Miquel Àngel Landete, més conegut per Senior, és el líder d’uns dels grups de rock alternatiu català de més talent del moment, Senior i el Cor Brutal. El seu últim treball, el ‘Poder del voler’, va ser escollit millor disc de l’any als premis Enderrock. És evident que passen un bon moment i el premi els ha arribat en un reconeixement: avui actuaran al concert de l’Antiga Fàbrica Damm, a les Festes de la Mercè.

Hem parlat amb Senior sobre aquest moment dolç que viu el seu grup. Parla clar, igual que ho fan les lletres de les seves cançons; directes i provocadores. Valencià i professor, el canvi polític al País Valencià l’entusiasma. Malgrat tot, creu que és impossible d’esborrar l’empremta que ha deixat el PP ‘des de 1939’. Diu que és l’hora de millorar la relació entre els Països Catalans, però que Catalunya ha de deixar d’exercir el paternalisme sobre els valencians.

—Contents d’actuar al concert de la Damm dins les festes de la Mercè?
—Jo crec que és un reconeixement. La gent d’Estrella Damm i la direcció artística del Festival BAM han considerat que seria oportú que tocàrem a l’Antiga Fàbrica de la Damm, que es veu que s’hi ajunta molta gent. I genial. A cada concert que ens contracten és un reconeixement. Això sempre. És la segona volta que toquem al BAM i la primera ja va ser un gran premi per la trajectòria que portàvem fins en aquell moment.

—Darrerament dieu que voleu reinventar-vos. Què voleu dir?
—Reinventar-nos en un altre grup. Tant pel que fa a composició, com a interpretació, com a estètica. Reinventar-nos, intentar ser uns altres que no som. Aprendre a fer coses que no sabem fer.

—Això implicaria canviar de gènere musical?
—Sí, volem intentar canviar el registre musical tant com puguem. Però al cap i a la fi som nosaltres i no podem convertir-nos en unes altres persones ni en uns altres músics. Ha de semblar coherent i creïble però volem anar al límit. Estarem dins els paràmetres musicals del rock que fem sempre, però m’agrada explicar-ho de la següent manera: fins ara intentàvem colpir l’oient, travessar-lo, empènyer-lo, excitar-lo amb cançons directes, franques i senzilles. I ara la nostra intenció és acaronar-lo, rodejar-lo. Una música més lúdica, més suau fins i tot. Encara no sé com acabarà, però tenim una intenció sonora de fer cançons més llargues, buscar fins i tot alguns trossos hipnòtics.

—Aquest canvi el fareu amb el Cor Brutal?
—Sí, amb el Cor Brutal, jo sol no sé fer res. Jo no tinc ni idea de coneixements musicals, els tinc molt limitats. Aleshores els necessite a ells i és un canvi que farem tots quatre de la mà, conjuntament amb el nostre tècnic de so de directes. El canvi el farem junts.

—Un dels principals segells de Senior són les lletres que escriu: àcides, directes, plenes de política i sexe. Canviareu?
—Sí, les lletres també canviaran totalment de registre. Fins i tot abans d’aquest canvi social que hi ha hagut al País Valencià i a algunes ciutats de Catalunya ja tenia previst canviar de registre. Ara em ve de gust escriure cançons diferents, d’amor sobretot.

—Les cançons que heu escrit fins ara no les devien entendre, els vostres alumnes.
—Més que pensant en els meus alumnes em preocupe per les meues filles. Ja són grans i comencen a entendre el significat de les lletres i m’agradaria fer cançons que puguen cantar a casa o al carrer sense problemes.

—Com influeix la vostra professió de professor a l’hora d’escriure les lletres?
—Jo supose que la meua vida diària i la feina de docent m’influeix molt. Estic en contacte amb els adolescents, que és una època de la vida que m’interessa molt. Una de les qualitats que té la feina de professor és que cada dia és diferent i no saps mai què passarà. I això fa que les coses siguen més divertides, més imprevisibles i hages d’estar més atent. Jo per a compondre estic atent tot el dia. Jo no tinc horari d’oficina. No componc de vuit a tres, sinó a tota hora. Intente estar alerta a tot el que passa al meu davant.

—El títol del vostre àlbum, ‘El poder del voler’, ha estat premonitori. Supose que esteu content amb el canvi al País Valencià.
—Sí, bé, tampoc no pensava que passaria quan el vaig escriure. Amb la irrupció de Podem a l’estat espanyol i l’existència de la CUP, crec que s’ha obert una porta a l’esperança que això es pot canviar sense violència. Però en realitat el ‘Poder del voler’, a part que és un títol que vaig triar perquè sonava molt bé, fa més referència a estimar. ‘Voler’ en valencià és estimar. Ací a València diem ‘jo et vull’, més que ‘jo t’estime’. Per tant, jo el que plantejava en eixe disc era més una pregunta de si un acte de violència podia ser un acte d’amor. Sentir amor per la teua família, pels teus amics i per la gent que et rodeja fa que t’encares contra la gent que et furta i aleshores això deriva en un acte de violència. Aquest és el plantejament que feia.

—Dieu que amb la irrupció de Podem i la CUP en els darrers temps teníeu la sensació que ja no calia la violència.
—Sí, era l’única esperança que tenia. De fet, ja havia perdut qualsevol esperança. No creia que el PP, el PSOE, Convergència i Ciutadans poguessen deixar el poder en mans d’altres que no fossen ells. Mai no hauria pensat que es pogués rebentar el sistema des de dins. Pensava que el canvi vindria amb una revolució violentada. Però ara hi ha perspectives que no. De fet, ja va canviant tot.

—El PP ha deixat molta empremta a València. Costarà d’eliminar-la?
—Jo crec que no ens la podrem traure mai del damunt perquè ja ve de molts anys enrere. La repressió franquista va ser molt forta. Si mires els arxius de les morts de la repressió franquista al Principat, crec hi ha entre dos i tres mil morts, igual que a Madrid. I a València hi va haver vora trenta mil morts. Només superat per Andalusia. Van liquidar tanta gent, va fugir tanta gent i van acollonir tanta gent que els feixistes s’han instal·lat ací i han manat fins ara; des de l’any 1939 fins ara. El PP serà molt difícil de fer-lo marxar. Impossible. Però el que hem d’aconseguir és portar-los al seu lloc, que és on no puguen manar. L’objectiu principal és que no ens furten més de tot allò que ens han furtat.

—En l’àmbit de l’educació esteu esperançats amb el període que ha encetat Vicent Marzà?
—Sí, moltíssim, tots els professors estem molt esperançats. Es fan les coses amb sentit comú. Home, tenim un conseller que és professor i això no havia passat mai. Tot el mal que ha fet el PP ací al País Valencià els darrers 25 anys jo crec que a poc a poc es pot revertir. Però per acabar de capgirar la situació també es necessita un canvi polític a Madrid perquè som part política d’Espanya. Aleshores, crec que hi ha esperança, però s’ha d’acabar de rematar a les generals.

—L’educació pública ha rebut molts atacs. Quines mesures creieu que s’han d’aplicar?
—La primera és tenir cura del treballador, que és el professorat. I ja el van cuidant més. La segona mesura és donar suport a la infrastructura de centres públics perquè fins ara tots els diners havien anat a l’escola concertada i privada. I el que començarà d’ací a poc temps és una campanya de conscienciació per a totes les parts afectades, que són: alumnat, col·lectiu de pares i mares, i professorat. Cal millorar la comunicació entre tots tres perquè l’alumnat és al mig i moltes vegades els pares i els professors no són on cal.

—Veniu molt al Principat. Com es pot enfortir la relació amb el País Valencià?
—Cal dir que el PP ha fet una tasca molt bona per separar-nos valencians, catalans i mallorquins a través del conflicte de la llengua. Hi ha gent que encara continua dividint-nos. Jo crec que, basant-nos en dues qualitats principals que tenim en comú, la llengua i una essència purament mediterrània, hem de trobar punts en comú. Crec que des del Principat s’ha de deixar eixe paternalisme català perquè ha fet molt mal a les relacions. Tant mirar cap avall i mirar els defectes de València i al final ha acabat passant el mateix al Principat. Per això crec que hem d’aprendre tots de tots, no només uns d’uns altres. Aleshores, en tot això també entra el terme de Països Catalans, que a mi em pareix una idea perfecta, però que ara mateix és una entelèquia molt difícil d’assumir per una gran part de la ciutadania de les Illes i del País Valencià.

—Parleu del paternalisme català. Expliqueu-lo millor.
—El paternalisme és una certa concepció que té l’esfera que governa a Catalunya. Creuen que els valencians som gent que encara estem a les cavernes. No dic que tot el Principat ho pense. Ja sé que gent com la CUP ho tenen més clar i tenen molta més transversalitat. Jo crec que falta més baixar a València i viure la realitat. I això la gent de la CUP ho fa, perquè baixen molt sovint. Però gent com ERC i Convergència no. També deixa’m dir que això es deu a una falta d’un moviment purament valencianista que ara va sorgint amb Compromís. Fins ara només hi havia un sentiment anticastellà o anticatalà, però mai purament valencià. Aquest és un dels valors afegits que té Compromís.

—Com viviu el procés d’independència des de València?
—El visc molt emocionat, com si en fos partícip. En aquests deu anys que fa que cante he conegut molts catalans, m’he fet amic de molts. Jo sóc molt fan de la CUP. Ho sóc molt. Jo crec que Convergència s’ha aprofitat d’un sentiment que ha estat tota la vida a la base social de Catalunya i hi mercadeja. Juga amb els sentiments de molts catalans, que tenen una determinació i el dret de deslliurar-se de l’estat espanyol. I Convergència, fins a cert punt, prostitueix eixe sentiment. Tampoc no entenc massa ERC. Fan el joc a Convergència.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb