Suïssa rebrega la investigació per terrorisme de García-Castellón contra el Tsunami Democràtic

  • Les autoritats suïsses es neguen a col·laborar amb l'Audiència espanyola perquè consideren que el Tsunami no va fer ús de la violència

VilaWeb
Redacció
14.06.2024 - 08:25
Actualització: 14.06.2024 - 09:42

L’Oficina Federal de Justícia suïssa ha rebregat la petició d’auxili judicial del jutge Manuel García-Castellón en la causa del Tsunami Democràtic, segons que avança El País i ha pogut confirmar VilaWeb. Les autoritats suïsses desmunten l’acusació per terrorisme. “La jurisprudència dels nostres tribunals ha considerat que les organitzacions criminals/terroristes inclouen, per exemple, les brigades roges italianes, l’ETA basca i la xarxa al-Qaida, però no les organitzacions que, emprant mitjans que no són actes de violència criminal, lluiten pel poder polític en el país”, diu la resposta de Suïssa.

En la petició d’auxili, el jutge demanava la localització de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i informació sobre un compte bancari que suposadament va servir per a finançar les accions del Tsunami. Aquesta és la tercera vegada que Suïssa es nega a col·laborar amb l’Audiència espanyola en aquesta causa, tot i que en les anteriors, havia demanat més context –com ara l’estat de tramitació de la llei d’amnistia– i més informació sobre el cas.

La resposta de Suïssa té data del 22 de maig, però no s’ha fet pública fins ara, després de l’aprovació de la llei d’amnistia. Cal assenyalar que l’escrit, abans d’arribar a mans del jutge, va passar pel Ministeri de Justícia espanyol, de Félix Bolaños, que unes altres vegades també n’havia filtrat el contingut a la premsa. De fet, García-Castellón va rebre el document la setmana passada, segons que ha pogut saber VilaWeb, però encara no l’ha facilitat a les parts perquè n’ha demanat una traducció.

Suïssa menysté el Suprem

La causa per terrorisme contra el Tsunami ha estat polèmica d’ençà del principi. De fet, el fiscal de l’Audiència espanyola, el conservador Miguel Ángel Carballo, sempre ha descartat aquesta acusació. Tanmateix, el Tribunal Suprem espanyol va acceptar de continuar la investigació per aquests delictes contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg. Dit això, les autoritats suïsses detallen que aquest pas de l’alt tribunal no canvia res en la seva posició: “Les apreciacions o resolucions dictades pel Tribunal Suprem, sobre les quals no ens correspon emetre judici de valor, no alteren la qualificació que el dret suís atorga als fets descrits en la comissió rogatòria.”

Sobre això, Suïssa assenyala que solament pot oferir auxili judicial en casos de caràcter polític que s’hagin impulsat “amb fins de coacció o extorsió” i hagin posat en perill o hagin amenaçat la vida de persones, com ara, “mitjançant el segrest d’un avió, l’ús de mitjans d’extermini massiu, la provocació d’una catàstrofe o la presa d’ostatges”. “Aquesta situació no s’ha complert, segons el nostre judici”, afegeix.

Plantofada per l’amnistia

García-Castellón va expressar la seva indignació perquè Suïssa –en les respostes sobre el cas– havia demanat informació sobre la tramitació de la llei d’amnistia. “És normal que ens hàgim informat prèviament sobre el procés d’amnistia a Espanya, com hauríem fet en circumstàncies semblants amb uns altres estats estrangers. Aquest element legislatiu no pot ometre’s perquè pot tenir incidència en el procediment penal espanyol que serveix de base a la comissió rogatòria”, responen les autoritats suïsses, que també han descartat qualsevol mena de reunió amb el jutge espanyol per parlar sobre la causa. “No és la nostra pràctica reunir-nos amb representants de l’estat estranger que fa el requeriment, ni amb l’autoritat central estrangera per regla general i, molt menys, amb el magistrat estranger després de rebre la comissió rogatòria”, afegeixen.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor