Incerteses i vaguetats de l’acord entre ERC i el PSOE per al traspàs de Rodalia

  • Encara no hi ha previst ni el calendari ni el volum de les inversions, ni tampoc se sap del cert quines línies seran traspassades

VilaWeb
Ot Bou Costa
02.11.2023 - 21:40
Actualització: 02.11.2023 - 22:55
Això és una prova de lectura dels articles de Vilaweb amb veu sintètica, que ben aviat serà a disposició dels subscriptors del diari. Subscriviu-vos-hi ací. Si trobeu algun problema, escriviu-nos a suport@vilaweb.cat.

L’acord per al traspàs dels trens de rodalia és encara molt verd en les qüestions més substancials. Tant el PSOE com Esquerra Republicana van assegurar ahir que era un traspàs integral de l’estat espanyol a la Generalitat de Catalunya, però la literalitat del document que han publicat no permet d’afirmar-ho. No hi ha encara cap calendari previst; ni la certesa de quines línies de tren seran traspassades, ni de si les traspassaran totes; tampoc no se sap quants treballadors es traslladaran de Renfe a l’empresa nova; i no hi ha previst de moment cap contracte programa nou. Què hi ha pactat i escrit, doncs, ara com ara?

La presència de l’estat espanyol en l’empresa nova

Per fer el traspàs, es crearà una empresa pública anomenada Rodalies de Catalunya que, segons fonts del govern de la Generalitat, “serà la successora de Renfe, que desapareixerà de la vida dels ciutadans”. Aquesta empresa, però, serà gestionada també per Madrid “de manera compartida i cooperativa”, en paraules del ministre espanyol Félix Bolaños. Segons el text de l’acord, la Generalitat hi tindrà la major part de la participació, però el consell d’administració que hi prendrà les decisions tindrà un 50% de representants de la Generalitat i un 50% de representants de l’estat.

El matís és que es nomenarà un president a proposta de la Generalitat, i el seu vot tindrà poder de desempat. Tanmateix, aquest desempat no serà vàlid per a les decisions estratègiques, que s’han de prendre per una majoria qualificada –és a dir, de més de la meitat. L’estat, per tant, tindrà capacitat de blocar-les. La justificació que hi donen aquestes mateixes fonts de govern és que l’objectiu era d’evitar les imposicions estatals amb un traspàs “gestionat de la manera més eficient possible”. La col·laboració amb l’administració de l’estat, diuen, es fa per garantir la transició i la qualitat del servei: “No busquem que hi hagi una baralla constant.”

La cooperació no s’acaba aquí. També serà compartida la manera de decidir millores, terminis i despeses, en aquest cas per un grup de treball entre el Ministeri de Transport espanyol i el Departament de Territori. I encara es constituirà una comissió bilateral entre la Generalitat i l’administració de l’estat que determinarà el marc normatiu per a fer possible el traspàs de les infrastructures i les condicions econòmiques corresponents. En aquesta comissió, la Generalitat espera rebre informació que fins ara era sempre en mans de l’estat. El text no concreta si aquesta comissió serà provisional o permanent.

Ara com ara, tan sols tres línies de Rodalia

L’altre punt incert de l’acord és quines línies es traslladaran. El document parla, pel cap baix, de la línia R1 –de Maçanet-Massanes a Molins de Rei, que travessa pel Maresme–, la R2 Sud –de l’Estació de França de Barcelona a Sant Vicenç de Calders, passant per Vilanova i la Geltrú i Castelldefels– i la R3 –de l’Hospitalet de Llobregat a la Tor de Querol, passant per Vic i Puigcerdà. Hi ha prou ambigüitat: s’esmenta un compromís per al “control de la circulació ferroviària a Catalunya sense excloure cap tram”, però, en canvi, la cosa s’atenua quan es parla del “propòsit de valorar possibles traspassos futurs de trams diferents”. Tots dos fragments pertanyen a la mateixa frase; el text parla alhora de tots els trams i d’uns quants.

Segons les explicacions del govern, l’objectiu és que el traspàs inclogui finalment tots els trens tant de rodalia, com regionals i de mitjana distància. “No és una llista tancada, sinó una referència a unes quantes línies”, diuen. El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va ser taxatiu en la conferència de premsa i va dir que sens dubte es traspassarien totes les línies, però el document signat pels dos partits no ho diu explícitament en cap moment. En la seva compareixença, Bolaños no fou pas tan rotund com Junqueras i va esmentar tan sols les línies de què parla el text. En tot cas, cal aclarir que hi haurà línies en què el traspàs és més lluny, perquè hi comparteixen via trens de passatgers i de mercaderies, que són d’interès estatal.

El traspàs inclou les vies i les catenàries, la senyalització, les estacions i el programa informàtic, segons que digué Junqueras. Cap d’aquests mots no apareix en el document, i no s’especifica fins a quin punt tota la xarxa ferroviària l’assumirà la Generalitat, però les fonts sí que concreten de quina manera es gestionarien les vies. El govern preveu que l’empresa pública Ifercat, que avui tan sols gestiona un tram de la R9, a Lleida, en faci la funció, tal com fa Adif en el cas de Renfe. Però l’assumpció d’aquestes competències haurà de ser lenta i progressiva.

Més incògnites: treballadors, inversió, calendari, contracte

El govern tampoc no sap encara quants treballadors de Renfe es traslladaran a l’empresa Rodalies de Catalunya. De fet, n’hi ha que ja han criticat l’anunci. Diego Martín, secretari general del sindicat de maquinistes, va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio: “Ens oposem a l’acord perquè afecta tots els maquinistes de Renfe negativament, en els nostres drets laborals.” El document sí que parla de preservar els drets laborals i diu que s’establirà un conveni de col·laboració entre la vella empresa i la nova per a facilitar el traspàs dels treballadors. Segons fonts de la Generalitat, de fet, és una de les raons per les quals preferien que la participació fos compartida.

Com que el problema actual de Rodalia també té molt a veure amb el dèficit d’inversions, el document preveu “les inversions infraestructurals necessàries”, però no precisa actuacions ni concreta gaires quantitats. Hi ha, de moment, el compromís que el govern espanyol faci un primer abonament a la Generalitat l’any vinent per a compensar el dèficit tarifari del 2022. L’ingrés seria de vora 335 milions d’euros. Es continuarà aplicant el pla de Rodalia vigent, però la Generalitat podrà dir-hi la seva. Fonts del govern, però, reconeixen que la majoria de la inversió continuarà essent estatal i que “si hi ha un canvi polític, pot passar de tot”.

Entre els últims serrells irresolts, no hi ha cap calendari. El govern diu que encara ha de “seure amb el govern de l’estat per a planificar”. “En aquests moments no hi ha calendari. L’acord és calent i hi ha detalls que s’hauran de concretar les setmanes vinents”, afirmen les fonts. La intenció, en tot cas, és que tot plegat s’aclareixi durant aquesta legislatura. I, en darrer terme, ara per ara tampoc no hi ha previst cap nou contracte programa. L’únic que se signaria amb Renfe seria el de la rodalia de Lleida.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any