14.03.2024 - 15:34
|
Actualització: 14.03.2024 - 16:10
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem espanyol ha declarat conforme a dret la resolució, de 17 de desembre del 2018, de la Conselleria d’Habitatge que va aprovar definitivament el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València. El TS estima el recurs de la Generalitat i València Plataforma Intermodal i Logística contra la sentència del TSJ del País Valencià, de 31 de març del 2022, que va anul·lar tant l’acord com el pla especial per no haver-se tramitat una avaluació ambiental estratègica pel procediment ordinari, sinó pel procediment simplificat.
El TSJ donava la raó a l’Associació de Veïns de la Punta la Unificadora enfront de la resolució de la Conselleria d’Habitatge, de data de 17 de desembre del 2018, que va disposar aprovar definitivament el Pla Especial de la ZAL. Segons recull la sentència del TS, la superfície del sector afectat és de 772.961,17 metres quadrats, i el pla preveu la creació d’un centre logístic adjacent al port, on concentrar activitats i serveis que confereixin valor afegit a les mercaderies relacionades amb el trànsit marítim internacional, tractant-se d’una àrea destinada al desenvolupament d’activitats d’emmagatzematge, distribució i assemblatge de mercaderies, components industrials, materials i qualsevol mena de productes vinculats, en la seva major part, amb el trànsit marítim.
El TSJCV va anul·lar el pla en considerar que una transformació de l’extensió i característiques com la prevista requeria, segons la llei, que l’avaluació ambiental estratègica es realitzés pel procediment ordinari – de major complexitat i extensió, i que, a més, permetia plantejar alternatives des de la perspectiva ambiental – i no pel simplificat utilitzat per l’administració. El Suprem per a adoptar la seva decisió parteix d’una realitat “inqüestionable”: el sòl al qual es refereix el pla del 2018 havia sigut ja transformat de la seva situació inicial de sòl rústic amb destinació agrícola a sòl urbanitzat, en haver-se executat el primer pla especial de la ZAL del Port de València del 1999, encara que aquest pla va ser anul·lat deu anys més tard pel mateix Suprem.
Els jutges afirmen que, del 1999 al 2009, data de l’anul·lació, aquest Pla inicial va gaudir de presumpció de legalitat, sense que s’adoptés cap mesura cautelar de suspensió dels seus efectes, per la qual cosa es va procedir per l’administració a executar les obres d’urbanització previstes en ell, que van acabar l’any 2005. Aquesta situació fàctica, consolidada en el temps, i produïda en execució d’una norma aparentment legal permet evitar l’efecte d’anul·lar el pla per raó de la tria del procediment abreujat en lloc de l’ordinari, d’avaluació ambiental estratègica, en la mesura en què la principal finalitat perseguida pel procediment ordinari, que és anticipar la protecció ambiental abans de la presa de decisions que puguin comprometre negativament al medi ambient, valorant a aquest efecte possibles alternatives en el procés de transformació del sòl des de la perspectiva ambiental, ja no era possible en el cas jutjat perquè aquesta transformació s’havia produït i “consolidat” en execució d’un pla anterior.
Així, incideix que no s’està “pròpiament en presència d’actes jurídics sinó d’actuacions materials (les obres d’urbanització) realitzades a l’empara d’aquest norma (el Pla Especial) la il·legalitat del qual es declara amb posterioritat” i, sense que es pugui establir una norma general sobre aquest tema, “sí que han de tenir-se en compte les circumstàncies concretes en les quals les actuacions materials es van portar a efecte”: la urbanització “es realitza a l’empara d’una norma jurídica que gaudeix de presumpció de legalitat i eficàcia durant deu anys”. A això, s’uneix “la inmodificabilitat de la situació fàctica produïda en execució del Pla Especial la il·legalitat del qual va ser declarada posteriorment”.
