01.02.2023 - 21:40
El missatge que el Tribunal Suprem espanyol ha traslladat és de satisfacció per la sentència del TJUE, però tant la cara com el to de veu del president, Francisco Marín Castán, no eren pas d’alegria, sinó més aviat de preocupació. Les declaracions que va fer Marín als periodistes dimarts, acabat l’acte amb Felipe VI de lliurament dels nous despatxos judicials, no feien pas pensar ni que Pablo Llarena hagi guanyat la causa a Luxemburg, ni que Carles Puigdemont sigui més a prop de ser extradit, com deien els titulars que va fer córrer de seguida la premsa espanyola. La lectura reposada de la sentència deixava clar als jutges del Suprem que se’ls ha ben complicat l’extradició dels exiliats, per més que el TJUE hagi dit que es poden tornar a enviar euroordres. Llarena es mira tota la lletra petita, perquè és plena de condicions molt difícils de complir per a tornar a enviar l’ordre de detenció europea contra Lluís Puig, i al Suprem fan càlculs i toquen ferro perquè algun dia puguin engegar el procediment contra Puigdemont.
Van dir que s’ho prendrien amb calma. El fervor punitiu contra Puigdemont dels moments immediatament posteriors a la lectura de la part dispositiva de la sentència del president del TJUE va deixar pas a un silenci dens, a aquesta calma intranquil·la amb què el Suprem prova de refer l’estratègia encarada a aconseguir l’extradició dels exiliats. Sempre que a Pablo Llarena se li ha obert una opció o una via d’acció no ha esperat gens ni mica, no ha perdut ni un minut. Si la sentència del TJUE hagués estat clarament favorable als seus interessos, no hauria esperat pas a reactivar la de Lluís Puig –amb Puigdemont, Clara Ponsatí i Toni Comín està lligat de mans perquè tenen immunitat.
En canvi, Llarena s’espera i llegeix. I en aquesta lectura es troba que, si bé el tribunal li diu que sí que es pot repetir l’euroordre contra una persona a qui ja li n’han denegat una prèviament, l’adverteix que no ho pot fer de qualsevol manera. Li posa unes condicions que pràcticament el lliguen de mans. I, tanmateix, hi ha la convicció que Llarena emetrà aquesta nova euroordre contra Lluís Puig. Com que s’ho ha de mirar i remirar i no s’ha volgut precipitar perquè la sentència no li és pas favorable, el Suprem ha fet córrer que el jutge es vol esperar a resoldre les al·legacions que totes les parts han fet sobre el seu nou processament i a saber quina revisió de la sentència del Primer d’Octubre fa Manuel Marchena. Com si la interpretació sobre la malversació –que és el delicte pel qual vol perseguir Lluís Puig– hagués de diferir gaire de la que ell ja ha fet en un cas tan transcendental, on hi ha en joc la peça més cobejada en la cacera contra l’independentisme.
El canari a la mina
Però ara els mitjans de Madrid més ben connectats amb la plaça de les Saleses ja assumeixen que Llarena esperarà a tenir definida per Marchena la revisió de la sentència arran de la modificació del codi penal i que després mourà fitxa contra Lluís Puig. No tenen pas clar que pugui reeixir aquesta euroordre, després de la sentència d’ahir, però com que no poden moure cap fil per a l’extradició de Puigdemont, tenen al cap de provar-ho amb Puig, per veure què passa. Si més no, així ho expliquen mitjans com El Confidencial, que transmeten de fonts del Suprem l’expressió de fer servir Puig “de canari a la mina”, és a dir, per a saber si hi ha oxigen, o si l’aire més enllà dels Pirineus és nociu per a les seves pretensions.
Vet aquí el nivell d’eufòria sobre la sentència d’ahir, malgrat els titulars grandiloqüents. Si Llarena emet una altra euroordre contra Puig, què farà Bèlgica? Perquè tindrà a les mans una sentència que diu: “Si les circumstàncies no han canviat, una autoritat judicial emissora no pot emetre una nova euroordre contra una persona quan una autoritat judicial d’execució hagi denegat una euroordre anterior dictada contra aquesta persona […] en relació amb l’article 47, paràgraf segon, de la Carta [Europea de Drets Fonamentals, sobre el dret del jutge imparcial].” Que és el cas de Lluís Puig amb Bèlgica.
I afegeix que, “com que l’emissió d’una ordre de detenció europea pot tenir com a conseqüència la detenció de la persona de què és objecte i, per tant, coartar la seva llibertat individual, cal que l’autoritat judicial que vulgui emetre una euroordre examini si, tenint en compte les particularitats del cas concret, aquesta emissió té un caràcter proporcionat”. I encara, en relació amb la proporcionalitat, el tribunal també recorda l’efecte que pot tenir sobre un individu en cerca la reiteració de les euroordres. S’avindria a tramitar-la? Perquè el TJUE no ha dit pas que la decisió que va prendre sobre Puig fos contrària al dret de la Unió. Presentaria una nova pregunta pre-judicial al TJUE per a demanar d’aclarir els supòsits en què es pot repetir una euroordre contra una mateixa persona?
L’embolic de Llarena amb la immunitat de Puigdemont
Amb Lluís Puig –que amb el seu nou advocat, Miquel Sàmper, malda perquè Llarena li retiri la malversació en el processament perquè pugui tornar sense risc de ser empresonat– el Suprem podria provar fins a quin punt és efectiva l’euroordre en aquest nou context. I, mentrestant, esperarà a saber què decideix el Tribunal General de la UE sobre la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a eurodiputats.
En el relat mediàtic i polític espanyol sobre la proximitat de l’extradició de Puigdemont, en el qual participa activament el govern espanyol, hi ha un error de càlcul massa evident. Per més que el TGUE dictés una sentència (que pot arribar d’ací a pocs mesos) que confirmés la pèrdua de la immunitat de Puigdemont, encara hi hauria una opció de recurs al TJUE. Això allargaria molt més el procediment, i durant aquest temps mantindria, com ara, la immunitat cautelar.
Però encara hi ha un altre entrebanc per al Suprem, que Llarena mateix ha provocat potser sense voler. Quan el 12 de gener va retirar les euroordres vigents fins aleshores per poder-ne emetre de noves que fossin adequades al nou codi penal, ja sense la sedició, el jutge desactivava el procediment contra els eurodiputats pel qual havia demanat permís al Parlament Europeu amb el suplicatori. És a dir, el suplicatori que va aprovar l’eurocambra el març del 2021 retirava la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí per poder continuar aquelles euroordres contra ells per sedició i malversació. Aquelles, i no unes altres. Si ara les ha retirades, i un dia n’emet de noves, necessitarà un nou suplicatori del Parlament Europeu, per més que la justícia europea acabés dient que aquell que es va aprovar fa dos anys es va fer correctament.
Això pot complicar molt més les coses a Llarena, que ja té un bon maldecap en forma de sentència de trenta-set pàgines.
