Una gran lliçó de Jordi Borràs

Borràs ha actuat individualment amb coratge per defensar una causa que, al final, és col·lectiva. De tots

Vicent Partal
Vicent Partal
26.01.2022 - 09:47
Actualització: 26.01.2022 - 10:47
VilaWeb
Borràs, ahir, en entrar al jutjat. Fotografia d'Albert Salamé

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Ningú no tria l’època que li ha tocat de viure. Però tothom pot triar la manera de reaccionar. I ahir la manera de reaccionar del fotoperiodista Jordi Borràs ens va donar una gran lliçó a tots.

Com deveu recordar, Borràs va ser agredit el juliol del 2018, quan eixia de la presentació de la Crida Nacional per la República, que es feia a l’Ateneu Barcelonès. Era el moment culminant de la violència espanyolista al carrer i Borràs va ser increpat per un home a l’altura del carrer de Capellades al crit de “¡Viva España!”. De primer no en va fer cabal, però després se li va plantar al davant i li va tornar a cridar “¡Viva España y viva Franco!”, mentre li clavava uns quants colps de puny que el van tombar a terra. En el moment del primer colp eren sols, però prompte van arribar més vianants que el van voler retenir. I aleshores va saltar la sorpresa: l’agressor va mostrar una placa de policia abans d’anar-se’n corrent.

Mesos més tard, els nostres companys de la Directa van explicar que en el moment de l’agressió l’inspector era un comandament de la brigada provincial d’informació, adscrit a la prefectura superior de la policia espanyola a Catalunya. I després encara es va saber, a partir d’una informació de Públic, que aquest policia és militant de Vox de l’any 2016 ençà.

Després de l’agressió, uns quants mitjans van provar de manipular els fets presentant-los com una baralla, com si Borràs hagués intentat d’agredir el policia i aquest s’hi hagués tornat. No solament això. El fotoperiodista ahir va recordar expressament que Teresa Cunillera, ex-delegada del govern espanyol a Catalunya, va arribar a dir que no se sancionava aquest inspector perquè hi havia “acusacions encreuades” i que, en conseqüència, era innocent fins que no es demostràs la contrària.

Bé, doncs, ahir es va demostrar. Perquè ahir, tres anys i mig després, en l’acte de conciliació davant els tribunals, el policia va acceptar finalment una condemna d’un any de presó i a una indemnització de set mil euros a Borràs, després de reconèixer que l’havia agredit per motius ideològics i que era mentida que el fotoperiodista l’hagués agredit prèviament.

Entenguem-nos. No passa cada dia això. Dissortadament, la justícia a l’estat espanyol és imprevisible i molt polititzada. No tenim cap seguretat que un comportament semblant al de Borràs –de no cedir i exigir– en un altre tribunal hagués donat el mateix resultat. Això és cert. Però encara és més cert que sense la perseverança, la constància i la valentia de Jordi Borràs no hauria pogut passar res d’això. I aquesta és, per tant, la lliçó per la qual avui li hem de donar gràcies.

He invocat unes quantes voltes Albert Camus i el seu famós manifest al diari d’Orà Le Soir Républicain. El futur premi Nobel era un dels dos redactors del diari –company, ni més ni menys, de Jean Daniel– i, fart de la censura colonial, un dia va decidir d’escriure un text que acabà essent censurat de la primera ratlla a la darrera. Aquell text, emperò, ha acabat essent molt important perquè Camus s’hi preguntava què es podia fer quan en un país, com passa ara mateix en el nostre, la llibertat deixava d’existir. I contestava que en aquestes circumstàncies la resposta ja no podia ser col·lectiva i prou, sinó que havia de ser, sobretot, individual: què fas tu per ser lliure? Què fas tu per mantenir-te digne?

I és això precisament que ha fet Jordi Borràs. Respondre, també, individualment. Borràs és un periodista a qui tots devem el nostre reconeixement per la qualitat professional i pel compromís social; crec que d’això no n’hi ha cap dubte. Però en aquest cas, lluitant durant més de tres anys, personalment, per no deixar passar de llarg aquesta gravíssima agressió, Borràs ha fet allò que reclamava Camus: actuar individualment amb coratge per defensar una causa que, al final, és col·lectiva. De tots.

I això és molt més important que no sembla. Aquests anys hem vist que la gran majoria de la classe política abandonava els seus compromisos, deixava que es trepitjàs cada dia la nació. Però, alhora, també hem vist molta gent que, de baix estant, no ha deixat mai trepitjar la nació negant-se a deixar-se trepitjar ells. En moments de desil·lusió col·lectiva i de pèrdua de referents, aquest és la principal font d’esperança. I per això crec que la victòria de Jordi Borràs d’ahir ha de ser motiu de celebració. Evidentment, per a ell més que per a ningú, però també per a tots.

PS. Borràs, a més, sap i demostra que no n’hi ha mai prou quan es tracta de guanyar. La seua reacció després de saber que havia guanyat no fou de conformar-se o deixar-se anar. Ben al contrari: fou de prometre que continuaria lluitant perquè aquest policia siga expulsat i no puga exercir. Chapeau!

 

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Matilde Font
Matilde Font
25.01.2022  ·  22:19

Felicitats Jordi! I moltes gràcies per la teva integritat personal defensant cada dias les teves idees, que al mateix temps són les de molts. Seguim!

Josep Usó
Josep Usó
25.01.2022  ·  22:22

La seua és una actitud valenta i honorable. També ha quedat ben clara la posició de l’estat veí, des del primer fins el darrer responsable. Denuncia falsa, agressió, militància feixista i impunitat total per part d’un senyor que fa de “policia”. Espanya és un estat fallit; d’això no hi ha dubte. Gràcies, Jordi. Un altre home competent que se n’ha d’anar a treballar fora. Ací només es queden els que no poden marxar.

Victor Serra
Victor Serra
25.01.2022  ·  22:44

Realment és admirable. Si ni haguéssin més com ell les coses ens anirien millor. No només per aquest episodi, sino pels molts anys que porta denunciant el feixisme i l’ultradreta al nostre país. Quina diferència amb aquells que es dediquen a blanquejar-la.

Jaume Ortí
Jaume Ortí
25.01.2022  ·  22:53

Llegiu l’entrevista que publiquen avui a en J.B.. M’ha cridat l’atenció que l’actitud del policia ocupant era de “xai degollat”, capcot. Molt lluny de la xuleria tradicional.

Això és una constant en ells (nyordos en general), molt valents quan van armats i en grup però a la que els plantes cara i no t’arronses els trenques els esquemes i la seguretat en ells mateixos. Han estat creats per a humiliar i ser obeïts i el que surti d’aquí s’escapa al seu raonament.

Recordeu el judici contra el Procés en que els policies ocupants gairebé ploraven perquè la gent els mirava amb odi. Recordeu com es queixaven perquè els donaven croquetes de menjar? Naturalment era una tàctica per a fer llàstima al seu públic i la seva claca (jutges ocupants inclosos) però alguna cosa de patetisme real hi havia, precisament diu molt d’ells que algú que es fa el milhomes salvador de la pàtria hagi de recórrer a numerets així per a provocar la compassió i la llàstima dels seus. I això que consideren que van guanyar.

“Yo soy la tempesta” deien. Si els mireu als ulls veureu que no passen de ruixat descafeïnat.

Robert Joan
Robert Joan
25.01.2022  ·  22:54

L’Enhorabona al periodista. L’independentisme de victòria en victòria fins a la derrota final.

Daniel Llorca
Daniel Llorca
25.01.2022  ·  23:07

Jordi, alguna vegada he vist que comentaves algun dels editorials, per tant, des d’aquí t’envio la meva més sincera enhorabona.

Carles Serra
Carles Serra
25.01.2022  ·  23:18

Gràcies Jordi, infinitament GRÀCIES, per demostrar tanta dignitat i lluita, debant d’aquest polítics que tenim en això que alguns li diuen govern de Catalunya, que a més es presentant com acusació contra ciutadans que diuen representar.
Sobre aquesta Cunillera es la representació d’indignitat de valors d’un ser humà.

Daniel Farré
Daniel Farré
25.01.2022  ·  23:20

Felicitats i moltes gràcies Jordi, perquè com diu l’editorial la teva actitud és una lliçó.

JOSEP AMILCAR ALBERT
JOSEP AMILCAR ALBERT
25.01.2022  ·  23:24

Sempre amb Jordi!!
✊🏻✊🏻✌🏻✌🏻

Núria Florensa
Núria Florensa
25.01.2022  ·  23:39

Enhorabona Jordi i el teu agraïment. El dia abans del judici et reiterava q tenies el meu suport i de molts/es q no ens deixem intimidar i q (de moment) sabem neutralitzar la por. Digne, honorable, persistent i sense defallir has aconseguit una gran fita q ens ha de servir de model: denunciar els abusos, agressions i tots aquells fets q poguem. 👍💪✌️😘

Joan Torres
Joan Torres
25.01.2022  ·  23:49

Felicitats Jordi !! La Cunillera es basura humana.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
25.01.2022  ·  23:55

Un editorial que ens recorda a tots els periodistes que els cínics no serveixen per aquest ofici.
I que, afortunadament, alguns periodistes del nostre país no són cínics, sinò que tenen un gran coratge (l’única manera que conec de vèncer la por)
Gràcies per l’exemple impecable i implacable, Jordi.

Jaume Riu
Jaume Riu
26.01.2022  ·  00:09

PERSISTIR
El mèrit i exemple de Jordi Borràs el trobo en saber adoptar l’estratègia dels corredors de fondo, perquè les revolucions no les guanyes a l’esprint.
A més de respondre individualment sense esperar el supor institucional, destaco la persistència coherent durant tres anys. Tot un referent per recordar quan ens enfrontem al primer entrebanc.
Enhorabona, i gràcies de persistir.

Josep Vilà
Josep Vilà
26.01.2022  ·  00:48

Jordi tu solet has guanyat a l’Estat. Mentre hi hagi un sol català amb la teva actitud, mantenim l’esperança de l’alliberament nacional. Felicitats i a celebrar-ho.

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
26.01.2022  ·  05:34

Primer de tot felicitats a en Jordi Borràs. Per mi un gran fotògraf i un referent de persona compromesa amb el país i amb l’esquerra. Un gran independentista i una persona que ha sabut mantenir la dignitat.

Una cosa no pot ser ella mateixa i la contrària. Si ara ens felicitem que la justícia li doni la raó, perquè ens és favorable, i si, per exemple, hagués fet cas al policia, ara l’estiguéssim blasmant, estaríem entrant en una contradicció en termes (hi ha casos cèlebres, com ara el del pobre Jordi Pesarrodona).

Jo tinc tendència a pensar que res no és casual. La justícia a Espanya s’ha demostrat mantes vegades que no és imparcial. Tot forma part d’un engrenatge molt ben greixat on totes les coses passen per alguna raó. Si ara li han donat la raó i el policia semblava que no havia trencat mai un plat, és per algun motiu que ja descobrirem. No en tigueu cap mena de dubte. Res del que ha passat es deu a un mecanisme com els que normalment funcionen als països democràtics

Rosa Guallar
Rosa Guallar
26.01.2022  ·  06:14

Sí, gràcies Jordi Borras, i gràcies també perquè ahir, en les teves declaracions als mitjans, vas esmentar els nois d’Altsasu, condemnats i amb la vida esmicolada per un fet, com tu bé vas dir ahir, semblant al teu, però sense la sort de tenir testimonis que declaressin de veres què va succeir.
A veure quan, d’una vegada, marxem d’Espanya.

Josep Segura
Josep Segura
26.01.2022  ·  06:17

Victòria, potser sí, però per la mínima.
Un any pel poli (que no anirà a presó), però per a en Robert Llach (que ja va estar tancat) , potser en seran 6. Per aldarulls i una suposada agressió a un benemérito.
Molt bé per a en Borràs, però em sembla que patim la síndrome Barça dels 60, que no guanyava res i es celebrava un simple empat amb el Madrid.

Jordi Torres
Jordi Torres
26.01.2022  ·  07:07

Felicitats Jordi, i gràcies per la teva valentia i dignitat.

Vicen Maupoey
Vicen Maupoey
26.01.2022  ·  07:21

Enhorabona Jordi , però també gràcies per la teva trajectòria .
Necessitem mes gent com tu.

Josep Roure
Josep Roure
26.01.2022  ·  07:44

Totalment d’acord amb l’editorial d’en Vicent, i la meva admiració per en Jordi Borràs!!

Anna Maria Porta
Anna Maria Porta
26.01.2022  ·  08:02

Enhorabona Jordi i una immensa abraçada. I un consell, vigila. Bon dia i bona hora.☮️

Albert Parés
Albert Parés
26.01.2022  ·  08:54

Excel·lent notícia, ja tocava que es fes justícia en el cas d’una agressió a un independentista, per, ni més ni menys, que un policia nacional. Sense cap mena de dubte sense la perseverança del Jordi Borràs aquesta justa condemna no s’hagués aconseguit. Ara caldrà veure si el CNP aplica algun tipus de sanció a aquest agent, un cop confirmat que és un delinqüent.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
26.01.2022  ·  09:13

Enhorabona, Jordi Borràs, i desitjo que també acabis fent-lo fora de la policia.

Un altre tema sobre periodisme i censura. A l’editorial el director Partal esmenta que fa uns setanta anys Marcel Camus n’edtava fart de la censura periodística oficial sobre la guerra d’Algèria. A Catalunya no hi ha guerra a trets, però TV3 sí que practica la censura. El TN Migdia d’abans d’ahir va emetre una crònica de la compareixença del conseller Elena, amb la inconfusible locució de FÁTIMA LLAMBRICH. Però ni la veu, ni la imatge, ni els rètols sobreimpressionats no identificaven qui presentava la crònica. Al TN Migdia d’ahir va tornar a passar el mateix en una altra crònica sobre els Mossos.

PER QUÈ TV3 CENSURA FÀTIMA LLAMBRICH?

Joan F Ruiz
Joan F Ruiz
26.01.2022  ·  09:17

Aquesta fermesa d’en Jordi Borràs davant els fatxendes fins que els fa recular, és la que no he vist en els nostres polítics al judici pel procés.

Va ser un judici injust, ho sabem tots.
La PN i la GC va mentir, des del element més baix, l’atollinador, fins els comandaments, policies o polítics feixistes.
Els jutges no van actuar com a tals, si no com a part de la fiscalia, no acceptant la confrontació de proves que era abundant.

On estan les querelles, a títol individual i col·lectiu, dels nostres polítics processats contra aquests funcionaris mentiders?

Vull fer èmfasi en lo de “a títol individual”, amb perseverança com la de Jordi Borràs, forçant la revisió un a un de les perjures declaracions dels servents de la feixista Espanya. Potser al final, com en el cas d’en Jordi Borràs, algun cap hagués caigut o, si més no, s’hagués tocat el voraviu a la colla de fatxendes mentiders.
On estava l’esperit de Rosa Park?

Pep Vinyals
Pep Vinyals
26.01.2022  ·  09:32

Moltes felicitats, Jordi! Actituds com la teva, valenta, decidida, insubornable, haurien de ser molt més habituals del que malauradament ho són. Endavant i sense defallir, Jordi!

Pep Agulló
Pep Agulló
26.01.2022  ·  09:53

ON NO HI HA LLIBERTAT…

“…molta gent que, de baix estant, no ha deixat mai trepitjar la nació negant-se a deixar-se trepitjar ells.”

Quanta gent ,de dalt estant, afirmen sense dubtar que tenim llibertat (o no ho neguen amb els fets i els càrrecs que ocupen) per tal de no renunciar a les prebendes del seu estatus adaptant la pròpia ideologia? Parlen de democràcia imperfecta, a tot estirar…

Salvador Aregall
Salvador Aregall
26.01.2022  ·  10:00

Molt bé per Borràs, però per a mi no és cap lliçó, més aviat és una excepció perquè la justícia que se’ns aplica als catalans independentistes és la “justícia de l’enemic”. Borràs se n’ha sortit prou bé però que cap dels més de 3000 represaliats que hi ha pensin que amb una actitud valenta individual se’n sortiran igual. No tinc la talla per ser crític amb Camus però interpreto que la lluita individual i mantenir la pròpia dignitat no deu ser sotmetre’s a tribunals parcials i acatar sentències dictades abans dels judicis i amb proves falses. No companys, que li preguntin a la Tamara Carrasco o a les víctimes de la “operación Judas” o a les 300 persones investigades per talls de carretera, per dir-ne les que ara em venen al cap. L’operació repressiva contra el moviment independentista a Catalunya és de proporcions siderals –llegiu Causa General (Jordi Panyella-angle editorial)- i té com objectiu acollonir-nos a tots. Doncs no veig altra resposta que desacollonir-nos plegats, tots junts, com un bloc.

Rafael Benavent
Rafael Benavent
26.01.2022  ·  10:13

Sense paraules!. No les trobe per expressar el que sent. Haver guanyat a tot un representant de l’opressió espanyola!!! Quin fet més insòlit; quantes dificultats hauràs d’haver vençut per arribar a la victòria final, tractant-se del que es tractava i estava en joc: El David de nostra causa contra el Goliat prepotent que ens encausa.
GRÀCIES, JORDI! Quin referent i quin testimoni més important ens deixes!

Joan Royo
Joan Royo
26.01.2022  ·  10:37

Un exemple més que ens anima a perseverar en la lluita per la llibertat. Gràcies.

jaume vall
jaume vall
26.01.2022  ·  11:07

Dignitat.
I lluita.
Seria un bon exercici periodístic anar a repassar hemeroteques i, a part de la Cunillera -quina persona més desgraciada, i no és un insult- veure quins altres altaveus mediàtics van acarnissar-se amb en Jordi Borràs.

Marcel Barbosa
Marcel Barbosa
26.01.2022  ·  11:17

Me n´alegro per tu i per tots. Endavant!

Aleix Gaus
Aleix Gaus
26.01.2022  ·  11:26

Jordi gràcies per la teva valentia has donat una bona lliço de dignitat. Molta gent hauria d´apendre del teu coratge

Joan López
Joan López
26.01.2022  ·  11:37

Jordi i Laura Borras mateix cognom,mateixa lluita(magia Borràs) i ara mes que mai que veiem dia a dia com el govern d’aragonès se ha venut als castellans,atenciò”:.
Partit de futbol de la selecciò españyola a Catalunya(camp del espanyol) despres de 16 anys.
Dues etapas de la vuelta a España en Barcelona.
Jocs d’hivern Arago-catalunya(obras d’art de sixena a part)
Senyors ancara hi ha algù que creu que aquesta gent es independentiste?.
Per això felicitats a Jordi Borras,perque veure la teva lluita individual,penso que no se ha perdut tot

Joan Iglesias
Joan Iglesias
26.01.2022  ·  12:09

Des del nord de Catalunya felicitem el gran compliment d’en Jordi. Un home com cal!

Ara bé una petita qüestió de sintaxi, de gènere dins la frase:
…era innocent fins que no es demostràs la contrària.

Penseu que no hauria de dir “el contrari”.

Res més.

Endavant les atxes!

Roser Caminals
Roser Caminals
26.01.2022  ·  15:42

Només obtenim victòries quan desafiem. L’acatament és garantia de derrota.
Necessitem més Jordis Borràs.

maria serra
maria serra
26.01.2022  ·  16:34

Moltes gràcies Jordi, a veure si n’aprenem i quan calgui sapiguem també donar la cara.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
26.01.2022  ·  17:36

Un any per un delicte d’odi clar, es molt poc, justicia franqu8sta wls no7s de Madrid i junqueras mantenint ao GOBIERNO DEL FRANQUISTA SANCHEZ.155. ERC sou miserables espanyols, odieu Catalunya als catalans, vulgars neo.psoecialistes.155

Jesús Albiol
Jesús Albiol
26.01.2022  ·  19:46

Un gran exemple de dignitat personal i professional que, amb el seu acte, ens protegeix a tots en les nostres llibertats.
És una gran alegria per a tots però no podem deixar-nos enganyar: la Justícia d’aquest cas és l’excepció dins el comportament judicial en assumptes relacionats amb el sobiranisme. La consigna donada el 3-O pel màxim assetjador segueix vigent i molt viva.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies