Un noi denuncia que va ser víctima d’una agressió homòfoba ahir al barri del Clot de Barcelona: “Era violència per violència”

  • "No és gens fàcil parlar-ne, però crec que és essencial que ens assabentem dels grups de persones que ronden per Barcelona encara avui", ha dit en un escrit que ha publicat a les xarxes socials

VilaWeb

Redacció

07.11.2021 - 18:13
Actualització: 07.11.2021 - 20:39

Un noi ha denunciat que va ser víctima d’una agressió homòfoba ahir al vespre al barri del Clot, a Barcelona, quan un grup de nois van intentar d’apallissar-lo mentre li cridaven “maricón“. El noi no té cap ferida perquè unes amigues van aconseguir d’aturar l’agressió i que el Punt Lila de les Barraques del Clot hi intervingués. L’Observatori contra l’Homofòbia ha condemnat l’agressió i s’ha posat a disposició de la víctima per oferir-li suport jurídic i atenció psicològica. També ha registrat la incidència i l’ha comunicada als Mossos d’Esquadra i a l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest és el relat que el noi ha fet públic a les xarxes socials:

“Escric aquest missatge perquè ahir vaig ser víctima d’una agressió. No és gens fàcil parlar-ne, però crec que és essencial que ens assabentem dels grups de persones que ronden per Barcelona encara avui. L’agressió va ocórrer just abans d’arribar a les Barraques del Clot, festa organitzada per diversos col·lectius del barri, a prop del mercat. El nostre grup estava dispers i una amiga i jo érem els capdavanters, que xerràvem i fèiem una birra. Amb això, arriben dos nois –força joves, potser menors, amb roba negra i discreta–, demanant si podien fer un glop de la meva cervesa.”

“Com que detecto comportaments que ja havia viscut, la meva reacció és continuar caminant i fer veure que allò no ha passat. En veure que tornen, directament els ofereixo la cervesa, perquè callin, em deixin en pau i pugui arribar a la festa tranquil·lament amb els meus amics. No els serveix, sóc el seu objectiu de la nit, d’aquesta ‘manada’ que rondava pel Clot, i així, tot d’una, dos o tres se’m tiren a sobre intentant de tirar-me a terra. En aquest moment, que és breu, tres nois vénen i em demanen que vagi amb ells fins [que] marxin. Darrere, els meus amics, molt espantats. Després de cinc metres caminant, quan veuen que aquests nois marxen, aquesta ‘manada’ torna, em persegueix i em comença a pegar: violència per violència.”

“A partir d’aquí la memòria es fa difusa. Veig els meus amics cridar, plorar, intenten separar-los de mi. N’hi ha dos que estan decidits a atrapar-me i fer-me molt de mal. Un em tira per les grades del recinte, per sort mantinc l’equilibri i no m’obro el cap. Em continuen perseguint, però una amiga aconsegueix interposar-se entre jo i l’agressor, i jo i dues més marxem al punt lila. […] Les meves amigues em van dir que [els agressors] havien fet servir la paraula ‘maricón’. És clar que aquestes persones buscaven objectius clars. De tot el meu grup, jo vaig ser la seva fixació. Després que nosaltres trobéssim protecció, devien marxar a buscar una altra víctima.”

“Gràcies a déu puc dir que estic bé, que em van ajudar i que no tinc cap ferida, només dolor per alguns dels cops, a part de les meves ulleres trencades. És dura la tristesa i el desgast emocional d’haver de passar per una situació així, i d’haver de veure els teus amics plorar de patiment i de saber que el seu amic podria haver acabat molt pitjor. Hem de ser encara conscients que tot i ser en una festa d’una organització juvenil antifeixista, a un barri antifeixista, i a Barcelona, continua havent-hi persones malaltes d’odi. Lluitem per netejar els nostres barris d’aquests individus.”

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor