Bolaños presenta els acords de la taula de diàleg com una derrota de l’independentisme

El ministre espanyol diu que gràcies als acords mai més una part de Catalunya no imposarà la seva visió sobre l'altra

VilaWeb
Redacció
27.07.2022 - 13:32
Actualització: 27.07.2022 - 21:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La tercera reunió de la taula de diàleg s’ha acabat amb dos acords entre les delegacions de la Generalitat i del govern espanyol. En una conferència de premsa, el ministre de Presidència espanyol, Félix Bolaños, ha dit que el primer acord era per a superar la judicialització de la política i per a reforçar les garanties del diàleg, tot i que ha admès que no preveu res per a aturar les causes judicials que afecten l’independentisme, ni per a reformar el delicte de sedició.

Per la seva banda, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, ha dit que els acords eren parcials i no resolien el conflicte català. Així mateix, ha dit que els dos executius s’havien compromès a impulsar les reformes legislatives necessàries –que no ha precisat– per a posar fi a la judicialització de la política, tenint com a referència les institucions europees i internacionals.

L’acord sobre desjudicialització, segons Bolaños, consta de tres punts. En primer lloc, ambdues delegacions han acceptat que l’activitat política i institucional s’ha de fer dins l’ordenament democràtic vigent, en una referència implícita a la constitució espanyola. En segon lloc, es renuncia a les accions que treguin la política “fora de les regles de joc”. I finalment, segons el ministre, s’ha acordat que les institucions públiques han de preservar l’interès general dels ciutadans.

“Mai més l’enfrontament estèril entre una part de Catalunya que intenta d’imposar els seus postulats sobre l’altra”, ha continuat Bolaños, que ha expressat la voluntat del govern espanyol de reformar el delicte de sedició per adaptar el codi penal a la resta d’estat de la Unió Europea, tot i que ha dit que, ara per ara, no hi havia una majoria al congrés espanyol per a fer-ho possible. Quan a això, Vilagrà ha insistit en la necessitat d’impulsar la reforma abans del 2023.

Acord sobre el català

D’una altra banda, sobre l’impuls i la protecció del català que recull el segon acord, Bolaños ha dit que pretenia reconèixer la diversitat lingüística de l’estat com una riquesa. “El català és una llengua espanyola i com a tal és un deure del govern impulsar-la i defensar-la”, ha dit. Vilagrà ha defensat que l’acord era essencial i tenia com a objectiu que el català deixi de ser una llengua minoritzada. “El català estava en un procés de judicialització, que va començar amb el Partit Popular i calia tancar aquesta etapa”, ha continuat.

En matèria d’educació, el ministre ha defensat la llei d’usos lingüístics que va aprovar fa poques setmanes el Parlament de Catalunya. Per això, Bolaños ha dit que l’acord sobre la llengua s’havia fet des d’una perspectiva pedagògica i tenint en compte els drets dels alumnes, tot reconeixent l’autonomia dels centres escolars. “La política lingüística ha d’estar sota control i evolució constant”, ha afegit.

El ministre també ha dit que l’acord recollia la defensa del dret dels ciutadans de ser atesos en la llengua oficial. Ha anunciat que es revisaria el reglament del senat per incloure-hi l’ús del català, cosa que també es demanarà al Parlament Europeu. En aquest punt, Vilagrà ha dit que l’acord també preveu que, després del senat, es permeti l’ús del català al congrés.

Finalment, segons Bolaños, el govern espanyol s’ha compromès a integrar representants de la Generalitat en els fòrums internacionals de temàtica lingüística. “Tot això és extensible a l’èuscar i al gallec, si ho demanen els governs”, ha conclòs.

La tercera taula de diàleg

Els representants de la Generalitat i del govern espanyol s’han reunit a les dependències del Ministeri de Presidència, que és dins el complex de la Moncloa, sense Pere Aragonès ni Pedro Sánchez. Per part del govern, hi han assistit els consellers Laura Vilagrà, Roger Torrent, Joan Ignasi Elena i Natàlia Garriga i pel costat espanyol hi han anat els ministres Félix Bolaños, Yolanda Díaz, Miquel Iceta i Isabel Rodríguez.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb

La darrera reunió de la taula va ser el 15 de setembre de 2021 al Palau de la Generalitat, amb la presència dels dos presidents. S’havia de tornar a reunir a començament d’any, però la falta de concreció de temes i acords i, sobretot, el Catalangate, ho va endarrerir. De fet, el govern va assegurar que havia congelat les relacions amb la Moncloa, fins que Vilagrà i Bolaños es van reunir el 8 de juliol.

Una setmana més tard, el dia 15, els dos presidents es van reunir a la Moncloa, on van acordar la reunió d’avui. D’una altra banda, la consellera i el ministre de Presidència també van acordar que l’òrgan negociador entre els dos executius es reuniria, almenys, dues vegades abans d’acabar l’any. Així, a banda de la reunió d’avui, la taula s’hauria de reunir una altra vegada enguany.

Sense Junts

Com el setembre del 2021, cap representant de Junts no ha assistit a la reunió. El partit de Laura Borràs i Jordi Turull manté la seva proposta de noms per a la delegació: el vice-president del govern, Jordi Puigneró; l’actual secretari general de la formació Jordi Turull, Jordi Sànchez i la portaveu al congrés espanyol, Míriam Nogueras.

D’aquests quatre noms, només Puigneró forma part del govern. Segons Aragonès, l’acord d’investidura i legislatura entre ERC i Junts incloïa que tots els representants de la Generalitat havien de formar part de l’executiu.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes