To recuperat

«La batalla continua i el 155 no haurà estat sinó un parèntesi. Sobretot perquè els dos milions de votants ho van decidir, però també perquè el parlament ha recuperat el to»

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

L’unionisme té uns quants problemes greus. En té un, segurament el més greu, que és que insultant i fent befa no convenceran ningú, cosa imprescindible en un conflicte com el català. Imprescindible perquè ells no són prou gent i si volen tenir cap oportunitat necessiten que una franja de gent deixe de ser independentista. Per aconseguir-ho haurien de practicar la seducció política, però d’això no en saben. L’autoritarisme els domina.

I un altre problema gravíssim que tenen, i que ahir es va veure en tota la magnitud, és l’obsessió de creure’s la propaganda pròpia. Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i, sorprenentment, fins i tot després del resultat electoral, els unionistes van anar propagant als quatre vents que ja estava, que el procés s’havia acabat. Que la situació restava clarament sota control.

I resulta que n’hi va haver prou amb una frase al començament del discurs d’Ernest Maragall per a mostrar que el 155 no s’havia imposat i per a posar-los a lloc, que no s’enganyassen: ‘Bon dia, president de la Generalitat, Carles Puigdemont.’ Des de la presidència, al president legítim. I amb el bloc del 155 fent d’espectadors.

Com a president de la mesa d’edat, el dirigent socialista va fer un discurs per a emmarcar-lo i per a guardar-lo durant anys. Va ser tot un exemple de rigor intel·lectual i de fermesa política que ja d’entrada va aixecar l’ànim de tothom. I va acabar amb una altra frase sense equívoc possible, per si algú encara no ho havia entès: ‘Aquest país serà sempre nostre.’

La sessió d’ahir, doncs, amb l’assumpció de la presidència per Roger Torrent i amb els crits de ‘Llibertat!’ ressonant a la cambra, va retornar a lloc moltes de les coses que l’immens aparell de propaganda monàrquic volia que ens creguéssem que havíem perdut. Si ningú s’havia autoconvençut que l’independentisme entraria en una fase diferent, tova, que oblidàs el passat recent, ja deu veure clar a hores d’ara que s’equivocava. La batalla continua i el 155 no haurà estat sinó un parèntesi. Sobretot perquè els dos milions de votants ho van decidir, però també perquè el parlament ha recuperat el to. I la voluntat i el projecte. I ara, cap a la investidura…

PS. Ha estat una coincidència, però la declaració del primer ministre d’Irlanda davant el Parlament Europeu en suport d’un diàleg entre Catalunya i Espanya té un valor molt gran. Les coses es van movent…

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Adrià Arboix
Adrià Arboix
17.01.2018  ·  22:04

Per molts anys! Sempre endavant!

ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
ESTUDI D'ARQ. JOSEP BLESA, SLPU JOSEP
17.01.2018  ·  22:22

Sí Vicent, però hi ha un valencià -dels nous- que exemplifica en el moment present la derrota del “Bloque-155”

“España me ataca, pues toma pantomaca madafaka” 😂😂😂

https://www.youtube.com/watch?v=UfhU0x_y_fA&feature=share

Josep Usó
Josep Usó
17.01.2018  ·  22:25

Probablement, un des seus grans problemes és aquesta obsessió per menystindre la cultura i, en especial, tot allò “que ve de fora”. Encara que semble mentida, aconseguixen ser molt ignorants. Per això, quan s’enfronten amb una realitat diferent de la seua idea, no saben com reaccionar. Llavors, sempre responen violentament. Les cares del bloc monàrquic d’ahir eren tot un poema. Sembla que tornem a dur la iniciativa. Ara, toca veure investit el President.

jaume vall
jaume vall
17.01.2018  ·  23:10

Avui és dia de felicitació, d’enhorabona. Congratulem-nos de que els votants hem estat, de nou, contundents, i de què, de moment, els nostres polítics hagin entès la importància del moment i de la imperiosa necessitat de no equivocar-se. Dies vindran que, des de la satisfacció per les bones notícies -i només aleshores- haurem d’avaluar què no hem fet bé.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
17.01.2018  ·  23:27

Un discurs magnífic el d’Ernest Maragall, en la millor tradició de la família. I bon senyal el del primer ministre reclamant diàleg a la seu del Parlament europeu. A veure si l’EU es desperta.

Danny Norton
Danny Norton
18.01.2018  ·  00:10

Penso que hi ha diferència entre els unionistes catalans i els espanyolistes de tota Espanya. Els que tenim dins de casa són monàrquics (tant si en són com si no en són conscients) i volen tornar a una autonomia espanyola, una regió moderna, avançada, pionera, amb calés… i perfectament espanyolitzada, sense identitats estrafolàries ni nacions ni nacionalitats ni llengües ni dialectes ni gaites: “una región geográfica y singular de España” estil 1939.

En canvi, els espanyolistes espanyols, monàrquics convençuts i orgullosos de ser-ho, no entenen ni tan sols la noció abstracte d’una nació sense estat. Des del bressol han mamat que el concepte “Catalunya” és una font de problemes insolubles. Et parlaran bé dels catalans que han conegut i dels llocs interessants on han estiuejat, però tot immers en un context folklòric, curiós, amable, superficial. La seva solució ideal al “conflicto catalán” és senzilla i potent: quatre províncies filles de l’estat com les altres 46. L’estat de les autonomies va ser un disbarat (i encara pitjor les històriques) perquè tots els espanyols són germans iguals i fills del mateix pare, etc. etc. Millor una Espanya centralitzada i diputacions administratives, sense res de política per damunt de la província. Viuen les emocions de la “patria chica” com un fill menor envers el pare proveïdor.

Em temo que el 155 no serà només un parèntesi. Les presumptes esquerres espanyoles no entenen altra estructura social que la piramidal. Obediència cega (de tipus religiós /militar) al “superior”, a la llei. Res de transversalitat, ni d’una identitat compartida entre diferents classes socials /econòmiques /culturals. Beuen de la mateixa font que els seus “adversaris” liberals. Pensament únic.

M’he referit a l’home del carrer i demano disculpes si algú s’ha pogut sentir ofès, només he intentat
diferenciar entre monàrquics catalans i espanyols, res més.

Visca la República!

JESUS CASTELLS
JESUS CASTELLS
18.01.2018  ·  04:48

La tormenta ens ha fet aturar unes setmanes, no para de ploure i de caure llamps, però ja no podem esperar mes, continuem el cami, el desig de llibertat no ens deixa aturar mes, ENDAVANT REPUBLICA!!!

Sílvia Fortuño
Sílvia Fortuño
18.01.2018  ·  08:26

Comparteixo editorial.

Ernest Maragall va parlar e nom de molts, amb un discurs que no hauríen d’oblidar, però la frase més bonica és l’última: Aquest país serà sempre nostre.

Ho necessitàvem.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
18.01.2018  ·  08:55

Ahir la bofia espanyolista de Ciudadanos por el Genocidio Catalan, emigrants espanyols residents a Catalunya es van negar a cantar l’Himne del Catalans, com bon franquistes, feixistes i nazional.carreristes que son i seran.
No entenc com es pot pactar res de res amb l’Arrimadas y els seus franquistes.
Jo, crec que cap diputat ha de saludar a aquesta colla de neo.nazis de Ciudadanos, pur esperma de Franco y sus criminales

Albert Miret
Albert Miret
18.01.2018  ·  09:04

Realment impressionant el discurs del President de Mesa de major edat, senyor Maragall. El fet és que després de dir que ell seguiria el consell d’aquests funcionaris esporuguits per Madrid i que només saben dir que Madrid té la raó, esperàvem un altre tipus de discurs. Per tant, felicitat senyor Maragall.

Parlant del triumvirat del 155, cada vegada que els veig en acció al Parlament, em fan dubtar més de què es creguin que algun dia faran de Presidents de Catalunya. Perquè és clar, una cosa és arrabassar un càrrec per la força -que això és relativament fàcil, si la tens tota, encara que demostri una profunda covardia-, i una de molt diferent és poder governar un poble que té una cultura molt més potent que la teva, i que no està disposat a obeir-te de cap de les maneres. Dit d’una altra manera, de debò pretenen que aquest poble que s’imaginen que un dia governaran -després de menysprear-lo, d’insultar-lo i de burlar-se’n fins a l’infinit-, acotarà el cap i acatarà les seves lleis? Pretendre això és propi del més il·lús dels humans, és haver perdut totalment la raó o la lògica. Per això em penso que mai s’ho han pres seriosament, si no que els guanya allò de sempre: la ira de no poder dominar un poble que no és el seu, però que ja creien de propietat “por derecho de conquista” i que en el seu moment, l’haguéssin pogut compartir -que no pas posseir-, només dialogant i negociant com fan tots els països civilitzats. Ara ens humiliaran fins que se’n cansin, però quan ja siguem independents, si un dia arriben a ser demòcrates, els caurà la cara de vergonya del que van estar fent durant tres-cents anys.

Enric Vilar
Enric Vilar
18.01.2018  ·  09:17

Si, es lamentable la actitud vulgar de la Sra Arrimades actuant com una verdulera maleducada de carrer. Ni la cortesia de respectar la bonhomia del President del Parlament. Aquesta Sra demostra que només es dirigeix a la minoria escridassadora que va baixar per la Via Layetana i va provocar el únics actes, molt minoritaris, violents que s’han vist a Barcelona.
Amb aquest grup s’identifica el que queda del PSC. En fi. Falangistes tronats.

Pep Agulló
Pep Agulló
18.01.2018  ·  09:51

El règim neofranquista, amb partits de dreta i d’esquerra, s’ha mogut en el terreny d’uns valors nacionals espanyols que han trobat en el franquisme sociològic de la ciutadania castellana un bon aliat. Mentre això passava, a Catalunya, amb una miserable autonomia, fa anys, la consciència d’una gran majoria amparant-se en la democràcia, materialitzava la voluntat d’independència en la declaració de la República.

Aquest antagonisme de societats, cultura, govern, valors, és va veure ahir en l’inici de la legislatura a les bancades, una, la de les forces republicanes, les de la llum de la democràcia, les d’un futur en llibertat; l’altra les del 155, les de la foscor del sotmetiment, del supremacisme, de l’odi contra Catalunya, la seva llengua i cultura, contra el seu himne, amb les seves formes d’arrogància i menypreu a la cambra. Un parlament amb forces d’ocupació.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Victor Serra
Victor Serra
18.01.2018  ·  10:28

Poca broma amb Arrimadas i els seus Ciudadanos. Ahir va demostrar que l’únic que li interessa és la confrontació i la crispació, encara que sigui mentint o amb arguments patètics. Són molt perillosos. No són un partit normal d’oposició legítima. Parlem clar i actuem en conseqüència abans no sigui massa tard.

josep lluis riera
josep lluis riera
18.01.2018  ·  10:36

Endevant, som-hi !! Visca la Terra.

CARLES ADELL
CARLES ADELL
18.01.2018  ·  11:55

Sembla que els de la CUP no ho veuen tant bé… Encara és aviat per treure’n conclusions. Deixem que el temps parli.

Sara Granja
Sara Granja
18.01.2018  ·  12:30

Siguem realistes: el 155 no s’aturarà.

Joan Cintero
Joan Cintero
18.01.2018  ·  13:40

Hi ha el greu risc que el bon to es torni a trencar a final de mes cuan Puigdemont sigui investit com a legal representant sortit de les urnes i per imperatiu del 155 es tornin a convocar eleccions.

ENRIC ROIG
ENRIC ROIG
18.01.2018  ·  15:50

@Pau Boldú: L’esperma de Franco, si en va tenir, deu estar més reseca que un palet de riera. jo penso, i penso pitjor que vosté, que aquesta gent son uns totalitàris vividors i feixistes al servei de “La Casta i La Corte” a l’ombra, i de la caverna. Probablement el PP ja no els serveixi i per això han financiat una falange nova. (Falange: grup de soldats d’infantería a l’ordre d’un oficial que era la unitat bàsica de lluita dels exèrcits de la Grècia antiga. Les de Macedònia fòren les que conqueriren l’imperi d’Alexandre elGran). Ciudadanos no té un programa polític concret ni sòlid. La seva missió és obeir les consignes i fer la política ordenada pels “poders a l’ombra” que financien l’estructura i els principals dirigents. La massa votant no és altra cosa que una colla d’abduïts que creuen que estàn fabricant-se seguretat i un millor pervindre (el de “l984” i “un mon feliç”. Això no s’explica al programa, esclar).
No dic que no siguin franquistes. Ho són de fets. Però em refereixo a que és un partit nou, totalitàri, i al servei no del “somniat” Imperio, sinó dels interessos actuals de les màfies dominants.

jordi Rovira
jordi Rovira
18.01.2018  ·  16:03

Tant si val si el 155 està encara present en l’ànim unionista. Tant ens fum, ja que ara, després de 21 D, la única raó pel 155 en esperit o amb text legal vigent de nou, és unilateral de l’estat. La seva unilateralitat respon només a la seva responsabilitat política. Una resposabilitat que es dóna des de la incapacitat manifesta per solucionar el problema català, el problema constitucional i la crisis d’estat que se’n deriven. Ara doncs i des de la fermesa i la practicitat, recuperar una acció política que ja no és estatutària, ni tan sols constitucional. Dret a llei, el pacte constitucional del 78 està tan mort com viva l’acció judicial contra l’independentisme des de 1 O. Torno a dir: ja s’ho faran! Per això el nostre to està recuperat, i el seu, fluctua entre un treure pit excessiu i unes preocupacions notables. Espanya està manifestament incòmode i tot just comença el ball.

jordi Rovira
jordi Rovira
18.01.2018  ·  16:07

En aquesta situació, tothom deixarà que l’estat espanyol faci un “Napoleó a Moscú”.

Josep M Armengou
Josep M Armengou
18.01.2018  ·  18:38

Comparteixo la visió sobre la sessió d’ahir al Parlament.
Era imprescindible veure la primera de les nostres institucions ocupada no pels invasors salvatges sinó pels representants legítims de la ciutadania, amb les perles afegides del discurs nobilíssim i natural de Maragall, i per l’institucional i tocant de peus a terra de Torrent.
Interessants desmarcaments de CeC (respecte al 155 i del PSC respecte a la crosta de CsPP, reduïts ostensiblement a només 40 diputats.
Ara cal Política, Política, Política, en aquesta situació preautonòmica que estem realment.
Hem retornat realment a començaments dels 80, quasi 40 anys enrere, amb una novetat extraordinària: milions de persones estem empoderades com mai ho havia viscut, i, pel que sé, tampoc altres generacions anteriors.
Tota intel.ligència emocional és poca per treure els presoners del forat espanyol i per restituir la capacitat de governar-nos plenament i per qui vulguem.
No tinguem moltes manies, que l’Enemic és un i és claríssim.

eva salas
eva salas
18.01.2018  ·  21:40

El “problema català” no és cap problema. Per a ells no. És un instrument que han creat ells mateixos per a tapar la seva corruptela, buscar-se un enemic que els fes de xivo i per a guanyar vots després d’atiar l’anticatalanisme. No ens equivoquèssim, el que està passant passa perquè ells volen que passi. Fins a cert punt, és clar, sembla que se’ls desmadra una mica, però no creguis que gaire encara.
Europa, els Estats, és com ells. Cap Estat mourà un dit; és més, si torna a haver-hi represió pel bajini aplaudirà.
Així que no fem el brètol i actuem amb molta finezza i intel.ligència. I discreció.
Acumulem, guardem, el juny està al caure, i no sabem quan durarà.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes