03.02.2020 - 21:45
|
Actualització: 04.02.2020 - 23:54
L’espectacle electoral dels Estats Units, com un cicle ininterromput i cridat a repetir-se pels segles dels segles, ja torna a ser al punt de partida. Després d’una campanya llarga i pobladíssima de candidats, els demòcrates ja han començat el procés de primàries per a decidir qui serà el nou rival de Donald Trump a les eleccions del 3 de novembre.
La primera parada és, de fa quaranta anys, Iowa, un estat cèntric, de majoria blanca i envellida. I, de moment, ja hi ha hagut el primer escàndol, perquè la proclamació dels resultats s’ha endarrerit fins l’endemà d’una manera extraordinària. El Partit Demòcrata va dir ahir que observava ‘inconsistència’ en els resultats que li arriben i va esmentar les recurrents interferències exteriors que podrien haver afectat el procés de vot. Tanmateix, molts partidaris de Sanders pensen que l’aparell del partit prova d’amagar la victòria del seu candidat i, en darrer terme, de retardar-ne l’anunci per danyar-li l’embranzida.
L’equip de Sanders ha emès un comunicat, en què s’explica que el senador encapçala els resultats amb el 29% dels vots. Tanmateix, són dades d’interventors de la campanya de Sanders que han seguit el recompte al 40% dels col·legis del caucus. La CNN ha fet públic aquest vespre l’estat dels resultats al 62% del recompte. I hi ha sorpresa. Pete Buttigieg, batlle d’una ciutat mijana d’Indiana, lidera l’escrutini (amb un 26’9% dels vots), amb Sanders frec a frec (25’1%), seguit de Warren, Biden i Klobuchar. En les hores vinents s’anunciaran la resta de resultats.
POPULAR VOTE with 62%
Sanders 28,220
Pete 27,030
Warren 22,254
Biden 14,176— Sam Stein (@samstein) February 4, 2020
Una victòria a Iowa marca la cursa cap a la presidència
Els caucus d’Iowa no eren importants fins que l’any 1976, un desconegut governador del sud, Jimmy Carter, va guanyar-los contra tots els pronòstics, i amb l’empenta del moment va acabar obtenint la nominació del partit i, finalment, la presidència dels EUA. D’aleshores ençà, els candidats hi han abocat tots els esforços, sabent com saben que una victòria els podria catapultar a la nominació i una derrota, negar-los-la.
L’any 2008, quan Hillary Clinton, aleshores senadora, ja es veia l’elegida dels demòcrates i, de retruc, el relleu de George Bush a la Casa Blanca, li va caure al damunt una galleda d’aigua freda: la victòria de Barack Obama, que va acabar arrabassant-li el somni. I el fantasma semblava que tornava ara fa quatre anys: en una contesa en què l’ex-primera dama es movia amb una comoditat indiscutible, Bernie Sanders, gat vell que encapçalava una revolució jove, va gairebé empatar-hi –49,84% per a ella, 49,59% per a ell– i se li va convertir en un maldecap de debò, per bé que no aconseguís, finalment, de destronar-la.
I sembla que l’esquema es repeteix. Fa molts mesos que el moderat Joe Biden semblava clarament l’avantatjat per a enfrontar-se a Trump, però la seva candidatura ha començat a fer aigües. El vice-president d’Obama ha fet una campanya confusa i cansada, i haver estat coprotagonista de l’erràtic impeachment pels seus presumptes negocis corruptes a Ucraïna no l’ha ajudat pas gaire. Avui Iowa, amb la probable victòria de Bernie Sanders, poc esperada fins fa uns quants dies, el podria deixar tocat i enfonsat. La croada demòcrata va arribar a tenir vint candidats en disputa l’estiu proppassat, però només tres van poder fer ombra a Biden en algun moment. La primera, la californiana i també centrista Kamala Harris, que amb un atac demolidor contra ell al primer debat electoral va engolir-li directament la intenció de vot durant uns quants dies, fins que, incapaç de mantenir l’embranzida, va haver d’abandonar per la fallida de la seva campanya. La segona, Elizabeth Warren, amb un discurs progressista renovador i reformista, però aigualit al costat de la ‘revolució política’ que reivindica el tercer, Sanders.
El senador per Vermont ha esdevingut, d’ençà de la seva campanya contra Clinton, el més popular dels Estats Units. Amb una fresca retòrica ‘radical’, ha gairebé personificat la importació de les idees més nítides i representatives de l’esquerra socialdemòcrata europea a la potència nord-americana. Defensa la seguretat social per a tothom (‘Medicare for All‘); el Green New Deal, una ambiciosa proposta per a combatre el canvi climàtic; la liquidació del deute universitari dels estudiants, que a diferència de les empreses i els particulars no es poden declarar en fallida; la legalització de la marihuana; passar comptes amb la indústria del combustible fòssil; rebaixar el preu dels medicaments; apujar els imposts als rics; implantar un impost de successions per a les grans fortunes (gravant-hi fins al 77% quan superin els 1.000 milions d’euros); reformar la llei i el finançament electoral; obrir les lleis migratòries; i un discurs fermament antiimperialista que vol redefinir el lloc dels Estats Units al món.
D’ençà que, fa un mes llarg, Sanders va començar a recuperar-se a les enquestes fins al punt d’encapçalar les d’Iowa, els mitjans de tot color, la direcció del seu partit, els contrincants a les primàries i el president Trump han intensificat els atacs en contra seu. Les cadenes i diaris principals han fet cabrioles ben enrevessades per a ocultar les seves xifres imponents a les enquestes; el diari de Des Moines, capital de l’estat, no ha publicat enguany la tradicional enquesta de la vigília dels caucus d’Iowa –que encapçala Sanders–; i la quota que els telenotícies més importants han dedicat a l’elecció d’avui fa una mitjana de deu minuts, contra els vuitanta-sis del 2016 o els seixanta-sis del 2012. Diverses veus del partit, a més, han començat a promoure una campanya d’unitat del sector més moderat perquè tothom faci pinya amb els candidats més conservadors, com ara l’ex-batlle de Nova York Mike Bloomberg, que s’ha abocat a la cursa molt tardanament amb la bandera d’impedir la nominació de Sanders. Fins i tot Warren, amb qui havien estat amics i aliats de fa molts anys, va ficar cullerada a la campanya bruta contra ell, acusant-lo d’haver dit en privat que una dona no podria ser presidenta.
El to de totes les declaracions que s’acomboien contra Sanders parteixen del tòpic que un candidat tan a l’esquerra no serà capaç de formular l’aliança que, sostenen, ha donat tradicionalment la victòria als demòcrates: la d’algú que pugui arrossegar l’esquerra i també els republicans i independents més moderats. Però les dades –i l’ambient al carrer– comencen a demostrar que potser no és un tòpic tan ben ajustat com sembla. Sanders és fort als districtes que van donar suport a Obama el 2008 i el 2012 però que, en canvi, van votar Trump el 2016. Són els indrets clau per a revertir el resultat frustrant de fa quatre anys. I els republicans, acostumats a bregar amb els demòcrates adduint que són elitistes de Washington poc connectats amb la societat civil, haurien de canviar el discurs contra un candidat demòcrata que, precisament, tota la vida que ha clamat això mateix. Trump no podria fer la mateixa campanya que va fer contra Clinton. I, potser per això, Sanders és la recepta.
