Un jove de cada cinc passa més de dues hores el dia a TikTok i amb un consum de continguts que manté els rols de gènere

Un jove de cada cinc passa més de dues hores el dia a TikTok, un temps que ja es considera de risc en l’ús de xarxes socials per al benestar cognitiu i emocional. Ho indica un informe fet per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i que s’ha publicat a la revista científica Nature. El document recull que hi ha més noies que no pas nois que tenen un consum de risc de TikTok. En el cas de les noies, el 24,37% de les enquestades diu que passa més de dues hores el dia en aquesta xarxa social, i en el dels nois, és del 15,45%. Ateses aquestes xifres, l’estudi proposa de fer auditories més freqüents de l’algorisme de TikTok per a prevenir els “possibles efectes addictius”.

L’estudi analitza els efectes específics que el consum de TikTok té sobre el benestar dels adolescents. Aquesta xarxa té particularitats respecte d’altres, com Instagram, X o Facebook, perquè fomenta el consum més passiu de vídeos i una menor interacció entre els usuraris. L’anàlisi s’ha fet a partir d’una enquesta a 1.043 joves de tot l’estat espanyol entre 12 anys i 18. S’ha examinat el temps que destinen a TikTok, el tipus de contingut que consumeixen i la percepció que tenen sobre el seu benestar digital.

Segons l’estudi, el 53,19% dels joves enquestats passa més d’una hora al dia a TikTok, el 35,28% més d’una hora i mitja, i el 20,22% més de dues hores, una xifra que s’enfila fins el 24,37% en el cas de les noies. Hi ha uns quants estudis que associen fer servir les xarxes socials durant més de dues hores el dia amb una autoestima baixa sobre la imatge corporal, una percepció negativa de la pròpia salut mental i un increment del risc d’estrès psicològic o d’idees suïcides.

Ara bé, el temps de consum dels joves contrasta amb l’autopercepció dels joves del nivell de benestar digital que tenen, que en general és positiu. En una escala de l’1 al 5, puntuen la capacitat per a fixar límits al temps de consum amb un 3,22, la seva resiliència emocional davant els continguts vists, amb un 3,31, i la capacitat de generar connexions socials i comunitat, amb un 3,64.

La recerca també estableix una relació entre el temps que els adolescents passen a TikTok i la capacitat que tenen per a establir límits a aquest consum. Els qui passen més de dues hores el dia a TikTok puntuen la seva capacitat per a fixar límits amb un 2,93 sobre 5, i els qui hi dediquen entre mitja hora i una hora la valoren amb un 3,33. S’eleva la capacitat de fixar límits entre els qui passen entre 11 minuts i mitja hora (3,47) i els qui hi passen menys de 10 minuts (3,53).

Continguts que mantenen els rols de gènere

L’estudi també assenyala que els rols tradicionals de gènere es mantenen en els continguts consumits a TikTok per nois i noies adolescents. Els nois consumeixen continguts relacionats amb els videojocs i esports professionals, mentre que les noies miren més continguts de bellesa i moda. En el cas de les noies, els cinc continguts més vists són comèdia, música, moda, bellesa i ball o persones fent playback, i en els nois són comèdia, videojocs, música, esports professionals i notícies d’influenciadors o narradors en línia.

Mònika Jiménez, professora del departament de Comunicació de la UPF, remarca que el contingut consumit pels adolescents contribueix a perpetuar els rols de gènere tradicionals. Jiménez subratlla que es diagnostiquen més trastorns de la salut mental en noies que no pas en nois i alerta que hi ha una correlació entre les dades sobre el consum de xarxes i els trastorns de la salut mental. “Si passes gairebé tres hores el dia a TikTok, queda clar que aquesta és la percepció que tenen del món”, indica.

Mireia Montaña, professora del departament de Ciències de la Informació i Comunicació de la UOC, afegeix que el fet que les noies consumeixin continguts relacionats amb la moda i la bellesa fa que “s’acostumin a estar més pendents del cos i la imatge” i que els generi més estrès i ansietat que en el cas dels nois, que visionen continguts més “divertits o musicals”. “Aquests continguts les enganxen més i això els afecta el benestar emocional, l’autoestima i tenen més estrès”, remarca.

A més, la professora de la UOC apunta que és un cercle viciós. “Com més estona miren aquest contingut que les estressa, més ansietat tenen i més consumeixen aquest contingut”, alerta.

Mesures per a millorar el benestar digital

Amb les dades extretes, la recerca conclou que cal fer més per a millorar el benestar digital dels adolescents, perquè les mesures no es poden limitar al control parental de l’aplicació o a la desconnexió digital. Calen programes educatius per a promoure hàbits digitals saludables entre els joves i per a dotar les famílies de més estratègies d’acompanyament per a fer-ho possible, tot aplicant-hi la perspectiva de gènere, conclou la recerca.

L’estudi alerta que les restriccions indiscriminades no funcionen i que cal fomentar que cada jove mantingui un nivell de consum moderat de les xarxes, segons els seus interessos i necessitats. Entre les mesures que proposa, hi ha estudiar la realització d’auditories més freqüents dels algoritmes de xarxes com TikTok per a evitar-ne els potencials efectes addictius.

Mònika Jiménez alerta que els missatges que apareixen a la mateixa aplicació quan se sobrepassen certs llindars de temps són insuficients i cal anar més enllà, perquè “els adolescents no tenen aquesta percepció del risc”. A més de les auditories, Jiménez també exigeix polítiques públiques per a conscienciar la societat sobre l’impacte del consum de cert contingut i educació digital en salut mental. “Massa sovint es passa la pilota a les escoles, i això no és la solució”, adverteix. “S’hauria de regular aquesta realitat esbiaixada que poden percebre els joves”, afegeix Mireia Montaña.

L’estudi s’emmarca dins d’un de més global amb una perspectiva de tres anys en què s’investigarà el consum de TikTok, com es mostren els adolescents en aquesta xarxa i els seus efectes en la salut mental dels adolescents.