Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

À Punt, TV3 i IB3 tornen a estrenar simultàniament un producte que han coproduït. És el film Frederica Montseny, la dona que parla. Forma part de la programació especial dedicada al Dia Internacional de les Dones, que cada televisió ha programat de manera diferent i amb més o menys desplegament de mitjans. Tot i això, a les 21.50 convergiran en l’emissió d’aquest film, dirigit per Laura Mañá i protagonitzat per Màrcia Cisteró. D’aquesta manera, TV3, À Punt i IB3 volen repetir l’èxit d’audiència i de repercussió que van obtenir amb l’emissió conjunta de La mort de Guillem el 2 d’octubre de l’any passat. El fet mateix de coproduir el film i presentar-lo conjuntament ja li ha donat molt de ressò pel simbolisme que implica.

Un model femení fort

En la presentació del film, Laura Mañá va insistir en la importància de produir aquesta mena de materials per posar a l’abast de les noves generacions models femenins carregats de força. Referents. “Necessitem que les dones joves coneguen les vides d’unes altres dones que han tingut un gran lideratge, que sàpiguen què han sigut i què han fet”, va dir.

Montseny, sindicalista i anarquista, fou una dona que l’any 1936 va ser capaç de renunciar a les seues conviccions per formar part del govern de Largo Caballero. I és en aquest aspecte, el de les conviccions i les contradiccions, on el film posa més èmfasi. No creia en les institucions, però va acceptar de formar-ne part perquè en aquell moment era l’opció més vàlida per a lluitar contra el feixisme. També en el rebuig inicial que va suscitar la incorporació de Frederica Montseny en aquell gabinet republicà que, juntament amb ella, va incorporar quatre ministres anarquistes. Molts anys més tard, Montseny encara hi reflexionava: “Tenia un dilema davant, però jo em vaig dir: ‘Estàs mobilitzada. Uns van al front i tu has d’anar a govern, que és un front on també hem de ser presents.’ Vèiem venir el feixisme des de les eleccions del 1936.”

Una veu potent i insòlita en una Europa infecta pel feixisme

Frederica Montseny va nàixer el 1905 a Madrid i va morir el 1994 a Tolosa. Els seus pares també eren anarquistes. Catalans exiliats a Londres, primer, i més tard establerts a Madrid. La van educar a casa, a còpia de lectures guiades per la mare. Va començar la militància a la CNT l’any 1923 i molt ràpidament es va fer popular per la seua capacitat de paraula i de convicció. I per la força que encomanava en els seus discursos en públic. Aquest va ser un dels primers motlles que va trencar.

La seua veu era potent i canalitzava un pensament intel·lectualment molt ben format. Els mitjans llibertaris la van reconèixer ràpidament com la protagonista que necessitaven perquè arribava al gran públic. La gent omplia places de bous per sentir els seus mítings.

Per a encarnar-la, Màrcia Cisteró diu que no l’ha volguda imitar, entre més coses, perquè no hi ha gaires imatges d’ella, però que sí que n’ha llegit tot allò que ha pogut, tant els discursos com les memòries i les obres literàries que va escriure. A banda tot això, Cisteró explica que està satisfeta perquè el rodatge de la biografia de qui va ser la primera ministra de la història d’Europa l’ha ajudada a recuperar conceptes que a vegades s’obliden, com ara la llibertat, la igualtat i la fraternitat.

Un ministeri de mig any i un exili molt llarg

Frederica Montseny va ser ministra del govern de la república entre el novembre del 1936 i el maig del 1937. La seua cartera era el Ministeri de Sanitat i Assistència social. En els sis mesos que va exercir-la, va planificar llocs d’acolliment per a la infància, menjadors per a dones embarassades i un catàleg de professions que podien fer els discapacitats. També va redactar un projecte de llei d’avortament tan avançat i insòlit a Europa que ni tan sols va comptar amb el suport de molts companys del seu gabinet. Va organitzar la primera evacuació de xiquets a Rússia: uns setanta menors de Gandia, Oliva, Xàtiva, Madrid i Màlaga.

En acabar la guerra es va exiliar a França perseguida pel nazisme. Franco en va demanar l’extradició al govern de Vichy, que s’hi va negar perquè estava embarassada. El seu destí hauria estat la pena de mort, com va ser el de molts companys. En acabar la Segona Guerra Mundial es va instal·lar amb la família a Tolosa, on va continuar escrivint per a mitjans anarquistes. L’any 1977 va tornar a l’estat espanyol per participar a Montjuïc en el primer gran míting de la CNT d’ençà del 1939. Sempre es va oposar al sistema polític que es va instaurar a l’estat espanyol després de la mort de Franco.

Un rodatge enmig de la pandèmia

El rodatge del film s’ha vist marcat, també, per l’evolució de la pandèmia. Havia de començar el mes de maig, però no pogués ser fins a l’octubre. Per tant, el temps de rodatge i postproducció ha estat molt ajustat i l’equip ha arribat amb un cert estrès a la data de l’estrena.

El guió l’han escrit Mireia Llinàs i Rafa Russo, i en el repartiment participen també Ivan Benet, David Bagés, Miquel Gelabert, Òscar Muñoz, Candela Moreno i Pep Ambrós. Els escenaris de rodatge han estat València, Sueca i Sant Antoni de Benaixeve.

Un moment del rodatge de ‘Frederica Montseny, la dona que parla’.

Frederica Montseny, la dona que parla ha costat una mica menys d’un milió dos-cents mil euros. L’aportació de TV3 ha estat d’una mica més del 60% i la d’À Punt Mèdia una mica més del 30%. IB3 hi ha participat amb la compra dels drets d’emissió. Per part de TV3, la productora que hi ha participat és Distinto Films, i per part d’À Punt, Voramar Films. També ha tingut ajudes públiques, com ara del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Valencià de Cultura.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.