Les singularitats del finançament singular

  • Mentre aquí veiem molt clar quin ha de ser, el PSOE matisa les paraules de Sánchez sobre una possible compatibilitat amb la reforma del sistema de repartiment de diners, Aznar apel·la a la mobilització ciutadana i Puigdemont titlla la insinuació socialista de xantatge

Jordi Goula
17.06.2024 - 19:55
VilaWeb

Tot va començar el 5 de juny, en plena campanya, quan la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va posar sobre la taula les hipotètiques condicions del seu partit per a investir Salvador Illa, i va apuntar que requerien un finançament singular per Catalunya, que “ha de servir per a millorar el benestar dels ciutadans i avançar cap al referèndum d’autodeterminació”.

Dissabte passat en una intervenció al consell nacional d’ERC, Rovira insistia a dir al líder del PSC que el finançament singular era “el mínim exigible” per a arribar a acords per a una investidura i subratllava que, si s’hi negaven, seria molt difícil de comptar amb el suport dels republicans. I encara afegia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, havia de moure fitxa en aquesta qüestió. I remarcava que, ara mateix, la clau de la investidura “és més en mans de Sánchez que en mans d’Illa”. Rovira també advertia que ERC no cediria a cap pressió i insistia a dir que no tenien gens de pressa per a arribar a pactes.

El finançament singular reviscolava després d’un temps de descans i esdevenia, aparentment, la clau de volta de la possible investidura de Salvador Illa. Precisament, demà passat farà tres mesos que Natàlia Mas, la consellera d’Economia avui en funcions, va presentar una proposta perquè Catalunya recaptés el 100% dels imposts –no pas el 9% que gestiona ara–, incloent-hi l’IVA, l’IRPF i l’impost de societats. Segons les dades que va presentar, d’aquesta manera, el govern tindria la clau de la caixa d’uns 52.000 milions, el doble que en l’actualitat.

El cas és que dijous passat la vice-presidenta primera i ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, va esvalotar el galliner, quan declarà a RNE que algunes comunitats autònomes com Catalunya havien de tenir un tractament especial en finançament i també que el seu executiu treballava en la condonació de 15.000 milions de deute per a Catalunya, a fi de complir el pacte que el PSOE va signar amb ERC per a possibilitar la investidura de Pedro Sánchez. “Tractament especial”? A què es referia?

La ministra va aclarir, això sí, que la negociació s’hauria de fer al costat de les altres comunitats autònomes per impulsar un model que fos vàlid per a totes. Va assenyalar que el debat sobre el finançament autonòmic s’havia d’abordar “dins un context global” i que no tenia solta ni volta fer “carpetes diferents d’un tema que és comú”. Fixeu-vos que, en el fons, no diu res de nou, perquè la clau és a la segona frase, quan insisteix que hi ha d’haver cafè per a tothom o no hi ha cafè. Potser en alguna tassa una mica més intens de gust? No ho crec, però n’hi ha prou per a posar nerviosa l’Espanya més atenta a qualsevol frase que alguna autoritat de Madrid pugui dir sobre Catalunya.

Per reblar el clau, ahir el president Pedro Sánchez, en una llarga entrevista a La Vanguardia, dedicava dues frases (només dues) al finançament, sense afegir res a allò que havia dit la vice-presidenta. Els periodistes li deien: “ERC reclama un finançament i està en una posició de força per a investir Salvador Illa. La ministra d’Hisenda ha dit que es podia pensar en un finançament singular. Quina és la seva posició?” I Sánchez responia: “És factible. A més, nosaltres ja ho vam signar en l’acord de la meva investidura amb Esquerra. Per tant, és compatible millorar el sistema de finançament autonòmic des del pla multilateral i al mateix temps articular un finançament singular per a un territori tan important com Catalunya.” I s’ha acabat. Però ja n’hi ha prou per a ser l’únic punt destacable de l’entrevista a tots els mitjans espanyols.

En realitat, Sánchez diu menys que la ministra. És una frase de trencaclosques perquè cadascú hi vegi allò que vulgui. Hi haurà qui retindrà que “és compatible”, com a aparent sinònim de possible negociació. O amb el “finançament singular, en el si d’un pla multilateral”, que no sé ben bé què vol dir. O sí. El cas és, com era previsible, que cadascú ha tirat pel dret. I ahir mateix al matí ja ressonaven per les Espanyes veus d’autoritats autonòmiques dient el nom del porc al president i deixant anar paraules “amables” per als catalans.

Per això, ahir mateix, era el portaveu del grup socialista al congrés espanyol, Patxi López, qui mirava de calmar els ànims. Va assegurar que Sánchez cercaria “un finançament autonòmic que fos suficient per a totes les comunitats autònomes”. I va afegir tot seguit: “Cal negociar i aconseguir un finançament autonòmic suficient.” Alhora va instar els altres partits a fer una proposta, en lloc de criticar permanentment. Jo, què voleu que us digui, hi continuo veient les mateixes coses que han dit sempre.

Però el galliner ja s’havia esvalotat. L’emprenyament de les comunitats –amb altaveu d’alta potència– va ser espaterrant i el problema per al govern espanyol era que també procedia, en part, del PSOE. Algunes federacions autonòmiques dels socialistes van escampar públicament el rebuig frontal a la possibilitat d’un finançament especial per a Catalunya.

Com era previsible, manxecs i extremenys van ser alguns dels més bel·ligerants. Emiliano García-Page, president manxec, va dir: “Singulars ho som tots. Que no ens enganyin, que no som ximples.” Ho va considerar com una ofensa i un privilegi lamentable. I un afegitó que li era obligat: “Només faltaria que, a més, tota la festa independentista l’acabéssim pagant entre tots.” El PSOE extremeny va dir ben alt que no permetria “xantatges” de cap altra comunitat autònoma i que els fets “singulars” no podien de cap manera “implicar diferències entre tots els espanyols”.

Per a les autonomies del PP això és una “fallida de la igualtat”, com va apuntar de seguida el president del País Valencià, Carlos Mazón, que va assegurar que activaria tots els mecanismes que li permetessin “la llei, l’estat de dret i l’estatut d’autonomia, per a plantar cara a aquesta anunciada (?) reforma”. El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, apujava el to i ho considerava “un nou maltractament i un pas més cap a la ruptura del principi de solidaritat interterritorial”. A més, el govern de la Rioja ha fet saber, pel seu portaveu, Alfonso Domínguez, que els consellers d’Hisenda de totes les comunitats autònomes, “de diversos partits polítics i no sols del PP”, ja s’han posat en contacte per analitzar quines actuacions conjuntes poden fer.

És cert que entre les autonomies del PP hi ha visions diverses sobre com transformar el model de finançament, però totes es troben fortament unides en el rebuig d’un finançament singular per a Catalunya.

I aquest matí el PP ha tret el santcrist gros. Durant un acte de la Fundació FAES i l’Institut Atlàntic de Govern, l’ex-president José María Aznar ha tornat a apel·lar a la “mobilització” de la ciutadania per a frenar la possibilitat que el govern espanyol impulsi un sistema de “finançament singular” per a Catalunya. Ha criticat amb duresa aquesta possibilitat, que, a parer seu, obligarà els espanyols a “pagar el cop d’estat” i “finançar la irresponsabilitat dels governants separatistes catalans”. Patapam!

Abans, a primera hora del matí, el sots-secretari d’Economia del partit, Juan Bravo, havia anat a la COPE a advertir Pedro Sánchez que sospesava de recórrer davant el Tribunal Constitucional un eventual finançament singular de Catalunya si s’aprovava de manera “bilateral”. I s’ha anat enfaristolant fins a dir barbaritats com ara: “Andalusia, la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia són els territoris més perjudicats per l’actual sistema de finançament”. I ha afegit encara: “Les contribucions que fa Catalunya són justes.”

Enmig de la gresca, el president Puigdemont ha estat molt clar sobre què insinua el PSOE, i ha parlat directament de xantatge. “Catalunya necessita un concert econòmic propi no pas com a concessió perquè governin els uns o els altres, sinó perquè ho ha reclamat el poble de Catalunya a través del seu parlament i ho ha ratificat en diferents eleccions”, ha piulat aquest matí. I ha qualificat d’immoral el fet que Sánchez, a parer seu, jugui amb el benestar i el futur dels catalans com a moneda de canvi de beneficis per al seu partit.

Potser per tot plegat, avui mateix el PSOE ha mirat de desfer qualsevol malentès –amb foc dins les pròpies files– i deixar les coses on han estat sempre. Ha respost a ERC que el “finançament singular” per a Catalunya de què parlava el president Pedro Sánchez aquest cap de setmana no podia ser en cap cas res semblant al concert econòmic que tenen el País Basc i Navarra, és a dir, de recaptar i gestionar tots els imposts. A què es referia, doncs, Sánchez?, perquè la nota del partit d’avui és molt clara i gens sorprenent.

Una vegada més s’evidencia que, quan hi ha la mínima menció sobre tocar un euro dels que reben de Catalunya, tots salten com un sol home i s’arma un gran sidral mediàtic que afecta tothom. I no tan sols és el PP. A mi em fa la sensació que és com si es despertés l’aporellos, si mai ha estat adormidet. I, és clar, amb tot el mullader, els catalans tornem a aparèixer com l’esca del pecat. Això sempre!

Tot aquest embolic del cap de setmana a mi em sembla especialment curiós, perquè no sé ben bé d’on ha sortit aquesta nova explosió d’anticatalanisme públic. Jo no veig clar si Marta Rovira va dir que considerava el finançament singular com una línia vermella o com una obertura de porta a negociar, a partir de la proposta d’ERC. I veig molt menys clar què entenen per singularitats i especialitats la vice-presidenta espanyola Montero i el president Sánchez, perquè, en el fons, han dit les mateixes coses de sempre, amb una màquina de cafè a la mà, preparats per a repartir-ne entre tots els espanyols. En definitiva, una altra tempesta en un got d’aigua, amb la cridòria de sempre. Algú pensava res de diferent?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor