Unes altres Falles són possibles?

  • El nou regidor de Festes Pere Fuset (Compromís) malda per la renovació d'una festa durant anys instrumentalizada per la dreta

VilaWeb
Roger Cassany
18.03.2016 - 02:00
Actualització: 10.06.2016 - 02:38

‘Les Falles encara no han fet la Transició i ara és el moment de fer-la’. Són paraules Gil-Manuel Hernández, sociòleg i director del Museu Faller de la mà de Pere Fuset, regidor de Cultura Festiva. No són paraules casuals ni tretes de context. L’arribada de Compromís a l’Ajuntament de València i de Fuset com a nou regidor responsable de la festa més gran de la ciutat presagiava convulsions al si de les Falles, car són unes festes que, en paraules d’Hernández, ‘han estat domesticades, estructurades i instrumentalitzades durant setanta anys per la dreta, des del franquisme fins al Partit Popular, absorbint-ne rituals i maneres de fer, creant una mena de xarxa clientelar i arribant a generar el refús de certs sectors intel·lectuals i d’una part de l’esquerra valenciana’. De fet, el mateix regidor Fuset explicava fa pocs dies en una entrevista a La Vanguardia que l’esquerra havia estat expulsada de les Falles, però criticava que alhora aquesta mateixa esquerra havia optat per abandonar-les durant anys, menystenint-les i deixant que fossin controlades pel poder. I explicitava la voluntat i el repte de dignificar la festa, de renovar-la i de fer que recuperés el seu origen popular, subversiu i satíric, desvinculant-la del control polític i ideològic que ha patit durant dècades. Però fins a quin punt són renovables les Falles?

Darrerament s’ha sentit dir a València, sobretot en determinats sectors joves vinculats als moviments socials i de base, que unes altres Falles són possibles. Però el repte no és pas fàcil, com demostren reaccions furibundes dels sectors fallers més conservadors o de determinada premsa espanyola davant els canvis que l’ajuntament ha anunciat i en alguns casos ja ha introduït a la celebració. ‘Enguany han estat canvis simbòlics i gestuals, no s’ha fet cap canvi realment estructural, tenim un programa progressiu de tres anys’, explica  Hernández, que d’altra banda és autor d’una tesi doctoral sobre la transformació i la utilització de les Falles durant el franquisme. Una utilització política que, com explica ell mateix, encara perdura, i que no es pot revertir d’un dia per l’altre. Per Hernández no es tracta tant de ‘renovar’ les Falles, sinó de ‘recuperar-les’. De fet, a la pregunta de si unes altres Falles són possibles, respon que sí, però que ‘no són unes altres Falles, sinó les originals, les Falles silenciades, les Falles que mai han deixat d’estar, però que ara volen ocupar el lloc que es mereixen’.

Per Hernández, cada vegada són més les Falles que es desmarquen dels vicis heredats del franquisme, que fugen de l’autocensura i opten per una nova estètica, ‘assimilant-se així i cada volta més a la societat valenciana real’. I considera que una part de l’embrió del futur de les Falles i de la seva recuperació es troba també en les anomenades Falles alternatives, que sovint no participen de l’estructura oficial de les Falles, però que en canvi poden servir d’inspiració i que mantenen l’esperit original de la festa: transgressor, subversiu, carnavalesc, popular, de barri i lluny de tota submissió a cap xarxa clientelar creada des del poder.

Na Jordana, o com canviar les Falles des de dins

Però si una Falla  s’ha mantingut ferma i coherent vers l’esperit i el compromís original de la festa és la Falla Na Jordana, que d’altra banda enguany s’ha endut el primer premi de la Falleta infantil. ‘Estem acostumats a lluitar contra corrent, perquè nosaltres hem volgut des de fa molts anys canviar les Falles des de dins, i ara per primera volta sembla que els vents bufen a favor’, explica Vicent Borrego, vice-president de la Falla Na Jordana. Borrego aplaudeix el camí emprès pel govern municipal però avisa que ‘el món faller no es pot canviar en dos dies; nosaltres estem convençuts i compromesos amb la llengua, la festa i el seu vessant cultural i satíric, però entenem que no siga fàcil renovar les estructures i els rituals de dècades’. Per Borrego, Na Jordana, durant anys, no ha fet més que ‘preservar i cuidar la festa original des de dins’, una tasca reconeguda per bona part del valencianisme progressista.

Falles sí, Falles no

Això sí, encara són molts els valencians que any rere any s’escapen de la ciutat durant les Falles, ja sigui pels problemes de mobilitat que generen –es tallen durant dies carrers i artèries de la ciutat–, o perquè identifiquen la festa amb uns valors conservadors que no els pertanyen i dels quals no volen participar.

‘Fallers i antifallers és una forma més de la radical divisió de la nostra trista societat’, explicava Jesús Peris, actual president de l’Assocació d’Estudis Fallers, en un article titulat, no de manera casual i sense amagar una certa voluntat provocadora, ‘Filòleg, d’esquerres, faller i sentimental’. Es va publicar, tampoc sense polèmica, el 2014, un any abans del ‘caloret’ de Rita Barberà i un any i alguns mesos abans de canvi de govern a l’ajuntament de València. Aleshores, i encara ara, aquesta triple condició (faller, filòleg i d’esquerres) no era, com explica el mateix Peris, ‘ni habitual ni massa motiu per sentir-se’n orgullós’. Era, més aviat, motiu de sospita. I fins i tot calia, a vegades, amagar-se’n. És possible, per tant, ser faller i d’esquerres alhora i sense vergonya? Per Peris, lògicament, sí. I tant per al govern municipal com per al de la Generalitat també. No en va, Mònica Oltra va acudir abans d’ahir a la conferència de premsa posterior al ple de l’executiu amb el mocador i el pentinat de fallera com a signe de normalitat.

  Per Hernàndez aquest és també un repte per al govern i per a Pere Fuset i del que es tracta és ‘treure la caspa a les Falles i de fer veure a tothom que és un benefici i que és efectivament possible’. I afegeix: ‘és molt legítim ser antifallerista, però no voldríem que fos només per motius polítics o ideològics’. De fet, les molèsties causades als veïns per la mobilitat o per les festes i verbenes de matinada són també arguments recorrents entre els contraris a la festa.  El sociòleg i músic Rafa Xambó, ho expressava així aquesta setmana al seu compte de Twitter:

Hernàndez, en canvi, sense menystenir les crítiques, considera que l’ocupació dels carrers per part de les Falles, ‘si es fa de manera ordenada i causant les mínimes molèsties, pot ser entesa també com una recuperació de l’espai públic per part del poble, com una forma de construcció de teixit social entre veïns que s’apleguen per dinar, sopar i celebrar plegats’. El cert és que enguany, respecte els anys anteriors, s’ha reduït el nombre de dies en què determinats carrers han estat tallats, cosa que, d’altra banda, ha estat també un dels motius de pugna entre el govern municipal i alguns dels sectors més conservadors del món faller, que consideraven que hi ha hagut poc temps per a muntar alguns escenaris.

Intent de revifar la Batalla de València?

‘Si des de l’ajuntament, al qual estem reglamentàriament lligats, se’ns margina o no se’ns torna aquest cabdal de riquesa que els fallers aportem a la ciutat, alguna cosa falla. No em refereixo als diners, sinó a col·laborar amb les falles i a deixar-nos complir el ritual de la festa amb respecte i col·laboració amb la resta de ciutadans. La Interagrupació es mereix un respecte i si algú es pensa que està per damunt del bé i del mal rebrà de les Falles el mateix tractament, ja sigui indiferència, amistat o col·laboració. I si és menyspreu el que rebem, els fallers sabran perfectament el que han de fer’. Són paraules del president de la Interagrupació de Falles, Jesús Hernández Motes, en el discurs que va fer el passat 4 de desembre en el lliurament dels premis Pepe Monforte. I són només una mostra de la reacció d’una part del món faller contra el govern municipal. 

El cas és que d’ençà que Compromís i Fuset en particular van agafar les regnes de l’organització de la festa no han faltat les crítiques i fins i tot amenaces per part d’alguns representants de les estructures falleres més conservadores, que acusen el nou govern de pancatalanista. Sense anar més lluny, l’assemblea de presidents de les agrupacions del passat 22 de desembre va acabar amb una forta discussió arran d’una absurda polèmica sobre si uns poemes escrits en ortografia no oficial podien incloure’s en el llibret oficial de les Falles. ‘Era només una excusa per a l’enfrontament’, explica Peris, que en aquest article del mes de gener passat recorda aquesta assemblea i enumera els insults i agressions dels que ell mateix ha objecte.

Però les crítiques també han arribat, més recentement, per part de premsa espanyola.  El diari ABC publicava el passat 7 de març un article titulat ‘La Generalitat de Catalunya inclou les Falles de València entre “la cultura popular catalana”’ en què s’alarmava per una informació sobre cultura popular del portal Gencat.cat que diu, literalment: ‘Es fan fogueres per Sant Pau, Sant Sebastià, Sant Blai o Santa Àgueda i en altres celebracions fins que, al final del Carnaval, la crema del Carnestoltes assenyala la fi del període i purifica la comunitat dels pecats i els excessos comesos durant aquelles diades. Aquest mateix sentit el comparteixen les fogueres de final de l’hivern, quan es crema la representació satiritzada del mal comú, a les falles valencianes per Sant Josep’.

En el mateix article, el diari mostrava indignació per l’ús de la denominació de ‘País Valencià’ enlloc de ‘Comunitat Valenciana’ i, l’endemà, exigia explicacions tant al govern valencià presidit per Ximo Puig com al govern municipal de Joan Ribó. El diari El País, dies més tard, també alimentava la polèmica fent-se ressò en aquest article de l’etiqueta a Twitter #LasFallasSonValencianas.

Per Hernàndez, es tracta ‘d’intents fallits per a fer revifar la batalla de València perquè les Falles han de fer ara, finalment, la Transició i la regeneració democràtiques’. ‘Criden molt però tenen molt poc d’impacte en el món faller de base’, diu Peris, que d’altra banda recorda que el càrrec de president de la interagrupació fallera ha estat sempre envoltat de polèmica: els darrers tres presidents, Fèlix Crespo, Francisco Lledó i Alfonso Grau, són tots encausats per casos de corrupció i vinculats de manera estreta a l’ex-batllessa de la ciutat Rita Barberà.

Objectiu, patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

Tot amb tot, les mesures aplicades per Fuset han estat menys de les inicialment anunciades –el govern ha explicat que han de ser progressives amb el pas dels anys– i alhora menys polèmiques del que els sectors més conservadors vaticinaven. Un dels gestos més visibles i significatius ha estat l’obertura als ciutadans del balcó de l’ajuntament: per sorteig, gairebé dos-cents veïns hauran pogut gaudir dels espectacles pirotècnics al costat de les falleres majors des d’aquest balcó, que durant els vint-i-quatre anys de govern de Rita Barberà havia estat reservat a convidats especials.

També ha canviat la banda sonora als instants previs a les mascletades. A més dels pasdobles fallers tradicionals, s’hi han pogut sentir cançons d’artistes valencians contemporanis com Pau Alabajos, Obrint Pas, Miquel Gil, Aspencat i fins i tot una versió roquera i en valencià de l’himne ‘València en Falles’, adaptada per a l’ocasió per Bajoqueta Rock. I tot i que la presència del valencià ha estat més evident que en cap les celebracions dels últims anys, Fuset no ha estat capaç de resoldre enguany el conflicte lingüístic i ortogràfic. Sense anar més lluny, s’han acabat incloent al llibret oficial els versos en ortografia no normativa i l’associació blavera Lo Rat Penat ha continuat rebent ajudes públiques per al concurs de Llibrets de Falles.

Fuset justifica dient: ‘volíem evitar que aquest petit conflicte tapés tota la gestió i vam decidir fer aquesta excepció’. I afegeix: ‘Com a president de la Junta Central Fallera parlo en valencià en les assemblees, molta gent que abans parlava en castellà, ara també ho fa en valencià (…). És una normalitat que poques vegades arriba als titulars’.

Per a Fuset, d’altra banda, el procés de dignificació de la festa passa forçosament per al reconeixement enguany de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la Unesco, un objectiu que el món faller ha aplaudit i s’ha fet seu sense fissures. Amb l’etiqueta #fallesUNESCO són moltes falles i els fallers que ho han volgut promocionar als respectius comptes de Twitter i Facebook, com el mateix Fuset: 

No és la primera vegada que les Falles aspiren a aquest reconeixement. L’any passat no ho van aconseguir perquè l’estat espanyol va acabar renunciant a la candidatura valenciana en virtut d’una festivitat cordovesa per l’obligació de la UNESCO d’acceptar, com a màxim, una candidatura per estat. Si que ho van aconseguir, en canvi, les falles del Pirineu a través d’una candidatura andorrana que aplegava trenta-quatre pobles de l’estat francès, disset del Principat, nou d’aragonesos i tres d’andorrans.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any