26.04.2021 - 21:50
|
Actualització: 27.04.2021 - 08:33
“Senyor Iglesias, vostè és un feixista”, diu la presentadora Ana Rosa Quintana fitant la càmera, adreçant-se al dirigent de Podem i, també, als milers d’espectadors del seu programa matinal a Telecinco. Fa una breu pausa, perquè quedi clar que ha dit això que ha dit. Rotundament i clara. I continua: “I la resta som comunicadors, tenim informació i expliquem què passa. Aquí hi ha un punt d’inflexió, ens queixem de les coses que passen i assenyalem persones concretes? Escolti, que jo no tinc vint-i-sis guardaespatlles. Vostè m’assenyala i això sí que és feixisme pur.”
El vídeo l’ha difós Arrimadas i tot:
Pablo Iglesias detesta a la prensa libre y está obsesionado por controlar a los medios porque sabe que son un pilar de nuestra democracia. Todo mi apoyo a los periodistas que, como Ana Rosa Quintana, están sufriendo su campaña de acoso. El populismo no se saldrá con la suya. pic.twitter.com/sM7ouBlAeD
— Inés Arrimadas (@InesArrimadas) April 26, 2021
Quintana ho deia com a reacció a les declaracions d’Iglesias en una entrevista al matí a la Cadena SER, on ha criticat el paper d’alguns mitjans de comunicació espanyol de donar corda al discurs de Vox, i de fer-lo gros. I ha esmentat el nom d’Ana Rosa Quintana perquè va repiular un missatge racista de Vox i perquè permet a aquell partit de difondre mentides en el seu programa. Però no solament hi ha hagut la reacció de la presentadora contra Iglesias. Tot seguit, el director d’Ok Diario, Eduardo Inda, ha agafat la paraula i ha insultat Iglesias directament: “A veure, estimat carallot, que ets un carallot, Iglesias, t’ho diré ben clar: jo no sóc de cap partit d’ultradreta, jo no he votat Vox, que no és un partit d’ultradreta.” Després ha deixat clar que ell votaria Ayuso.
Pablo Iglesias i Podem són obertament un objectiu d’amenaces, de difamació i d’una estratègia amb què es construeix un relat d’odi mediàtic en plena campanya de les eleccions a l’Assemblea de Madrid del 4 de maig vinent. Ja fa setmanes que s’anava coent, a mesura que la projecció demoscòpica de Vox i de la candidata del PP i actual presidenta, Isabel Díaz Ayuso, s’anaven enfilant. La protesta antifeixista del 7 d’abril proppassat al barri de Vallecas contra un acte de Vox i del seu dirigent, Santiago Abascal, va ser utilitzat pel mitjans de la dreta espanyola per a criminalitzar els manifestants –que van ser durament reprimits pels antiavalots de la policia espanyola–, i d’una altra banda per a desqualificar el candidat de Podem, fent-lo responsable dels incidents. Tant Vox com el PP i Ciutadans, i els sindicats policíacs, van crear un discurs amplificat per mitjans El Mundo, El Confidencial, l’ABC i la Cope.
Però l’esclat va arribar amb la decisió de Pablo Iglesias d’abandonar el debat de candidats (on no hi havia Ayuso) de la Cadena SER de divendres passat, moderat per Àngels Barceló. Iglesias va dir prou quan, de bon començament, la candidata de Vox, Rocío Monasterio, va qüestionar que fos real l’amenaça de mort que el dirigent de Podem va rebre en una carta, acompanyada d’unes bales. Barceló no va poder evitar que Iglesias se n’anés, i en cap moment no va demanar que fos Monasterio qui hagués de retirar-se del debat. Iglesias va rebre mostres de suport, però no pas dels partits de la dreta.
Fins que divendres mateix a la tarda, El Mundo va publicar un editorial d’urgència, titulat “Madrid no pot caure a les grapes de l’extremisme”. Però tot i l’amenaça de mort contra Iglesias, tot i el discurs xenòfob de Vox i malgrat l’incident en el debat de la SER, el diari, quan parla d’extremisme en aquest titular, es refereix a Podem. Al text, primer diuen que no defensaran pas Monasterio, però després hi afegeixen un “però”, que és aquest: “Els espanyols fa molts anys que anem veient com, per exemple, a les eleccions generals o a les autonòmiques del País Basc els candidats de totes les formacions es troben obligats a confrontar les seves idees amb un partit com Bildu que continua sense condemnar els 850 assassinats d’ETA. Iglesias, que en el seu historial destaca per la seva lloança a la banda per haver lamentat l’empresonament d’Arnaldo Otegi o pel vincle de Podem, al començament, amb formacions pro-etarres il·legalitzades, té de cop i volta la pell molt fina.”
Una altra vegada ETA. I tot seguit, Catalunya: “A Catalunya tots debaten, igualment, amb una plataforma que atia la violència, com la CUP. I a Madrid Podem anima i convoca concentracions violentes contra Vox.”
L’ascens progressiu del to amenaçador
El patró que s’ha aplicat contra l’independentisme, ara s’aplica també a Podem i a l’esquerra espanyola. Perquè abans i després del referèndum del Primer d’Octubre els mitjans espanyols van fer això mateix, amb la diferència que un dels diaris que hi participaven amb més entusiasme era El País, que ara diu que cal frenar l’odi i “aturar el verí que propaga Vox”. Però el març del 2017, abans de saber-se la data del referèndum, aquest diari ja utilitzava una retòrica perquè s’entengués que a Catalunya s’ordia una mena de cop d’estat. Amb un editorial que ja es titulava “Cop parlamentari”. A El Mundo, el febrer d’aquell any: “Cop d’estat permanent“.
Ara, amb el govern del PSOE i Podem, els mitjans de la dreta espanyola han parlat de “cops d’estat d’alarma“, del “dictador Pedro Sánchez“; el PP, de conductes dictatorials de Pedro Sánchez, i Vox, de govern il·legítim. Tota una retòrica alimentada per tot aquest poder mediàtic que rema en una mateixa direcció.
I que ja va fer això mateix contra l’independentisme. Un dels moments en què es va veure més clar fou amb la presentació de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart com dos individus perversos, en compte de dos activistes socials que havien convocat manifestacions pacífiques. I tot plegat per a justificar-ne l’empresonament: “els promotors de les revoltes separatistes”, “els instigadors”, “els agitadors del separatisme”, “els líders del cop”… També amb la campanya de difamació contra els mestres catalans enmig del 155; amb l’assenyalament de professors, amb noms i cognoms i fotografies, al diari El Mundo, repiulat i amplificat per Albert Rivera. Uns mestres que van passar un calvari, que van ser víctimes d’amenaces.
Qui segurament n’ha rebudes més és el president Puigdemont. Els seus advocats en van aplegar centenars. I tanmateix, el govern espanyol li ha negat sempre l’escorta. Una d’aquestes amenaces va tenir una condemna en un jutjat de primera instància, que després l’Audiència de Barcelona va anul·lar. Entre les amenaces, per exemple, l’episodi del ninot afusellat, cremat i penjat en un poble prop de Sevilla, amb la cara de Puigdemont. La denúncia fou arxivada per la fiscalia.
I ara toca, de ben a prop, a Podem. Pablo Iglesias ja ha estat qualificat de feixista en un dels programes capdavanters dels matins a la televisió espanyola. Quin serà el pas següent?