Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

El Tribunal Suprem espanyol revisarà el 5 de novembre la sentència del cas Palau, amb què l’Audiència de Barcelona va condemnar a quatre anys i cinc mesos de presó l’ex-tresorer de CDC Daniel Osàcar i va ordenar el decomís de 6,6 milions d’euros de Convergència  pels ‘guanys obtinguts’ en el cobrament de comissions de la constructora Ferrovial a través del Palau de la Música.

Fonts jurídiques han informat a Efe que la sala ha fixat per a aquell dia la deliberació i sentència en una reunió a porta tancada en la qual resoldrà sobre els recursos de cassació presentats per la fiscalia i les defenses contra la sentència dictada per l’Audiència de Barcelona.

A més d’Osàcar i CDC, van recórrer-hi en contra els saquejadors confessos del Palau, Fèlix Millet, condemnat a 9 anys i vuit mesos, i la seva mà dreta, Jordi Montull, sentenciat a 7 anys i sis mesos de presó. Tots dos són a la presó de Brians 1 des del febrer del 2018 per ordre de l’Audiència, que va veure risc de fugida mentre no es resolguessin els recursos al Suprem.

També va presentar recurs l’ex-directora financera del Palau Gemma Montull, filla de Jordi, per la condemna que li havia imposat l’Audiència de quatre anys, sis mesos i 22 dies. Van fer igual Laia Millet i Marta Vallès, filla i dona, respectivament, de Millet, condemnades com a responsables civils a títol lucratiu del desfalc, així com les empreses vinculades a les dones dels ex-responsables del Palau per mitjà de les quals es va perpetrar l’espoli. A més, la sala revisarà el recurs de la fiscalia contra l’absolució dels ex-directius de Ferrovial Pedro Buenaventura i Juan Elizaga per considerar que no ha transcorregut el termini perquè hagin prescrit els delictes dels quals se’ls acusava.

La sentència considera provat que el Palau de la Música va servir per a ‘emmascarar’ el pagament de comissions del 4% de la constructora Ferrovial, a canvi que ‘alts responsables’ de CDC no identificats li asseguressin un ‘flux constant’ d’adjudicació d’obres públiques.

El tribunal sosté que els ex-tresorers Carles Torrent, mort el 2005, i Daniel Osàcar es van convertir en la ‘clau de volta a CDC que permetia l’entramat de cobrament de comissions a canvi d’obra pública’, entre les quals la construcció de la Ciutat de la Justícia i la línia 9 del metro.

Segons l’Audiència, l’’acord criminal’ per al pagament de comissions de Ferrovial a CDC ‘es va mantenir ininterrompudament des dels anys 1999 fins al 2009’ i va requerir que els ex-tresorers, ‘per si mateixos o amb el suport d’altres alts responsables del partit no identificats’, utilitzessin el seu càrrec per influir en polítics de la formació que estaven en ‘la posició administrativa decisòria’ per a adjudicar obres públiques.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.