Dilluns es van tornar a obrir les rutes de l’Albufera de València, amb sis itineraris diferents, que serveixen per a conèixer el parc i caminar-hi de maneres diverses. El primer itinerari és el Botànic, que passa pel pla de la Sanxa, al sud de la Gola del Pujol. Té una longitud de vuit-cents metres i dura quaranta-cinc minuts. Fa el recorregut pel camí vell de la Devesa, que antigament unia la ciutat de València i el Perellonet. S’hi poden observar màquies, un matoll mediterrani, i margallons, una palmera de l’Europa continental. Així mateix, hi ha murtes i exemplars d’arç negre o arçot, arbustos aromàtics que poden arribar a tenir una altura considerable.

El segon és l’itinerari dels sentits. Parteix del camí vell, entrant pel tallafoc de la Rambla, cap al sud, i s’endinsa cap a l’interior de les dunes fixes. Fa tres-cents metres i dura vint minuts. Com ja indica el nom, permet de descobrir la natura per mitjà de tots cinc sentits. Mitjançant la vista, els visitants poden observar una gran varietat de colors, com ara les gradacions del verd predominant o les diverses gammes cromàtiques de les flors i dels fruits. Esmolant l’oïda, podrem sentir els sons dels ocells, com ara el garrafó (Serinus serinus), el totestiu (Parus major), la busquereta de capnegre (Sylvia melanocephala) i el trist (Cristicola juncidis). Hom també pot degustar el llentiscle, que té una resina masticable, amb una tradició medicinal i comercial que es remunta a les civilitzacions clàssiques. També són comestibles els brots tendres de l’esparreguera borda. Per mitjà del tacte ens farem una idea de les textures i formes que té la vegetació del parc. Finalment, l’olfacte ens servirà per a ensumar les plantes aromàtiques, com el llentiscle, el romer i la mare-selva, entre moltes més.

Fotografia: Raül Soler.

El tercer itinerari és anomenat itinerari històric: el Saler, que passa pel tallafoc del Saler, des del poble fins al Muntanyar de la Mona. La ruta té sis-cents metres i dura mitja hora. El Saler és un poble que es va originar a partir de les barraques on s’emmagatzemava la sal procedent de les antigues salines del Racó de l’Olla. La ruta també passa per la Casa de la Campaneta, on al segle passat es feien les subhastes de caça de l’Albufera. Continua pel Piverot, un pi pinyoner de 175 anys, de catorze metres i mig d’alçada i un perímetre de base de cinc metres. Els visitants poden observar l’anomenada mallada del Saler. Les mallades són depressions que tenen un sòl argil·lo-llimós i per tant s’entolla quan plou. D’aquestes mallades, antigament se n’extreien alguns dels materials emprats en la construcció de les barraques. Ací podem veure, per exemple, la del Cubà, la de Montoliu, la del Cotero i la de la Tia Rosario. L’itinerari acaba al Muntanyar de la Mona, una zona d’esbarjo amb matolls i ombra, a prop de la mar, on tradicionalment els habitants del poble del Saler menjaven la mona el Dilluns de Pasqua.

El quart és l’itinerari històric: Gola de Pujol, que discorre paral·lel a la Gola de Pujol des del camí vell de la Devesa. Comença al llac artificial i arriba fins a les comportes que comuniquen el llac de l’Albufera amb la mar. Fa set-cents metres i dura quaranta minuts. La Gola del Pujol és un dels tres canals que enllacen l’Albufera amb la mar; té un quilòmetre de llarg i quaranta-cinc metres d’ample. Una de les poques dunes que es conserven a la Devesa és el Muntanyar del Pujol, de 9,5 metres d’alçaria. Des de fa moltes dècades a les goles d’en Pujol, del Perellonet i del Perelló hi ha anguiles, uns peixos que es van començar a comercialitzar el 1925. En la ruta hom pot observar tipus d’ocells diversos, com ara l’agró blau i la garseta.

Fotografia: Pedro Díaz.

El cinquè itinerari és l’itinerari lúdic per la platja. Discorre pel passeig marítim Francisco Lozano, que travessa de manera longitudinal l’ecosistema del primer cordó dunar de la platja del Saler. Recorre una distància de dos quilòmetres i dura quaranta-cinc minuts. Primerament, la ruta passa pel passeig marítim, que actualment és construït al nivell del mar i situat darrere les dunes. Les dunes són importants per a garantir l’estabilitat i l’equilibri de les platges: actuen de reserva d’arena i protegeixen de l’acció del vent la vegetació que creix al darrere. Entre les plantes i arbres que hi podem veure, trobem margallons, llentiscles, sarsa i pins. Pel que fa als animals, hom pot observar-hi escarabats, caragols i sargantanes cua-roges. A més, en aquest itinerari podem contemplar la bellesa de les platges o bé, si ens ho estimem més, degustar la gastronomia típica, com ara la paella i l’all-i-pebre.

Fotografia: Luis PF.

El sisè i darrer itinerari és el paisatgístic, que passa pel camí vell de la Devesa. Durant la ruta s’observen les principals mallades de la zona nord: la del Quarter, la del Saler, la de la Rambla, la Redona i la Llarga. El recorregut té quatre quilòmetres i dura una hora i tres quarts. S’hi pot observar vegetació com el tamarit, que és un arbust d’uns set metres d’alçària; oliveres, eucaliptus i també la sarsa, que és una espècie enfiladissa que s’arrapa als arbusts i troncs nus dels arbres, a més de la mare-selva i la vidiella. Hi ha canyes com la sesquera i les jonqueres; també s’hi poden trobar líquens. Aquest és, doncs, l’itinerari que tanca el cercle de les sis rutes que es poden fer pel parc natural de l’Albufera de València.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]