Totes les novetats relacionades amb la Casa Orsola

La Casa Orsola de Barcelona, l’edifici situat a la cruïlla entre el carrer del Consell de Cent i el carrer de Calàbria, s’ha convertit en tot un símbol pel dret de l’habitatge a Barcelona gràcies a la resistència dels veïns, que fa tres anys que lluiten perquè no els facin fora de casa, en una ciutat que com més va més lloguers de temporada té i que d’any en any supera xifres rècord en el preu del lloguer. L’intent de desnonament d’un dels veïns de la finca va mobilitzar veïns i ciutadans, que van aconseguir d’aturar, fins a dues vegades, el desnonament. Però: què és exactament la Casa Orsola? Per què té tant de ressò? Per què volien desnonar-ne els llogaters? Us expliquem les darreres novetats tot seguit.

L’Ajuntament de Barcelona compra la Casa Orsola

Finalment, després de més de tres anys de lluita, els veïns de la Casa Orsola no seran desnonats. L‘Ajuntament de Barcelona i la Fundació Hàbitat3 han comprat l’edifici  per un valor de 9,2 milions d’euros. Un 30% menys del valor de l’edifici segons el preu de mercat, encara que el Sindicat de Llogaters denuncia que és un preu molt més elevat que no el que va pagar l’actual propietari, Albert Ollé. Collboni, en canvi, ha explicat que amb aquesta operació l’ajuntament pagaria menys que no hauria pagat el 2021 si hagués adquirit la finca per tanteig i retracte, perquè llavors hauria costat 5,2 milions i ara l’ajuntament en pagarà 4,87.

Collboni ha explicat que l’acord s’ha tancat en el marc de la mediació amb la propietat plantejada pel Síndic de Greuges de Barcelona i ha concretat que la propietat ha acceptat formalment l’oferta aquest matí. El batlle ha assegurat que la fórmula acordada és innovadora i pionera. La compra s’ha efectuat amb una fórmula social i col·laborativa impulsada per Hàbitat3, en què l’ajuntament n’adquireix el 48,6% i l’entitat el 51,4% restant. En total, l’ajuntament ha pagat 4,8 milions d’euros, i l’entitat 4,3.

Quina és la situació actual dels llogaters?

Després de dos intents de desnonament que finalment van quedar aturats, els veïns de la Casa Orsola ja no seran desnonats. L’operació implica la suspensió dels desnonaments que hi havia prevists. Els veïns que hi viuen no se n’hauran d’anar i podran continuar amb les condicions actuals o es formalitzarà un nou d’acord amb la legislació d’arrendaments urbans valorant cadascun dels casos. I els pisos buits o de lloguer temporal passaran a ser de lloguer assequible per a persones vulnerables. A la Casa Orsola hi ha vint-i-sis habitatges habitables i quatre locals comercials. Segons l’ajuntament, a la finca hi ha set habitatges amb contracte de lloguer indefinit, set de lloguer de temporada, cinc amb contracte de lloguer vigent, cinc més en procés de demanda o procediment judicial i dos buits. Amb l’operació, es podrà posar a disposició del parc públic d’habitatge un total de nou pisos.

El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha dit que la compra de la Casa Orsola no significava pas el final del conflicte contra l’especulació immobiliària. En conferència de premsa, ha explicat que el 17 de febrer, a les 18.00, es faria una trobada de blocs en lluita davant la finca, en què es trobaran veïns de més edificis en una situació similar a la de la Casa Orsola. “Segons l’associació del barri, hi ha 44 blocs de l’Eixample en una situació similar. Però en podrien ser molts més. Sense la mesura del 30%, calculem que 3.900 blocs estarien en aquesta situació”, ha dit.

Junts, ERC i els Comuns critiquen Collboni per la compra de la Casa Orsola

La compra de la Casa Orsola  ha fet arrufar el nas a les forces de l’oposició a l’Ajuntament de Barcelona, que critiquen —amb arguments diferents— l’actuació del govern. Junts acusa el batlle d’improvisar en matèria d’habitatge, i ERC retreu que no es pot posar fi a l’especulació a cop de talonari.

Barcelona en Comú encara no ha fet cap comunicat, però ha repiulat un missatge de l’ex-regidor Jaume Asens que definia l’operació com una notícia agredolça. “Collboni vol usar les bones notícies de la Casa Orsola per a desfer la reserva del 30% d’habitatge assequible que els Comuns vam aconseguir”, ha piulat.

Què és la Casa Orsola?

La Casa Orsola és un conjunt d’edificis d’estil modernista formats per les cases que fan xamfrà entre el carrer del Consell de Cent i el de Calàbria. En total, comprèn quatre entrades: els números 135 i 137 del carrer de Calàbria, i els 120 i 122 del del Consell de Cent.

El bloc va ser construït entre el 1909 i el 1913 pel mestre d’obres Josep Carrera i Miró, tot i que el promotor va ser, com el nom de la finca indica, Giovanni Orsola i Merino (Torí, Itàlia, 1845 – Barcelona 1929), també conegut per Joan, fundador de l’empresa de mosaics hidràulics Orsola, Solà i Companyia, creada el 1876.

L’empresa va ser la primera del sector als Països Catalans, fet que va convertir-la ràpidament en la més important en aquest àmbit. De fet, va arribar a aplegar 450 treballadors, que també produïen granit de marbre comprimit, pedra artificial i paviments continus de ciment pòrtland.

L’empresa exportava a l’Amèrica Llatina, especialment a Cuba. Amb la mort de Giovanni Orsola, a vuitanta-dos anys, la fàbrica Orsola Solà i companyia va cessar l’activitat el 1929. El fill, Ignasi Orsola, va continuar l’activitat a la Verneda amb el nom Mosaics Ignasi Orsola, fins que es morí, el 1933, a 53 anys.

D’ençà que es va construir, la Casa Orsola ha estat un edifici residencial del barri de l’Eixample Esquerre.

Per què han volgut desnonar els veïns de la Casa Orsola?

El 2021, el fons voltor Lioness Inversiones SLU, propietat d’Albert Ollé Bartolomé, va comprar l’edifici sencer per 6,5 milions d’euros i no va voler renovar els contractes de lloguer dels llogaters que hi vivien. Els volia fer fora per a fer pisos de lloguer de temporada a un preu que triplica l’actual: de 700 euros a 2.800.

La Casa Orsola comprèn un total de vint-i-set pisos: cinc tenen el contracte de lloguer vençut; vuit tenen lloguer indefinit i, per tant, els llogaters no poden ser acomiadats; sis, tenen lloguer residencial vigent –alguns, a punt d’acabar-se i, per tant, passarien a estar en la mateixa situació que el primer grup–; i set que ja són de lloguer temporal, però d’aquí a poc n’hi haurà vuit, perquè n’ha quedat un de buit després que es morís la inquilina.

Els cinc contractes de lloguer vençut són els que l’empresa propietària de la finca no volia renovar. És el cas d’en Josep, el primer veí a qui es va acabar el contracte el 2022 i, per tant, el primer que volen desnonar. Quan el 2021 Lioness Inversiones SLU va adquirir l’edifici, ben aviat va informar els veïns que els contractes no es renovarien. Però els veïns, en lloc d’anar-se’n i cercar un altre pis –concepte anomenat “desnonament invisible”–, van organitzar-se i van exposar el seu cas al Sindicat de Llogateres, que d’aleshores ençà els ha acompanyats i els ha donat suport en la lluita i resistència per a quedar-se a casa seva.

La majoria de veïns fa dècades que viuen a la finca, com el cas d’en Josep, que va arribar-hi el curs 2001-2002 i, doncs, fa gairebé vint-i-cinc anys que hi viu. D’ençà d’aleshores, es trobaven amenaçats de trobar-se sense casa i haver de cercar alternatives, en una ciutat en què el preu mitjà del lloguer ja és de 1.193 euros el mes.

Qui és Albert Ollé Bartolomé?

Albert Ollé Bartolomé –barceloní de seixanta anys– és el propietari de l’empresa Lioness Inversiones, que va comprar la Casa Orsola l’any 2021 a l’antiga empresa propietària, Arrendaments Crimesa, per un valor de 6,5 milions d’euros mitjançant la Corporación Financiera Valora XXI, empresa que també té el control d’Emergia Contact Center, una companyia especialitzada en telemàrqueting.

El 1989 va fundar la societat anònima Difusió Telemarketing Grup (DTG), especialitzada en solucions de la gestió de relació amb els clients (anomenada CRM). El 1995, l’empresa es consolida com a primera empresa de màrqueting telefònic en facturació de l’estat espanyol. Cinc anys més tard, el 2000, DTG es fusiona amb la multinacional nord-americana Teletech Inc., Ltd. (Nasdaq TTEC).

Però la trajectòria d’Albert Ollé va començar en el camp de la venda de llibres domiciliària a termini. Després d’aquesta presa de contacte amb la professió, va entrar a Edicions 62 com a agent de vendes per a tot Catalunya. A més, va formar part dels consells de la Caixa i de la Cambra de Comerç.

Després d’un llarg torcebraç de tres anys entre Ollé i els llogaters de l’edifici –sempre amb el suport del Sindicat de Llogateres–, el passat 3 de febrer Ollé va emetre un comunicat en què deia que valorava vendre’s la finca després de “rebre tota mena d’insults i atacs”. Aquell dia, s’havia aconseguit aturar el segon intent de desnonament gràcies a la mobilització social.

Qui volien desnonar?

El veí que ha estat més afectat de la Casa Orsola ha estat  Josep Torrent, professor de secundària de l’Institut Alexandre Satorras de Mataró (Maresme), perquè va ser el primer veí a qui va vèncer el contracte. Tanmateix, els veïns de quatre pisos més també tenien el contracte de lloguer vençut.

Tant el Sindicat de Llogateres com els veïns de la Casa Orsola, però, sempre han insistit a dir que el problema de l’edifici és, en realitat, un problema col·lectiu, perquè és un exemple simptomàtic de la situació del lloguer a la ciutat i al país: com més va més contractes de lloguer temporals i amb preus més desorbitats, cosa que obliga els veïns a desplaçar-se de la ciutat per trobar alternatives més assequibles. De fet, cada dia hi ha desenes de desnonaments a tot el país, la majoria amb menors implicats.

Per què la Casa Orsola s’ha convertit en un símbol de la lluita pel dret d’habitatge?

“Defensar la Casa Orsola és defensar Barcelona”. Aquest ha estat un dels eslògans més repetits, especialment pel Sindicat de Llogateres, que assegura que la lluita dels veïns de la Casa Orsola per a romandre a casa seva és un símbol de la situació a Barcelona i al país, on cada vegada s’ha de destinar un percentatge més alt del sou a pagar el lloguer.

En declaracions a VilaWeb, Aragonès explicava: “La Casa Orsola no és només un suport a veïns concrets afectats en aquest edifici, és un símbol de lluita pel dret a l’habitatge i pel dret a continuar vivint en aquesta ciutat.” La història d’en Josep i dels veïns de la Casa Orsola és, per tant, la història de molts: segons les últimes dades del Consell General del Poder Judicial espanyol (CGPJ), els sis primers mesos del 2024 hi hagué 1.428 desnonaments a Barcelona, la majoria vinculats a pisos de lloguer.

Ara, si el Sindicat de Llogateres ha agafat la Casa Orsola com a símbol de la situació a Barcelona, la patronal també. De fet, Foment del Treball, més d’una vegada, ha manifestat suport a Albert Ollé. Fa poc va emetre un comunicat en què li feia costat.

Així doncs, la Casa Orsola s’ha convertit en un torcebraç entre el Sindicat de Llogateres i els veïns de la finca –i tota la gent que els dóna suport– amb la patronal i la propietat.