Sánchez

La jugada de Pedro Sánchez de forçar una repetició de les eleccions per sortir-ne reforçat ha fracassat. Després del 10-N té tres escons menys en un hemicicle decantat cap a l’extrema dreta per l’ascens de Vox, que en guanya 28. El PP de Pablo Casado també millora el resultat, amb 21 escons més. La dreta no té majoria absoluta perquè Ciutadans s’ha enfonsat fins a 10 diputats i n’ha perduts 47. El partit d’Albert Rivera ha pagat la seva radicalització cap a una extrema dreta que l’ha acabat devorant, perquè els electors han preferit l’original que no la fotocòpia.

L’Espanya que surt de les eleccions de novembre és més fosca que la del més d’abril, més intolerant i més radicalitzada. El PSOE ha aconseguit una amarga victòria, perquè el blocatge continuarà. La nit al carrer de Ferraz ha estat dura. Els pocs militants abnegats que s’hi ha concentrat duien pancartes demanant un pacte amb Podem que Sánchez va refusar al setembre. Fa sis mesos cridaven ‘Amb Rivera, no’. Avui ja no calia, perquè a Rivera ja l’han liquidat els seus electors, però el PSOE no té majoria ni amb Podem. Ni ho vol, ni pot.

Ara Sánchez té dues vies per a ser president del govern, totes dues molt difícils. La primera és un pacte d’estat amb el PP, que li garanteixi una abstenció a la investidura, pagant-ne un peatge polític altíssim. La gran coalició PSOE-PP també seria una sortida, però amb Vox trepitjant-li els talons, seria un suïcidi per a Pablo Casado. Vox ja és el tercer partit del congrés, amb capacitat de presentar recursos al Tribunal Constitucional de qualsevol llei que es presenti a la cambra. Si l’independentisme esperava una llei d’amnistia aquesta legislatura, l’ascens de l’extrema dreta la fa impossible.

La segona via que té Sánchez és rectificar, empassar-se tot allò que ha dit durant la campanya i anar a trucar a la porta d’ERC. Amb Podem no arriba ni de lluny a la majoria absoluta de 176 escons, ni tampoc amb el sempre pragmàtic PNB, que ha guanyat un escó. Per configurar una majoria de progrés ha de menester els 13 escons d’ERC. Gabriel Rufián ja ha avançat que la seva formació està disposada a dialogar, però amb la boca petita. No s’ha compromès a res. Els republicans han tornat a guanyar les eleccions a Catalunya, però han perdut dos escons precisament per la política pactista de Rufián. Difícilment poden repetir les escenes de la legislatura passada, havent millorat el resultat Junts per Catalunya –amb un diputat més– i amb l’entrada de la CUP, amb 2 escons. Sánchez ja va refusar de pactar amb ERC al setembre i ha acabat d’enterrar qualsevol possibilitat amb una campanya clarament espanyolista, que ha perjudicat el PSC i l’ha distanciat dels republicans. Sánchez no pot demanar el vot d’ERC després de brandar el 155 a cada míting i haver canviat el federalisme per la bandera espanyola.

El blocatge és la situació més plausible en veient el resultat d’aquestes eleccions. No hi ha majoria d’esquerres ni majoria alternativa de dretes. Les enquestes del CIS, que li van arribar a donar entre 130 i 150 escons, s’han demostrat errònies. Jugar amb la demoscòpia és perillós i a Sánchez li ha esclatat a la cara. Al balcó de Ferraz ha promès ‘tant sí com no’ un govern progressista, però els comptes no li surten per enlloc. Va jugar a la ruleta russa amb la convocatòria d’unes noves eleccions i ha trobat la bala. És ben probable que hi torni haver eleccions espanyoles, però Sánchez ja no serà candidat.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb