A final d’aquest mes de març un dels grans noms del periodisme britànic, The Independent, deixarà d’editar-se en paper. L’anunci va causar commoció arreu d’Europa. Als Estats Units alguns diaris en paper de llarga trajectòria i prestigi ja han decidit d’abandonar el paper i publicar-se només online, però a Europa no n’hi havia precedents gaire importants. L’impacte encara es va engrandir la setmana passada, quan el diari espanyol El País va anunciar que també faria aquest pas. Sense concretar tant com el diari londinenc, El País anunciava en una carta del director que d’ara endavant s’orientarien a ser un diari online i que deixarien d’eixir en paper, d’entrada alguns dies de la setmana. De moment, els redactors ja treballen en una nova redacció multimèdia i integrada i, segons que sembla, les decisions referides a deixar el paper començaran a ser efectives abans que ningú no es pensa. Després d’anys de parlar-ne, l’impacte d’aquestes dues decisions ha dut molta gent a preguntar-se: ara sí que s’acaben els diaris en paper?

Les raons econòmiques
És l’economia, el factor hi ha al darrere d’aquestes decisions. Fa anys The Independent havia arribat a vendre 428.000 periòdics per dia. Va ser la seva millor època. Però el mes passat la mitjana de venda al quiosc era de 27.000 exemplars. Pel que fa a El País, el mes de gener passat va vendre una mitjana de 215.547 exemplars, 34.000 menys que el gener del 2014. No és un resultat tan dramàtic com el del diari britànic, però també és molt lluny del milió d’exemplars diaris que havia arribat a vendre en el seu millor moment.

Tanmateix, no és pas solament la caiguda de la difusió. El negoci de la premsa s’ha anat tornant ruïnós pel preu de la distribució del producte, sobretot, i també pel de la impressió. Dels diners que un lector habitual paga al quiosc, l’empresa editora només n’ingressa, anant bé, la meitat. És cert que el cost, en aquest sentit, no s’ha aguditzat sinó que fins i tot ha baixat perquè avui la impressió és molt més barata, però la gran diferència és el mercat publicitari. Abans els diaris portaven quantitats ingents d’anuncis que ara han desaparegut, la major part dels ingressos n’estaven relacionats. L’època en què el diumenge publicaven suplements completament publicitaris s’ha acabat i la publicitat, que abans compensava el cost de posar a cada quiosc un nombre determinat d’exemplars, ara ha esdevingut un llast. Si el lector pot llegir per internet les notícies i els anunciants ja no tenen interès en els diaris com a suport publicitari, el preu d’engegar les rotatives i coordinar la flota de camions i furgonetes que han de portar els exemplars a cada racó del país no és justificat.

En paper només alguns dies a la setmana
Per totes aquestes raons entre els experts el debat ja no és paper sí – paper no, sinó paper quan. Als Estats Units ja no és excepcional trobar diaris que han renunciat al paper per ser només digitals (The Seattle Post-Intelligencer o el prestigiós Christian Science Monitor) o que han deixat d’editar en paper entre setmana i només són al quiosc el cap de setmana, quan la gent té temps i ganes de passar fulls i quan els diaris porten més generosament coses que no són notícies estrictes –el cas més conegut és el de Detroit on els dos diaris locals ho fan. Molts també fan ofertes de subscripció en paper només el cap de setmana, el cas del The New York Times i hi ha el cas cridaner del The Washington Post en que l’amo d’Amazon ha comprat el diari i ha anunciat que el reconvertirà ‘seguint les regles d’internet’.

Deixar d’eixir entre setmana en paper, però, és l’alternativa que ara mateix més empreses editores ja prenen en consideració. Però encara ho fan amb la por de no saber si treure’ls de circulació els dies de cada dia pot ensorrar la fidelitat dels lectors. Al final la visita al quiosc té molt de ritual.

Durant uns quants anys, aquest ha estat el principal fre. Fins i tot un diari com l’Ara va pensar en un primer moment d’eixir només el cap de setmana. Aleshores hauria estat el diari més modern i innovador, però no ho va fer. Tot indica, però, que la pressió del mercat i de les finances de les empreses periodístiques podrà més que no la por i les reticències. Als Estats Units, els primers diaris a deixar estar el paper van ser molt criticats, però després, una volta trencat el glaç, molta gent els va seguir. En poc temps sabrem si a Europa The Independent i El País provoquen un moviment semblant.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb