Una altra bufetada

  • «La bufetada italiana torna a qüestionar, doncs –i ara a la tercera economia de la Unió–, la ceguesa i la supèrbia dels dos grans partits europeus i de les polítiques obtuses que imposen a milions d'europeus sense gens de pietat»

Vicent Partal
05.03.2018 - 22:00
Actualització: 06.03.2018 - 07:24
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El resultat de les eleccions italianes de diumenge és una bufetada rotunda, una altra, al sistema polític clàssic europeu i a les institucions de la Unió. Lamentablement, sembla que a Brussel·les no hi haja capacitat de reaccionar, d’entendre què passa, i això fa més que probable que la crisi de legitimitat de les institucions europees es generalitze. Una crisi terrible que, al nostre país, vàrem viure sobtadament després del referèndum del primer d’octubre.

Ivan Krastev ha definit amb precisió quirúrgica l’arrel del problema, en el llibre After Europe. El politòleg búlgar hi explica l’absurditat d’un sistema institucional, que defineix així: ‘A Brussel·les, ordenen polítiques polítics que no tria ningú, mentre que als països triem polítics que no poden fer polítiques.’ El dèficit democràtic de la Unió no és que siga alarmant, és que comença a ser perillós per a la Unió i tot. Especialment si s’hi afegeix aquest pacte mafiós de PP i PS per a acaparar les institucions europees amb opacitat i coordinadament entre ells. L’aliança cada vegada més estreta entre el PP i el PS és un gran desastre per a Europa. I el procés italià és, en aquest sentit, de manual.

A Itàlia la Unió Europea va imposar Mario Monti com a primer ministre l’any 2011, malgrat que no havia participat en cap elecció mai de la vida. Ex-comissari europeu i reconegut tecnòcrata, Monti va arribar a primer ministre gràcies a una jugada poc elegant que el convertí en senador designat pel president de la república. Va dirigir el govern d’Itàlia durant dos anys, en plena crisi econòmica, sense que cap italià l’hagués votat. El seu successor, Enrico Letta, va arribar al govern enmig d’un enorme caos institucional i sense tampoc haver estat votat per al càrrec de manera directa. I va formar una coalició antinatural, desconeguda fins aleshores, que unia tots els partits clàssics contra la pressió del populista Moviment 5 Estels. Letta va durar fins que Matteo Renzi va fer un cop de timó dins el partit i, per tercera vegada en pocs anys, es va formar govern als passadissos i no a les urnes. Amb el suport entusiàstic, tot siga dit, dels dos grans partits europeus.

Quan, finalment, després de tot això, els italians han votat, el resultat ha estat una autèntica bomba. Les polítiques imposades per Brussel·les han fet que la primera posició siga per al Moviment 5 Estels. Deu milions de vots que representen el 32%. I la tercera per als xenòfobs també antieuropeus de la Lliga Nord, amb un 17% del vot, només un menys que el PD, membre del  PS europeu, i tres punts més que Forza Italia, membre del PP europeu. El 49% dels vots, per als partits contraris a les polítiques europees i enfrontats als partits tradicionals; i el 32%, per al PP-PS. Després de gairebé set anys de governs dictats des de Brussel·les, el resultat no podia ser més gràfic.

La bufetada italiana torna a qüestionar, doncs –i ara a la tercera economia de la Unió–, la ceguesa i la supèrbia dels dos grans partits europeus i de les polítiques obtuses que imposen a milions d’europeus sense gens de pietat. De la seua manera de fer i actuar, que ací també coneixem prou bé.

I el perill creix de dia en dia. Creix perquè en moltes societats europees els ciutadans identifiquen molt encertadament el PP i el PS com l’establishment, que els fa viure pitjor, molt pitjor. Però hi reaccionen no pas positivament –reclamant els canvis que són imprescindibles des de fa anys i defensant més democràcia–, sinó votant grups polítics que ataquen els principis i els valors que varen conformar la millor Europa. Aquella Europa de què ens podíem sentir orgullosos, aquella pàtria gran de tots, que cada volta sembla allunyar-se més i més.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.03.2018  ·  22:13

El més alarmant em sembla que, vist que als partits del sistema ja sembla que els va bé com van les coses, la solució que troba el poble és l’extrema dreta. Hem de veure que, de les cinc primeres economies de la UE, Itàlia ja n’està prop. Alemanya ha necessitat una altra coalició esgotada. El Regne Unit ja se n’ha anat. França navega mig a la deriva i la cinquena és Espanya. No veig gaire recorregut, per a la UE. Caldria reaccionar, però ningú sembla decidit a fer-ho. Especialment, aquells que cobren grans sous per dirigir unes polítiques que es fan en bona part contra els ciutadans. En contra nostra.

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
05.03.2018  ·  22:26

El paral.lisme que apunta l’article entre el que passa a Espanya i el que està passant en el conjunt de la UE és realment colpidor.

En efecte, Itàlia camina, com tot el continent, cap a un conflicte cada vegada més aspre entre els partits del sistema (el “social-liberalisme”, en podríem dir) i els partits dels descontents i sacrificats (neofeixistes o neocomunistes). Catalunya podria representar, si se la deixés desenvolupar en llibertat, una tercera via realment balsàmica i constructiva: la via de les identitats populars obertes i responsables. De moment, però, aquesta via salvadora sembla només rebre atacs, indiferència i incomprensió… Per mi, si Catalunya no pot obrir-se pas i fer la seva enmig de tanta misèria moral i intel.lectual, ja em sembla bé que rebenti la UE.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
05.03.2018  ·  22:33

A la democràtica Europa qui fa les polítiques no el tria ningú. Cria fama i gitat a dormir. Ja et tornarà a despertar el populisme extrem. La història és mestra de la vida però l’alumnat no aten i, pobret, va més despistat que una vaca en un concert.

Joan Benet
Joan Benet
05.03.2018  ·  22:57

Totalment d’acord amb en Ramon Vilardell.

Marc Raventós
Marc Raventós
05.03.2018  ·  23:15

L’avanç en vots i escons de les formacions populistes i euroescèptiques a Itàlia és una mala noticia. També a casa nostra (Catalunya i Espanya) on el vot a C’s té un component important de populisme i de dreta xenòfoba. Habitualment se’n culpa a les institucions de la UE però en realitat la gran culpa és dels governs nacionals (PP i PSOE, essencialment, en el nostre cas) i les seves polítiques que malversen diners i recursos i empobreixen el país. I qui més ho pateixen són, lògicament, les classes treballadores. A més han tingut la barra de dir que les retallades venien imposades per Europa quan realment són degudes a haver malversat els diners i recursos del país.
El resultat és que la gent en culpa Europa que és, paradoxalment, qui avala el deute i evita la fallida d’aquests països. I el resultat és l’ascens de l’ultradreta, autàrquica, xenòfoba i populista, amb els vots de … les classes treballadores! Un veritable disbarat que no portarà res de bo (mirem el Brexit i Trump). I mentrestant el somni de l’Europa unida i forta es va allunyant, esperant el dia que els països europeus avançats es cansin ells també d’haver d’arrossegar tantes lloses … per a res. I ja n’hi ha mostres: també allà avança l’euroescepticisme i el populisme.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
05.03.2018  ·  23:15

Un bon dia per rellegir Stefan Zweig i la seva recreació, a “Moments Estel·lars de la Humanitat”, de la peripècia del president Wilson per Europa després de la primera guerra mundial. També una mirada a Zigmund Bauman i a la seva opinió sobre què poden i què no poden fer aquells artefactes que encara denominem ingènuament estats. Especialment val la pena recordar a aquells que van anomenar ” PIGS”. Crec recordar que la I pertanyia a Itàlia. Els PIGS, des del meu punt de vista, són carn de canó…els primers de la llista.

Montse Milian
Montse Milian
05.03.2018  ·  23:16

Voldria afegir una reflexió col·lateral a l’editorial.

Als molts que a Catalunya no combreguem “aquesta” Europa enquistada, manipuladora i tan poc democràtica recordem que, quan haguem resolt els molts problemes bàsics i urgents que tenim en l’actualitat, cal que ens plantegem a quina Europa volem pertànyer. No donem res per fet, com si fos un destí ineludible.

Josep Martín Gurguí
Josep Martín Gurguí
05.03.2018  ·  23:17

Extraordinari comentari.

Anem perfilant quin és el gran problema de tota Europa. Algú ho havia de denunciar.
Estem a mercè de partits àvids de poder i borratxos de diners criminals que no faran res per nosaltres els europeus.

Josep Salart
Josep Salart
05.03.2018  ·  23:18

Veritat, es comencen a encendre llums vermells d’alarma a tot arreu. Ara falta que la gent surti al carrer i ens ajudem uns als altres a destronar aquesta gent, aquesta casta que mana i no els ha escollit el poble.

Albert Miret, gracies per aconsellar-nos el llibre dels capos gallegs. Ai ai ai el dia que caigui tot això, ho somio.

Danny Norton
Danny Norton
05.03.2018  ·  23:23

De debò et sembla, Vicent, que Europa podria ser la “pàtria gran de tots” (com la Madre Patria de l’extint imperi espanyol)? Uns Estats Units Europeus? Una Comunitat de Pobles Lliures units en la Democràcia? Un ésser interlocutor al mateix nivell dels EUA, Rússia, la Xina?

Doncs els amos ja fa temps ens varen desviar cap a una patronal bancària (etiquetada com Unió Europea) que contempla individus en lloc de persones, i consumidors /clients /cotitzants en lloc de ciutadans. La democràcia l’han reduït a unes votacions protocol•làries als nivells bàsics dels estats, seguint la fórmula d’en Franco que permetia votar els alcaldes /jutges de barri (no és broma) i ja pregonava tenir “democràcia orgànica”.

Sembla que seguim pal i pastanaga cap el New World Order, la supressió de la democràcia.

Visca la República!

jaume vall
jaume vall
05.03.2018  ·  23:24

Quan llegíem o visionàvem distopies sobre un futur de governs autoritaris i una massa acrítica d’individus, que ja no es comportaven com a ciutadans, pensàvem que eren això, distopies. Doncs bé, els més lúcids d’entre els artistes ho van intuir amb prou claredat.

Kàtia Monés
Kàtia Monés
05.03.2018  ·  23:25

Jo cada cop veig més paral·lelismes amb l’Europa dels anys 30. I com el sistema, sempre, no veu l’extrema dreta com un problema i sempre va contra moviments més d’esquerra i, sobretot, més de base. Per això tothom va contra Catalunya però no sembla preocupar-los que augmentin els partits xenòfobs. De fet, no fan res per evitar-ho i, en canvi, sí per evitar moviments com el de Grècia o polítics com el Varufakis o la independència d’Escòcia. Els grans partits, l’establisment, i els estats veuen més perill en Escòcia i Catalunya que en Le Pen o La Lliga Nord, per aixo no els combaten i no diuen res quan Espanya va contra els drets humans.
Francament, fa bastanta por. I no sé si no en som conscients.

Maria Àngels Carrera
Maria Àngels Carrera
05.03.2018  ·  23:27

Excel·lent comentari d’en Ramon Vilardell. Totalment d’acord.

josep SELVA
josep SELVA
05.03.2018  ·  23:45

Fa quatre dies, en aquest mateix mitjà digital, sen’s deia, en referència a la represió d’EspaÑa contra nosaltres, que “Europa no ho permetria”. Europa! Quina ingenuïtat.
Europa és ara com si diguessim “Madrit” (amb T) . Crec que els europeïstes sempre han sigut persones voluntarioses, demòcrates, i d’esquerres, una trilogía que, com el tripartit, -quin trist partit- s’ha cregut l’engany com els socis del Barça deien i creien, fa anys, que “aquest any sí!”. I aquell any tampoc.
Els euroesceptics, com en dieun ara, mai ens hem cregut aquesta Europa que feia de repartidora de diners per comprar voluntats i ha esdevingut, si no ho ere ja de bon principi, el paradigma de la corrupció i la democràcia organica, ja inventada per el feixisme franquista.
La clatellada també ha de ser per els ingenus que, segurament amb mes bona volunata que capacitat d’anàlisi, en han vengut que Catalunya entraria al Club selecte dels Estats si ho feiem ben fet.
Que no sabieu que als clubs selectes només s’hi entra per invitació i els potentats no es barrejen amb els desgraciats que es creuen les seves mentides?

Jordi T.
Jordi T.
05.03.2018  ·  23:57

La manca de democracia la pateixen, sobretot, aquells països que estan fortament endeutats, doncs les polítiques li venen imposades pels posseïdors del deute.
El curiós es que les poques esquerres d’aquests països basen els seus missatges en el deficit (que vol dir encara mes endeutament) en comptes de les polítiques d’Economia productiva (pero no basada en el liberalisme sino en la cultura de l’esforç) i repartiment de la riquesa.
Amb tot el camp que teníem per recórrer, amb tots els camins i vessants per sortir de la crisi, ens hem centrat en la dicotomia austeritat VS deficit.

Sergi Guitart
Sergi Guitart
06.03.2018  ·  02:06

Com tot, la EU té les seves coses bones i dolentes.. Jo desde el meu punt de vista de clase treballadora independentista en faig un balanç positiu, potser se m’escapen molts detalls d’alta volada, però per resumir-ho, vull el meu pais com una part de la EU i no com una part d’Spain, ara mateix no tenim altres alternatives tal i com esta montat tot, a menys que algú ens fagi un oferiment…

Merkel va parar els peus a Rajoy l’1O, la demanda contra el canon digital tirada endavant des d’una botigueta d’ordinadors de Barcelona va anar endavant gracies a la EU i Spain va haver de claudicar, el TEDH ha donat unes quantes bufetades a Spain per exemple amb els independentistes detinguts el 1992, i també els han caigut unes quantes clatellades i sancions per temes econòmics, ens podem moure i treballar per tot l’espai schenguen, alguns països han acceptat refugiats de conflictes de la zona est tot i que l’allau és realment un problema super complex (perque no van a rusia o la xina?), i la immigració també des del sud segueix en augment en busca d’un futur millor… i Escocia no esdevindrà independent perque així ho va decidir la ciutadania perdent un referendum d’independència, no perque la EU no ho vulgui, a UK la ciutadania va decidir marxar més o menys ben informats de tot el que volia dir marxar i sembla que marxaran, la EU ho respectarà, i potser algun dia tornaran..

El parlament europeu escollit per uns 375 milions de ciutadans tot i que sembla amb participacions de menys del 50% hi ha 750 cadires que es reparteixen proporcionalment en funció de la població de cada estat, sembla que sempre guanyaran els grans si els petits no estan molt ben coordinats, potser és això el que pasarà en un futur… o potser els petits o subdesenvolupats ja els va bé que els grans vagin peixent…

La EU es va fer per evitar conflictes interns si no ho tinc mal entès i temes d’acer i carbó… i es hereva de dues guerres mundials… com a bloc, es reconegut mundialment, i fins i tot els hi toquen els crustó a les grans multinacionals… jo de moment m’hi quedo… segur que calen reformes…

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.03.2018  ·  02:58

Europa s’està morint. No la trobarem a faltar.

sergi gonzalez
sergi gonzalez
06.03.2018  ·  05:01

Bon analisi . En aquest context l aportacio de Catalunya podria ser d interes . El pp i ps que tenen mes de ka meitat de la cambra europea a catalunya representen nomes el 15% del nostre Parlament…. L anomalia es que cs hauria de ser expulsat del grup liberal europeo i passar al detritus de les formacions xenofobas pel seu odi a catalunya. Podem ser un referent interessant per a la transformacio comunitaria d europa, pero si a espanya no s accepta l estat plurinacional, a la ue es fa el mateix imposant un fals conglomerst tecnocrata amb la versio ppsoe de torn….

Miquel Gilibert
Miquel Gilibert
06.03.2018  ·  05:49

El problema és que no hi ha alternativa a Europa. Bé, sí que hi és: la lluita per l’hegemonia que va portar a les guerres napoleòniques, la guerra franco-prussiana, les guerres balcàniques i dues guerres mundials. Apart de la revilució russa, el comunisme i el feixisme.

El problema és que Europa, que tots ingènuament crèiem que seria la dels pobles, en realitat és la dels estats. Als ciutadans no se’ls permet la participació directa, i la mort del comunisme ha eliminats els aliciens per suavitzar el capitalisme i promoure la democràcia. Creu, equivocadament, el capitalisme de grans corporacions, que de fet comtrolen els estats (o sinó mireu d’on han sortit de Guindos, Monti i Draghi, per posar 3 exemples), que es pot continuar enriquint amb una població pauperitzada. I aquesta línia exigeix participació nul•la dels ciutadans i decisions verticals. El que estem veient.

Gemma R.
Gemma R.
06.03.2018  ·  06:43

Els metges alopàtics ( medicina tradicional), cada vegada més tracten el cos com un tot. Abans si et feia mal la panxa només podía ser un virus o quelcom que havies menjat en mal estat. Ara ja se sap que és difícil fer un bon diagnòstic si no tens en compte moltes més coses ( habits, problemes emocionals, etc, etc). Amb la política passa el mateix. No podem entendre el deteriorament democràtic arreu, la pujada de les dretes, l’ empobriment de les classes treballadores, etc, no només a Europa si no arreu. Aquest enllaç explica els motius. És interessant i té molt sentit. Explica que estem assistint al final del capitalisme i que com que no hi ha una alternativa les lluites de poder per part de les aristocràcies tradicionals arreu, s’ está mostrant de manera acarnissada. És per aquesta lluita que no interessa que la gent s’ apoderi i participi activament de les decisions a prendre. Per això no interessa l’ Europa dels pobles. Quan més petit és el territori més aprop és el poder, i la gent es veu amb més possibilitats de participar en les decisions. No agrada la idea.
http://www.elcorreo.com/sociedad/falta-quiebra-total-20171121202901-nt.html

Gemma R.
Gemma R.
06.03.2018  ·  07:13

Bé no interessa a Europa, a Trump per exemple si lo interessa la ” balcanització d’ Europa”. Interessos, interessos. La gent és el de menys.

Ramon MORATÓ
Ramon MORATÓ
06.03.2018  ·  07:44

Aquesta Europa es pot canviar des de dins, o haurem de marxar per poder fer-ho?

Ramon Alloza
Ramon Alloza
06.03.2018  ·  07:56

Ens hem plantejat algun cop qui està realment guanyant amb l’actual estat de coses fruit de la pretesa “globalització”?.

Guanyen els grans oligarques, les grans corporacions, els mafiosos, els especuladors. I ho fan a una velocitat exponencial perquè van aconseguir trencar les barreres nacionals i ara es poden “menjar el món” tranquil·lament.

Guanyen també amb la globalització els migrants del tercer món on les famílies que s’ho poden permetre paguen milers de dòlars a les màfies per a col·locar un dels seus fills a Europa o EEUU des d’on podrà enviar alguns diners a casa i, més endavant, reclamar altres membres de la família i gaudir d’ajuts públics, sanitat universal i pensions. Passen del “no res” a gaudir de “l’estat del benestar” relatiu que tenim.

Per últim, en surten guanyant també els “servidors del sistema”. Alguns parasitaris com la legió de polítics i assessors de polítics d’institucions europees, estatals, regionals i locals que es dediquen a gestionar les “engrunes” perquè són els mercats, el G7, Banc Central Europeu, etc.. els que dicten les polítiques efectives. Altres “servidors del sistema” són els joves que formen una elit tècnica basada en les noves tecnologíes i que guanyen bons sous perquè, ara per ara, són imprescindibles pels poderosos. Un exemple molt clar en són els joves “anti-Brexit”.

Qui n´ha sortit perdent de la “globalització”? Doncs tots els demés. Una enorme massa de gent que se sent estafada i marginada. El problema pels poderosos és que aquesta multitud vota (fins que trobin la manera de treure el valor del sufragi universal) i comença a votar “erròniament” (Brexit, Trump, Beppe Grillo, Salvani, etc. però també Escòcia, Catalunya). En tots aquest llocs -i molts d’altres- s’ha trencat definitivament la “correcció política” i amb ella s’ha enfonsat el bipartidisme dreta liberal/socialdemocràcia. La gent vota canvi. Vota qualsevol cosa que no hagi gobernat mai, qualsevol alternativa que trenqui el sistema. Ja no creu en dretes i esquerres com a l’edat mitjana van deixar de creure en els dogmes de l’església catòlica i van proliferar les heretgíes i el protestantisme. És com l’aigua que vessa i ho fa per totes bandes descontroladament perquè ningú la dirigeix.

Això explica també el que està passant a Catalunya. Els independentistes sóm “anti-sistema” i a molta honra. Volem un país nou de soca-arrel (i amb polítics també nous). I els qui voten Ciudadanos són en gran part víctimes del sistema que temen veure’s exclosos de tot. També d’aquest país nou que estem impulsant. No em puc creure que els centenars de milers de vots de Ciudadanos a les barriades obreres siguin de “fatxes” neo-liberals. És gent que malauradament ens veuen com a una nova elit i aixó és el que els ha venut l’Arrimades i companyia amb força èxit. Els han fet creure que som “supremacistes” i que volem esclavitzar-los.

Les eleccions del 21-D donen la clau del què està passant. Hem perdut vots entre les classes altes catalanes (que se’n adonen que som anti-sistema i que van córrer a treure els diners fora de Catalunya a l’octubre) i hem guanyat vots entre les classes populars (també al “cinturó roig” de Barcelona) en un canvi de tendència que cal analitzar bé i que, al meu parer, s’aprofundirà si apretem l’accelerador i no el frè com proposen els nostres “amics” d’ERC i totes les elits espanyoles.

Ramon Sans
Ramon Sans
06.03.2018  ·  08:32

Otra vez el discuros ECONOMICO marca la diferencia de explicar lo que ocurre a la gente , donde se GASTA O SE PIERDE EL DINERO … discurso que los CATALANES INDEPES PERDIMOS CUANDO CONVERGENCIA Y ERC SE CARGARON ( con alegria de los unionistas ) EL ESPAÑA NOS ROBA!!! que explicaba porque NOS HABIAN HUNDIDO LA SANIDAD ( como decia el juez corrupto y el ministro en una conversacion gravada) … discurso que si tiene TABARNIA mintiendo , pero lo tiene.

Recuperen lideres indepes con experiencia vital , independentistas de sgunda linea politica pero con experiencia , aunque no gusten sus ideas … si son veraces y efectivas … no podemos despreciar a nadie LA ECONOMIA ESTA DEFINIENDO EL MAPA EUROPEO , Y NOSOTROS DESPUES DE UN EXITO BRUTAL CON EL ESPAÑA NO ROBA , RENUNCIAMOS A ELLO…

Albert Miret
Albert Miret
06.03.2018  ·  08:37

Vull felicitar-te, Vicent, per la teva claredat d’exposició de la catàstrofe que tenim a sobre. Realment, avui em crida l’atenció que molts comentaris parlen de la cúpula de la UE i dels dirigents de bastants països europeus com si fossin neutrals entre la ultradreta i la ultraesquerra que, tot sigui dit, actualment és inexistent. Em sembla important cridar l’atenció amb aquest fet, perquè tots baixem de la figuera i entenguem que tant a la Unió Europea, com en el país que patim més que el vivim, la ultradreta està instal·lada en el poder, juntament amb els que haurien de fer d’oposició, que formen part de la trama. Cal no badar per entendre moltes de les coses que estan passant. Desenganyem-nos, no hi ha dreta més enllà de la que representen aquí PP, PSOE+PSC i C’s, i a la UE, i el que ens està passant a nosaltres és que estem fent de conillets d’Índies perquè volen veure què passa en un país quan els robes tots els seus drets i llibertats, per després practicar-ho en d’altres. Totes les coses tenen nom, i no per canviar-los el nom, canvien les coses.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.03.2018  ·  09:21

No crec que siguin obtusos: juguen a favor del gran capital financer internacinal, de la concentració de poder, fabricant crisis per apoderar-se d’allò que encara no era d’ells i intentant construir un fascisme de nivell mundial. La frase del Papa Francesc en el III Encontre Mundial dels Moviments Populars ho expressa amb molta claretat: “…hi ha un terrorisme de base que emana del control global dels diners sobre la terra i que atempta contra la humanitat sencera …”

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
06.03.2018  ·  09:37

Quan es va realitzar el referèndum sobre la Cosnstitució Europea, me’l vaig lligir dues vegades i vaig votar en contra. A Espanya va guanyar el si majoritari, se la van lligir abans? Ho dubte. Si que és veritat que després ens la van fotre pel darrere al Tractat de Lisboa, però això ja és un altre cosa.
Vull dir amb això que tenim el que ens mereixem. Ara “in extremis” els ciutadans del nostre petit país estem politizats, però durant els quaranta anys de aparent democràcia, hem deixat fer i com a molt ens hem limitat a anar a votar quan els amos ens ho manavem. Calía tenir criteri i per exemple deixar de votar Pujol quan es va salvar la Seat per enèssima vegada, o per enèsima vegada es va dilatar la concessió de l’AP7 ( de 20 anys a quaranta, de moment)
Els catalans es pensaven que lluitaven per la seva república i -es veritat -han despertat el drac de cent caps del neolliberalisme i extrema dreta instal·lats a Brussel·les i a Madrid. Però bé, en això estem; el poble ha demostrat la seva valentia i com deia la Passionària que no era figura del meu grat “Val més morir d’empeus que viure a genollons”.
La lluita continúa i és sense quarter, ara ja sabem que no devallarà Sant Jordi damunt el seu cavall blanc i farà el miràcle – per aconsseguir les coses s’ha de triscar molta immundícia cada dia, fa deu anys que netegem i queda molta feina. República de Catalaunya i endavant!

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
06.03.2018  ·  10:03

Tot fa pensar que sols la nacions sense estat, com Catalunya, estan en condicions de bastir moviments populars transformadors que no caiguin en els extremismes “populistes”.

humbert roma
humbert roma
06.03.2018  ·  10:07

Sempre he desconfiat de la Unió Europea com a club d’estats i no federació de nacions lliures. La meva experiència a Unió de Pagesos –com a director de la seva revista “La Terra” durant divuit anys– no va fer sinó refermar-m’hi. M’agrada que ara Vicent Partal s’hi mostri tan pessimista, en aquesta pseudo Europa que encara alguns ens volen vendre com el paradís d’utopia. I jo hi afegeixo, a les seves conclusions: i al Regne d’Espanya, els malanomenats “comuns” i el republicà Joan Tardà encara confien en els imperialistes espanyols del PSOE (això és: PSC, i doncs socialistes europeus).

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
06.03.2018  ·  11:11

I no oblidem la terrible bufetada britànica. El Brexit. Darrerament em faig sovint una pregunta inquietant: no serà que els britànics van tenir i tenen raó de voler marxar de la UE? No ens hem d’enganyar, la tradició democràtica britànica es molt mes forta que la de la immensa majoria de països europeus, i mes antiga. Van ser els primers en tallar el coll a un rei! Després van tornar a la monarquia però amb unes altres condicions, amb un pacte molt concret i clar. A la UE es va explicar el resultat del Brexit com a causa de la xenofòbia que alguns líders anti-UE exhibiren en la campanya del referèndum. Pero només era això? No es mes aviat perquè la ciutadania britànica es mes activa políticament que la de la UE, i mes autogestionaria, i li repugnen els convenis de la màfia europea del PP-PS, profundament antidemocràtics? I ha moltes coses que estan passant a països emblemàtics de la UE (Franca, Alemanya, Espanya, Itàlia…) que no serien admissibles al UK, que no es que tampoc sigui un model a seguir en tot, ni molt menys, per altre part. En tot cas la UE te un problema de credibilitat i legitimitat cada cop mes greu, i convindria que fes un important cop de timó si no vol desaparèixer com a tal, i es urgent que el faci.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
06.03.2018  ·  13:17

Visc a Itàlia, a Llombardia.
Us asseguro que la Lliga guanya i continua guanyant (i jo dic que guanyarà encara) perqué allà on arriba a governar (la Regió o els Ajuntaments del Nord), governa bé.
El Nord d’Italia és una terra de petites, mitjanes i grans empreses amb una gran quantitat d’emigrants legals i no hi ha (generalment) cap problema de xenofòbia.
Cert, la Lliga s’alimenta també de xenofòbics però en els ultims darrers dos anys ha matisat molt la seva politica d’immigració.
Cert, és un govern de dretes, però, repeteixo, governa bé. Jo seria més caute, No caigueu en el mateix parany que nosaltres lamentem quan els corresponsals de Madrid parlen de Catalunya. Aneu al tanto amb escoltar només els corresponsals de Roma perqué no saben el que passa a Milano o a Verona.

I en canvi, si, del moviment 5 estels us predic que si arriben a formar un govern, será un desastre. Només cal veure la gestió de Roma o de Tori. No tenen experiència de govern i molts no han treballat mai. Son un grupet de nens malcriats que, durant la campagna, han insultat i faltat al respecte a tothom.

La gent els ha votat només perqué prometen subsidis, subvencions i coses que mai podran cumplir. I perque els efectes de la crisi han estat devastants al sud.

El govern Monti és recordat com una catastrofe per la classe mitjana. I el govern Renzi havia intentat posar pedaços a aquella catastrofe sense molt d’exit tenint, a més, el front obert de les divisions internes de l’esquerra que, a Itàlia son endèmiques.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.03.2018  ·  13:59

Molts mitjans ens tene acostumats a fer les cròniques d’unes eleccions amb uns noms ideològics q

Pep Agulló
Pep Agulló
06.03.2018  ·  14:18

Molts mitjans ens tenen acostumats a fer les cròniques d’unes eleccions amb uns noms ideològics que no volen dir res. A Itàlia el centreesquerra cau, mentre els ultradretans d’en Berlusconi i el populistes dels 5 estrelles es rifen els vots, etc… Els grans partit tradicionals dels Estats han entrat en crisis i el relleu l’agafen els populismes de tot tipus, mentre els cada cop més pobres, els migrants i les capes oprimides, no tenen cap representació.
Només els poders locals, propers, més democràtics, a l’entorn de nuclis urbans potents semblen ser sortides per una Europa dels Estats cada cop més degavellada i perillosa. L’incipient projecte d’una Europa de les nacions i dels pobles pot ser aixafada pels poder dels Estats cada volta més feixistes i xenòfobs.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.03.2018  ·  14:30

Fins ara només 5 opinions femenines… el tema no és menor. És el que és.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.03.2018  ·  16:01

L’extrema dreta es merkel i rajoy autentics fanatics del feixisme i franwuisme reinant a la UE

jordi Rovira
jordi Rovira
06.03.2018  ·  18:01

D’aquella crisis americana del 2008 n’ha vingut un veritable tsunami de fragilitat política a tota Europa, i tots els problemes caient sobre aquell pacte implícit entre demòcrata-cristians i socialistes. I a pesar de tot, ni ben clara, ni ben sòlida és la frontera de qui són els demòcrata-cristians i els socialistes a la UE. Tan líquida és la frontera d’aquest concepte, com esperpèntic l’anglès d’aquell “Ansar” amb peus sobre una tauleta d’estar texana.
I de la crisis dels PIGS, la intervenció que posava els punts a la I, ha deixat molt clara la seva inconsistència.
Ara ja entenc perquè no intervenir la S.
També entenc alhora, totes les ingenuïtats que calen perqué la S sigui”una bambola”, un carrusel, o un orgue de grills.
El nostre deure és ser sempre fidels a la llei, la voluntat, i el desitg per mostrar on és l’esquerda. I pot ser que després del sacrifici, en vingui la reclamació.

Bernabe Molina
Bernabe Molina
06.03.2018  ·  20:47

Els europeistes Franco-Germànics haurien de reflexionar seriosament al voltant de quines son les seves eleccions i preferències davant el panorama que es dibuixa al taulell europeu. L’elecció es l’erdoganitzacio de l’est i sud d’Europa o el recolzament dels procesos democràtics d’alliberament nacional, d’un fort annhel de regeneració democràtica civica i social, com el catala, el cors i d’altres que es troben en fase incipient.

Rafael Morera
Rafael Morera
06.03.2018  ·  23:21

TOTALMENT D’ACORD AMB VD VIÇENS

Pau Mestres
Pau Mestres
06.03.2018  ·  23:47

Disculpa però el govern Monti va durar menys d’un any i mig. De del 16 de novembre del 2011 fins al 28 d’abril del 2013.. i va ser un govern tècnic que va evitar el col·lapse econòmic del país amb mesures malauradament poc populars.

Bonifacia Córdoba
Bonifacia Córdoba
07.03.2018  ·  00:47

Pep Agullo. A vegades no puc escriure per que m’embarga la foscor i no vull transmetre males vibracions com ho fan d’altres. Quand llegeixo noticies tales com aquestes la meva ànima se transforma en un res, devenc una petita pedra de qualsèvol camí que pot ser llançada al aire amb un cop de peu… això es el que sento amb la politica que m’envolta acì i enllà “derrière les frontiers du monde”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes