25.03.2022 - 20:50
|
Actualització: 25.03.2022 - 21:50
“Europa no pot enfrontar-se a dos conflictes alhora, Ucraïna a l’est i el Sàhara al sud.” Aquests dies he llegit més d’una vegada aquesta frase exculpatòria que pretén, d’alguna manera, de justificar la decisió de Pedro Sánchez de deixar el Sàhara completament en mans del Marroc, amb una falsa autonomia.
Aquesta decisió ha causat una gran indignació en molts sectors de l’estat espanyol i dels nostres tres països, atès que la solidaritat amb el poble saharià entre la població de certa edat ve de lluny. Les i els saharians fa anys que volen alliberar-se de la bota que els va posar sobre el cap el Marroc el 1975. Espanya, com que no es va fer càrrec de la descolonització, va deixar una escletxa oberta perquè el rei dictador marroquí Hassan II s’apropiés del Sàhara.
El Sàhara fa anys que és en punt mort, i la pitjor part és que el representant del poble saharià, el Front Polisario, abans tenia més suport i més ajuda internacional, fins i tot militar. L’ONU –tal com va fer en casos anteriors, malauradament– ha demostrat que té poca autoritat i operativitat per a fer que el Marroc compleixi les decisions de l’organització.
El Front Polisario és conscient que en el terreny militar no té res a fer contra l’exèrcit marroquí, atès que el Marroc l’ha reforçat molt aquests darrers anys mentre que el Polisario amb prou feines n’ha estat capaç. Els portaveus del Polisario han comunicat més d’una vegada que les generacions joves pressionen molt perquè es reprengui la lluita i que com més va més complicat és de donar arguments esperançadors a la joventut.
El Marroc té aliats forts –els Estats Units i l’estat francès– i ha fet una gran feina diplomàtica amb la intenció de forjar noves amistats. Fa anys que convida els diplomàtics d’aquests nous països aliats al Sàhara ocupat, i així ha aconseguit que vint-i-quatre estats hi obrin consolats.
Les nenes i nens que aquestes darreres dècades han estat acollits durant l’estiu per famílies solidàries dels nostres països es mereixen una altra mena de vida, en un Sàhara que sigui amo de si mateix.
