l’entorn del president no s’avançaran les eleccions, sinó que, una vegada passat el cicle electoral, Torra agafarà el timó de la legislatura per donar una resposta contundent al Tribunal Suprem. La decisió de convocar eleccions és competència exclusiva del president, però el republicà Gabriel Rufián ja va dir la setmana passada que serien al febrer. Els rumors sobre un avançament electoral no s’aturaran, llevat que Torra faci realment un gest que doni sentit a aquesta legislatura, més enllà de sobreviure a la repressió constant de l’estat espanyol, que no és pas poca. Del diàleg amb el govern espanyol no cal esperar-ne gran cosa, sobretot després de veure com Pedro Sánchez lliura Navarra a la dreta dura, impedint a la candidata del PSN, María Chivite, que intenti formar un govern progressista amb el suport de les formacions nacionalistes i l’abstenció de Bildu.

MÉS QÜESTIONS
Puig ofereix la ‘màxima generositat’ a Ciutadans a Alacant.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, manté la pressió sobre Ciutadans per pactar la batllia i la diputació d’Alacant. Tot i que ha dit que no hi hauria cap ‘canvi de cromos’, també ha assegurat que els socialistes serien generosos en els pactes per a evitar la presència de l’extrema dreta al govern. L’oferiment l’ha reiterat en l’acte de presa de possessió del nou rector de la Universitat Miguel Hernández, on ha recordat que el PSPV havia estat el partit més votat a la demarcació d’Alacant. Per a Puig, cal posar-se d’acord també en quin model de diputació es vol i en quin model de ciutat. PP i PSPV van empatar a les passades eleccions municipals a nou regidors. L’esquerra no hi té majoria absoluta. Però el PP, Ciutadans i Vox, sí. Puig va prometre a Ciutadans generositat si impedia que l’extrema dreta fos decisiva, i el secretari d’organització, José Muñoz, va oferir de pactar tant al consistori com a la diputació perquè Vox no entrés al govern. Aquesta setmana poden començar les negociacions entre el PP i Ciutadans pel govern de la ciutat. Luis Barcala (PP) ha anunciat que seria ell mateix qui negociaria els possibles pactes, i que resta a l’espera que Cs anunciï el seu comitè negociador per a posar fil a l’agulla.

El PSPV presenta les condicions per a pactar amb Ribó. Després de les tensions de la setmana passada, amb el ball d’agendes entre Joan Ribó i Sandra Gómez, aquesta setmana començaran les converses per tancar un nou pacte de la Nau. Avui s’han reunit els regidors del nou grup municipal del PSPV per a establir els eixos prioritaris que proposaran. Seran la lluita contra l’escletxa salarial entre homes i dones, l’accés a l’habitatge i les accions contra el canvi climàtic. Cal afegir-hi la millora de la qualitat de l’ocupació per mitjà de la innovació i les indústries culturals i la reducció de les diferències entre barris, amb inversions en aquells de rendes més baixes. Per aconseguir-ho creuen que caldrà fer una millora en l’estructura administrativa. Segons el PSPV València ha d’ocupar un paper protagonista ‘en l’agenda nacional com a tercera ciutat d’Espanya i gran àrea metropolitana’.

Més per Mallorca i Podem prioritzen l’habitatge per pactar amb el PSIB. Comença una setmana clau de negociacions per a tancar el futur acord de govern entre PSIB, Més per Mallorca i Podem, que no es preveu complicat però ningú no està disposat a donar un xec en blanc a Francina Armengol. Els contactes informals de la setmana passada han de donar pas a reunions a porta tancada, per tancar el programa que marcarà el futur executiu. Podem parla de línies morades i diuen que un pla de xoc en habitatge és irrenunciable. Més per Mallorca encara no ha comunicat cap reunió per a negociar però ha avançat que no descarta de demanar una conselleria específica d’habitatge i també defensa la creació de nous imposts verds. Els socialistes volen mantenir les negociacions fora del focus públic fins que no hi hagi un acostament de posicions que ja fructifiqui en l’acord de governabilitat. Vox ha dit que era una mala notícia per als ciutadans que es repetís el pacte d’esquerres a les Illes.

Acció Feminista reclama a Espot una secretaria d’estat per la Igualtat. Acció Feminista espera que el nou govern d’Andorra aprovi aviat la creació de la secretaria d’estat d’igualtat, un compromís que ja es va adquirir en la legislatura anterior i no es va culminar. El moviment mostra preocupació per les darreres dades que apunten a un creixement progressiu de la diferència salarial entre homes i dones. Per això creuen que l’objectiu principal de la futura secretaria serà elaborar la llei d’igualtat efectiva. La presidenta d’Acció Feminista, Antònia Escoda, considera que la secretaria hauria d’anar adscrita al cap de govern, tenint en compte que en la igualtat s’hi ha de treballar transversalment i que Xavier Espot ocupava la cartera d’Afers Socials la legislatura anterior. El veuen com la persona idònia per a elaborar una llei d’igualtat efectiva, perquè fou amb ell amb qui es va començar a treballar el text. L’esborrany de la llei preveia aspectes com ara crear una graella salarial similar a la de la funció pública, on es determini el salari d’acord amb el lloc de treball, per tal d’evitar greuges comparatius entre homes i dones.

LA XIFRA
20.250 alumnes són convocats per fer la selectivitat al País Valencià, que comencen demà i acabaran dijous. La major part dels estudiants, 19.137, accedeixen a les proves després d’haver cursat el batxillerat, mentre que la resta, 1.104, procedeixen de cicles formatius. En aquestes proves hi ha 11.931 dones i 8.319 homes.

TAL DIA COM AVUI
El 2 de juny de 1963 es va morir Angelo Giuseppe Roncalli, el papa Joan XXIII, conegut com ‘il Papa Buono’. El seu papat havia de ser de transició, i va ser el del Concili Vaticà II, que va reformar i modernitzar l’Església Catòlica.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb