Un any després de la confessió de Jordi Pujol

  • L'ex-president de la Generalitat va revelar haver tingut diners sense regularitzar · Avui la justícia investiga si la fortuna va créixer gràcies al seu càrrec

VilaWeb
Redacció
25.07.2015 - 06:00

Avui fa un any de la confessió de l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. En una carta breu remesa als mitjans de comunicació la tarda d’aquell divendres de juliol, explicava que el seu pare havia deixat uns diners a l’estranger, procedents d’activitats il·lícites durant el franquisme, a la seva dona i fills per si la situació política es complicava i els feien falta. La confessió va desfermar una tempesta judicial, política i social que encara arrossega conseqüències.

Les reaccions van començar a aparèixer aquell mateix vespre. Totes les formacions van demanar-li explicacions públiques i que comparegués al parlament, a més de retirar-li els privilegis com a ex-president. En canvi, en un primer moment CDC no va decidir res sobre el fundador del partit, i el president Artur Mas, en un acte públic, va considerar que era un tema ‘estrictament privat, personal i familiar’ que no tenia ‘res a veure amb CDC ni amb la Generalitat’.

La cancel·lació de la retribució pública que tenia, el tancament del personal i l’oficina que tenia al passeig de Gràcia i el manteniment només de l’escorta també va fer tancar el Centre d’Estudis Jordi Pujol, una entitat que promovia el debat a l’entorn de la seva figura.

Les paraules de personatges propers a ells es van endurir, com el batlle d’aleshores de Barcelona, Xavier Trias, que va demanar-li que ‘desaparegués’ i renunciés ‘a tot’. Ben aviat les acusacions van dirigir-se al possible increment dels fons inicials a través de suposades comissions irregulars cobrades per ell o els seus fills gràcies al seu càrrec de president, o fins i tot amb fons procedents de la bancarrota de Banca Catalana.

Malgrat que en la carta s’oferia a col·laborar amb la justícia i a donar explicacions polítiques, en un principi es va resistir a comparèixer al parlament. El sindicat ultradretà Manos Limpias va ser el primer a presentar una querella criminal contra ell i la seva família per frau fiscal, emblanquiment de capitals i altres delictes. Després s’hi van afegir UPyD, ICV, Podem i Guanyem Barcelona. El cas va anar a parar al Jutjat d’Instrucció número 31 de Barcelona i a l’Audiència Nacional espanyola.

De la confessió al parlament

Finalment, Pujol va comparèixer a la Comissió d’Afers Institucionals el 26 de setembre. En la seva primera intervenció, va explicar que el seu pare havia guardat a l’estranger 140 milions de pessetes en dòlars, per si la situació política es complicava. En morir, va deixar aquests diners a l’esposa i els set fills de Pujol. L’oposició li va criticar que fos poc concret i el va acusar de corrupteles durant els seus 23 anys de mandat. En el torn de rèplica, un Pujol irat va renyar l’oposició per haver volgut parlar d’altres qüestions a part de la ‘deixa’ del seu pare i de voler incriminar la seva família en tot l’afer.

Aquella compareixença va fer que l’oposició forcés una comissió d’investigació sobre el frau fiscal i la corrupció. Després de moltes negociacions entre ERC i CiU, l’àmbit de la comissió es va ampliar a altres casos de corrupció, a més del de Pujol, com el cas Mercuri, Palau, Pretòria o Bárcenas, i es va forçar la compareixença del president Artur Mas.

El matrimoni Pujol Ferrusola va ser encausat i va anar al jutjat d’instrucció el 27 de gener. Marta Ferrusola no va voler declarar, però Jordi Pujol va tornar a donar la mateixa versió dels fets, ampliant-ne alguns detalls, com ara que hi havia un suposat paper manuscrit que el seu pare havia donat a la seva dona explicant-li l’origen dels fons. Sobre la multiplicació dels 140 milions inicials als 540, ho va justificar per les bones inversions fetes. Podeu veure la compareixença íntegra de Pujol Ferrusola i llegir-ne aquesta crònica: Jordi Pujol Ferrusola deixa retratat el parlament.

Tres fills més també van declarar, i van explicar que era el germà gran, Jordi, qui s’havia fet càrrec de la gestió dels diners a principi dels anys 90. Entre final de febrer i principisde març el matrimoni Pujol Ferrusola i el seus set fills van comparèixer al parlament.

Les intervencions van ser força polèmiques pel to i pel contingut, i algunes expressions van causar cert estupor, com quan Marta Ferrusola va dir que els seus fills no en tenien ‘ni cinc’ i anaven ‘amb una mà al davant i una altra al darrere’, tot i que alguns d’ells havien fet inversions multimilionàries a l’estranger. Aquestes són les respostes més sorprenent que va donar Ferrusola:

Intervencions com les de Jordi, Josep i Oleguer van enutjar alguns diputats, que el van retreure el to i el fet de donar poques explicacions. A final de març, Jordi Pujol Ferrusola també va declarar al jutjat d’Instrucció de Barcelona i va explicar que els diners a Andorra s’havien multiplicat en pocs anys gràcies a un producte financer poc conegut i que ell va anomenar làmines opaques.

Durant mesos s’ha lliurat una batalla judicial entre les autoritats andorranes i les espanyoles. Tant l’Audiència Nacional com el jutjat de Barcelona han demanat informació bancària a Andorra, l’advocat dels Pujol, Cristobal Martell, s’hi ha oposat amb diversos recursos i la justícia andorrana s’hi ha resistit força fins a l’últim moment.

Finalment, en el marc de les conclusions de la comissió d’investació, el ple del parlament ha reprovat aquesta setmana l’ex-president de la Generalitat.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor