L’unionisme té uns quants problemes greus. En té un, segurament el més greu, que és que insultant i fent befa no convenceran ningú, cosa imprescindible en un conflicte com el català. Imprescindible perquè ells no són prou gent i si volen tenir cap oportunitat necessiten que una franja de gent deixe de ser independentista. Per aconseguir-ho haurien de practicar la seducció política, però d’això no en saben. L’autoritarisme els domina.

I un altre problema gravíssim que tenen, i que ahir es va veure en tota la magnitud, és l’obsessió de creure’s la propaganda pròpia. Després de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola i, sorprenentment, fins i tot després del resultat electoral, els unionistes van anar propagant als quatre vents que ja estava, que el procés s’havia acabat. Que la situació restava clarament sota control.

I resulta que n’hi va haver prou amb una frase al començament del discurs d’Ernest Maragall per a mostrar que el 155 no s’havia imposat i per a posar-los a lloc, que no s’enganyassen: ‘Bon dia, president de la Generalitat, Carles Puigdemont.’ Des de la presidència, al president legítim. I amb el bloc del 155 fent d’espectadors.

Com a president de la mesa d’edat, el dirigent socialista va fer un discurs per a emmarcar-lo i per a guardar-lo durant anys. Va ser tot un exemple de rigor intel·lectual i de fermesa política que ja d’entrada va aixecar l’ànim de tothom. I va acabar amb una altra frase sense equívoc possible, per si algú encara no ho havia entès: ‘Aquest país serà sempre nostre.’

La sessió d’ahir, doncs, amb l’assumpció de la presidència per Roger Torrent i amb els crits de ‘Llibertat!’ ressonant a la cambra, va retornar a lloc moltes de les coses que l’immens aparell de propaganda monàrquic volia que ens creguéssem que havíem perdut. Si ningú s’havia autoconvençut que l’independentisme entraria en una fase diferent, tova, que oblidàs el passat recent, ja deu veure clar a hores d’ara que s’equivocava. La batalla continua i el 155 no haurà estat sinó un parèntesi. Sobretot perquè els dos milions de votants ho van decidir, però també perquè el parlament ha recuperat el to. I la voluntat i el projecte. I ara, cap a la investidura…

PS. Ha estat una coincidència, però la declaració del primer ministre d’Irlanda davant el Parlament Europeu en suport d’un diàleg entre Catalunya i Espanya té un valor molt gran. Les coses es van movent…

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb