Troben a Banyoles dues joies neolítiques úniques a Europa

Un doble anell i un penjoll amb triple perforació d'os confirmen les pràctiques rituals a la zona de Banyoles

VilaWeb
Redacció
07.07.2016 - 00:05

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La campanya d’excavacions d’enguany al jaciment neolític de la Draga, a Banyoles, ha deixat dues descobertes d’envergadura: un doble anell i un penjoll amb triple perforació d’os, peces úniques a l’Europa occidental. La troballa s’ha fet en el rebliment d’una fossa, juntament amb sis cranis tallats amb banyes i grans quantitats de material arqueològic. Segons els investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Institució Milà i Fontanals-CSIC que hi treballen, és la prova més important identificada fins ara de pràctiques rituals al poblat.

Gràcies als treballs, s’ha pogut acabar l’excavació del sector començada l’any passat i proposar una interpretació molt diferent de l’actual. ‘El rebliment d’aquesta estructura i el material recuperat constitueixen un conjunt amb una significació especial i que es pot relacionar amb alguna pràctica ritual’, segons Antoni Palomo, professor de prehistòria de la UAB, i Xavier Terradas, membre de la Institució Milà i Fontanals-CSIC.

També s’han pogut documentar dos cranis de bou, tres de cabra i un de cabirol, a més de nombroses restes de diverses espècies animals en molt bon estat de conservació. Finalment, també s’han recuperat més objectes quotidians, com ara fulles d’aixa polides, elements ornamentals i estris de sílex i d’os.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

La presència de cranis de bou especialment transformats per a ser exhibits és una pràctica coneguda des de l’inici del neolític i ben estesa de cap a cap de la Mediterrània. El bou ha estat considerat tradicionalment un animal que representa la fertilitat, la força o l’aigua, i sovint s’empra en rituals fundacionals de cabanes o com a element d’acompanyament en els rituals funeraris, diuen els investigadors. Segons Palomo i Terradas, pràctiques d’aquesta mena ja s’havien documentat anteriorment a la Draga, però mai d’una manera tan clara com en les darreres excavacions. ‘Això pot respondre a la intenció de fer alguna mena d’ofrena en què el paper dels animals amb banyes tingués una significació especial’, expliquen.

El poblat neolític de la Draga, a la riba oriental de l’estany de Banyoles, es va descobrir l’any 1990 i de llavors ençà s’hi fan excavacions sota la coordinació del Museu Arqueològic de Banyoles. Atesa la importància del jaciment, des de l’any 2008 es va estructurar un nou projecte de recerca amb la participació la Universitat Autònoma de Barcelona, el Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Consell Superior d’Investigacions Científiques. La intervenció conjunta d’aquestes institucions, de natura i objectius diferenciats, permet un estudi més complet de la singularitat del jaciment i fa possible la recerca i la difusió de les dades, la formació de nous investigadors i la conservació de les restes.

En la campanya d’excavacions d’enguany, que s’acabarà demà, hi ha participat un grup de vint d’estudiants del grau d’arqueologia de la UAB. També hi han pres part estudiants de més centres catalans, com ara la Universitat de Barcelona i l’Escola Superior de Conservació i de Restauració de Béns Culturals de Catalunya, i d’universitats de la resta d’Europa, com ara la de Valladolid, la Rennes-2 (de Roanzhon, capital de la Bretanya) i la de Tessalònica.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes