La defensa del president Quim Torra presenta avui l’escrit de defensa de la segona causa per desobediència al jutjat número 24 de Barcelona per la negativa a retirar una pancarta del Palau de la Generalitat en suport als presos polítics i als exiliats. Torra ja fou condemnat i inhabilitat per una primera pancarta, i aquesta segona causa és ara pendent de l’obertura de judici oral. La fiscalia ja ha dit que demanaria una nova inhabilitació de Torra de vint mesos més i una multa de 30.000 euros per l’acusació de desobediència, perquè el TSJC li va donar quaranta-vuit hores, el setembre del 2019, perquè retirés la pancarta arran de la denúncia d’una entitat unionista, Impulso Ciudadano. El president no la va retirar, i el tribunal va acabar ordenant als Mossos que ho fessin. La defensa de Torra en demana l’absolució perquè estava protegit per la inviolabilitat parlamentària i emparat per la llibertat d’expressió i el dret de representació política. A més, demana d’incloure en el procediment la resolució aprovada per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa que exigia a l’estat espanyol, entre més coses, la retirada de les sancions contra Torra.

Les claus de l’informe del Consell d’Europa que ha fet saltar les alarmes a l’estat espanyol

En efecte, la resolució 2381 aprovada el mes de juny passat, demanava que es retiressin les sancions contra els polítics successors dels presos per haver dut a terme accions tot expressant simplement la seva solidaritat per l’empresonament.

Els arguments de la defensa de Torra es concentren en la defensa dels seus drets fonamentals. Recorda en aquest sentit que el Tribunal Constitucional espanyol ha establert que un mateix fet no pot ser alhora un exercici d’un dret fonamental i la comissió d’un delicte, i que en aquest procés legal no s’ha fet aquesta valoració prèvia. Al contrari, la interpretació de l’article 410 del codi penal sobre la desobediència, diu l’escrit de defensa, produeix inseguretat jurídica, perquè hi ha hagut una extralimitació per a reprimir la llibertat d’expressió.

Esmenta un precedent al Tribunal Europeu dels Drets Humans, el cas d’Arnaldo Otegi contra Espanya, segons el qual la llibertat d’expressió d’un parlamentari ha d’estar especialment protegida, com a representant polític, i que la limitació d’aquest dret només obeeix a criteris de necessitat, pertinença i suficiència dels motius al·legats i proporcionalitat.

Un magistrat del TSJC diu que Torra tenia dret de penjar la pancarta pels presos polítics

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.