Cèlia @freetheregla

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La reivindicació de la copa menstrual per part del moviment feminista ha estat tot un autèntic canvi en la vida de moltes dones que han decidit de substituir els tampons i les compreses per aquest mètode, molt més còmode, ecològic i econòmic. Ara que parlar-ne ja no genera l’escàndol, el rebuig i la polèmica d’anys enrere, comença a fer-se popular un mètode que tampoc no és exempt de curiositat i controvèrsia i que pot esdevenir una autèntica revolució: el sagnat lliure. Encara que pugui sorprendre, es tracta de no utilitzar cap producte d’higiene femenina que reculli el sagnat menstrual. Això no implica necessàriament deixar fluir lliurement la regla i tacar-se, sinó que també pot implicar aprendre a controlar i escoltar el cos per detectar quan baixa, contenir-la fins a cert punt i expulsar-la quan cal, d’una manera similar a l’orina. Per tant, tal com defensen sexòlogues, fisioterapeutes i activistes, és possible de viure amb normalitat la menstruació sense necessitat d’utilitzar copes, tampons, compreses ni cap mètode.

El sagnat lliure i el flux lliure instintiu

El moviment del sagnat lliure va néixer en el context del feminisme dels anys setanta com a reivindicació contra la síndrome del xoc tòxic, que afecta algunes dones a causa dels químics d’alguns productes d’higiene íntima com ara els tampons. El 2015 aquest moviment que lluita contra el tabú de la menstruació i també per fer-la visible va ressorgir quan l’esportista Kiran Gandhi va córrer la marató de Londres sense res que en retingués la regla i deixant veure les taques de sang al pantaló. Després, l’artista Rupi Kaur es va afegir a aquesta reivindicació pujant a Instagram una fotografia en què se la veia amb una taca de sang als pantalons, imatge que va ser censurada per la xarxa social.

El sagnat lliure és relacionat amb aquest activisme que vol normalitzar la menstruació com un fenomen natural del cos femení, però a més inclou diferents maneres de relacionar-s’hi: de deixar-la fluir sense provar de contenir-la de cap manera i malgrat les taques, al contrari, contenir-la d’alguna manera, escoltant el cos i aprenent a gestionar-la, sempre sense fer servir cap mètode extern. Aquest últim mètode, el més comú, ja es coneix popularment per sagnat lliure, encara que el nom precís seria el de flux lliure instintiu.

El sòl pelvià, el gran oblidat

Però com es pot aconseguir escoltar el cos per contenir el flux menstrual i no tacar? La clau d’aquest mètode és l’enfortiment del sòl pelvià; és a dir, el conjunt de músculs i lligaments que tanquen la cavitat abdominal en la part inferior, força menystinguda a Occident. ‘En algunes altres cultures el control del sol pelvià es transmet de mares a filles. A Occident és el gran múscul oblidat. A més, com que la medicina ha estat sempre un àmbit masculí, només han interessat les patologies dels homes i la seva anatomia, i la nostra ha quedat descuidada’, explica la sexòloga Montse Iserte. ‘Estem molt allunyades de tenir coneixement sobre el sol pelvià i el seu control i totes les coses que s’hi poden arribar a fer. Fins i tot diria que tenim una cultura que hi va molt en contra, amb el foment de l’esport d’impacte.’

Erika Irusta: ‘La menstruació no ha de ser dolorosa. Si fa mal, s’ha d’investigar per què’ 

Sara Marín, fisioterapèutica especialitzada en sòl pelvià i terapeuta menstrual, assegura que el nostre cos és dissenyat per poder controlar el flux menstrual si s’exercita. Alerta, tanmateix, que això no significa que tots els fluids del cos de la dona puguin controlar-se, perquè en la menstruació la clau també és el funcionament de l’úter. Per exemple, el flux vaginal no es pot controlar per més exercitada que es tingui la musculatura: ‘Gran part del flux vaginal no ve de l’úter, ve de la cèrvix o la vagina, i si ve de la vagina no és controlable. En canvi, la regla ve de l’úter. És un òrgan que, quan ha de treure sang, d’alguna manera es mou i pots notar les sensacions que provoca.’ La seva naturalesa no té un paper menor en aquesta qüestió, i és que l’úter no actua expulsant la menstruació de manera constant, encara que moltes dones tinguin aquesta falsa percepció. El flux és intermitent, car l’òrgan és tancat i es va obrint per evacuar la sang, però no de manera continuada.

El desconeixement del sòl pelvià sovint porta a falses creences o a una percepció errònia del funcionament de l’anatomia femenina. ‘Cal trencar la visió de la vagina com un canal obert per on passa tota la regla com si fos un forat. En estat de no-excitació no és fàcil ni tan sols passar-hi el dit. Es tracta d’agafar la consciència que la vagina per se és força tancada’, explica Cèlia Cuenca, que dóna visibilitat a aquest mètode a través de les xarxes. Coincideix que el cos està preparat per a poder controlar fins a cert punt la menstruació: ‘No hem nascut amb un tap i, per tant, no el necessitem.’

Primeres passes

Marín, que va interessar-se pel sagnat lliure arran de la seva formació acadèmica, reconeix que a la feina no el practica perquè sovint no té prou temps per a gestionar-lo correctament, però sí sovint a casa. Abans d’iniciar-s’hi, recomana de visitar un especialista per revisar el sòl pelvià: ‘Depèn de com estigui la musculatura s’haurà de començar d’una manera o d’una altra. Hi haurà persones que la tinguin molt tensa i poca sensibilitat i persones que la tindran debilitada.’

Cuenca explica que es va adonar que podia controlar la seva menstruació per casualitat, durant un viatge en què s’havia deixat la copa menstrual al maleter del cotxe i la situació va forçar-la a intentar controlar-se-la: ‘Em vaig trobar que podia expulsar la menstruació al lavabo sense utilitzar ni copa ni compresa. A partir d’aquí vaig descobrir el concepte de sagnat lliure i vaig començar el procés.’

‘És bo de començar a casa i fer la prova de què passa si no utilitzes res’, recomana. ‘Intentar ser més conscient a escala muscular i sensitiva. No cal retenir al principi, simplement sentir què passa. Quan no portes res veus que tu no sagnes tot el dia. Identificar aquesta intermitència és bàsic perquè la consciència d’això sovint es perd amb la copa o el tampó.’

El pròxim pas és el de fixar-se en les sensacions just abans no baixi la regla. ‘És una sensació que s’assimila a orinar, al principi. És un pessigolleig que et permet d’identificar el fet d’anar al lavabo’, explica. Però Marín alerta que cada dona pot sentir sensacions diferents, i que cal aprendre a identificar les de cadascú, que també poden implicar petites punxades o inflor a la panxa.

‘L’últim pas seria el de fer un control muscular consistent a tancar l’entrada de la vagina, sense posar-hi tensió ni una càrrega muscular forta’, continua Cuenca. ‘Simplement és la consciència que ha d’estar tancada. Llavors pots sentir com la sang es diposita i et vas omplint, de la mateixa manera que s’omple la copa. I arriba un moment que sents que has d’anar al lavabo a expulsar-la. Si has d’esternudar o pujar escales sí que fas pressió extra, però no fas força tota l’estona.’

L’experiència i consells d’Iserte són una mica diferents, però també coincideix en la importància del control muscular sense que requereixi un esforç enorme. ‘Ho vaig descobrir, per una banda, enfortint el sol pelvià, perquè ja de jove he estat usuària de les boles xineses. Em vaig començar a adonar que tenia control a la nit, quan sentia la tensió de no voler-me tacar i llavors la regla em venia al matí, en anar al lavabo’, explica.

Recomana, primer de tot, d’utilitzar boles pèlviques, i una vegada s’hagi entrenat la força del sol pelvià, practicar els exercicis de Kegel, destinats a enfortir-lo, basats en la contracció del múscul pubococcigeal. Insisteix en la importància de fer-los tot atenent a les contraccions localitzades en diferents zones de la vagina, i no solament les generals: ‘En alguns països com Tailàndia consideren que hi ha dotze nivells dins la vagina (anells) i les dones aprenen a contraure els anells a voluntat’, explica Iserte. Això té diverses finalitats, de donar plaer a la parella fins a controlar la menstruació, passant per l’augment del plaer sexual propi. ‘Després d’haver-ho practicat, tinc la capacitat de moure la vagina ascendentment, lateralment o endavant i endarrere. Practico aquests exercicis només externament, o a l’entrada de la vagina, o només a la part de dalt… Quan tinc la menstruació, premo la part més interna, en contacte amb el coll de l’úter. Sento com surt la sang i com passa al coll de l’úter, que és el límit’, explica. Per aconseguir-ho, diu que els exercicis s’han de practicar tancant a poc a poc cada part de la vagina, de la més externa a la més interna i viceversa. Però Marín remarca que és molt difícil de contraure només una part de la musculatura, i més al principi, i que per a controlar el flux menstrual n’hi ha prou amb una contracció general quan ja es té la musculatura treballada.

Iserte també recomana de començar a provar el sagnat lliure a casa, en dies de poca activitat. ‘Has de començar a tensar el múscul i quan sentis que no pots més, anar al bany i buidar. Convé anar-hi sovint. És com quan els nens aprenen a fer pipí, que els poses a l’orinal encara que no en tinguin ganes i al final en fan.’ Cuenca explica que beure molta aigua per anar més al lavabo i aprofitar per expulsar el flux menstrual pot ser un truc, però que ella hi va en franges de dos a cinc hores i així i tot no taca. També cal destacar que, si es té la necessitat d’evacuar el flux menstrual, no es pot contenir tanta estona com l’orina, i convé d’anar al lavabo abans.

La por de tacar i el tabú de la menstruació

‘I les taques?’ Probablement aquesta és la pregunta que a la majoria de gent li ve al cap quan sent a parlar sobre el sagnat lliure. En una societat en què el tabú, la vergonya, l’estigmatització i fins i tot el rebuig envers la regla són encara molt presents, és normal de formular-se aquesta pregunta, però un dels grans avenços que aporta el moviment del sagnat lliure és la normalització del flux menstrual i, per tant, de la taca de sang que moltes dones temen.

Quan el flux instintiu lliure es practica correctament no és freqüent tacar-se, però evidentment és possible que passi. ‘La gran reivindicació és que no t’importi tacar-te. No és res de què t’hagis d’avergonyir. És quelcom que ens passa a totes les dones i tenim tot el dret de poder anar tacades i no haver d’utilitzar segons quins mètodes incòmodes o danyosos per a la salut’, defensa Iserte.

Cuenca explica que la primera vegada que va practicar el sagnat lliure fora de casa tenia tanta por de tacar que va sortir amb un abric llarg i pantalons negres, però que ha acabat superant-ho: ‘Molta gent m’escriu dient que el sagnat lliure els ha reconciliat amb la taca. A mi el que m’ha aportat és el fet de saber per què em taco. Amb la copa moltes vegades m’estressava perquè tenia pèrdues quan me l’havia posat bé, i no ho entenia. Ara, amb aquesta escolta, quan taco sé que és perquè he esternudat, perquè corria, perquè hauria d’haver anat al lavabo abans…’. Remarca, a més, que solen ser taques petites, i Iserte recorda que les dones que no vulguin tacar-se també tenen l’opció de practicar el mètode amb calces menstruals absorbents.

Una altra reticència a l’hora d’iniciar-se en aquesta pràctica pot ser la gran quantitat de flux menstrual d’algunes dones o potser la falsa percepció de tenir-ne molt. Les dones que practiquen el sagnat lliure defensen que això no és un impediment i que, de fet, un altre dels avantatges és que supera la falsa percepció que durant la regla les dones expulsen grans quantitats de sang. La quantitat saludable de flux menstrual durant tot el període és d’entre 80 ml i 100, que equival només a una tassa de cafè. Si se superen aquestes quantitats, que es poden mesurar amb algunes copes menstruals, és probable que existeixi algun problema i s’hagi d’esbrinar què passa.

L’autoconeixement, el benefici més gran

Però per què cal fer l’esforç de practicar el sagnat lliure? Com que no fa servir cap producte extern, els beneficis ecològics, econòmics i de salut són clars, i alguns experts també assenyalen que fins i tot pot ser útil per a reduir el dolor menstrual: ‘Hi pot ajudar perquè si treballes i tens la musculatura saludable no hauries de sentir dolor’, explica Marín.

Cèlia @freetheregla

Les dones que practiquen el sagnat lliure defensen que és, sobretot, una alternativa més a considerar durant la menstruació, en cap cas una resposta única o una obligació. ‘No cal mitificar el sagnat lliure i acusar de males menstruadores les qui no sàpiguen practicar-lo, però si n’aprenguéssim ja de petites, potser gestionaríem les nostres menstruacions d’una altra manera’, considera Cuenca, que afegeix que aquesta pràctica li ha obert la porta a conèixer millor el seu cos i interessar-se per la salut menstrual i la gestió de la fertilitat. També denuncia la falta de pedagogia sobre la qüestió: ‘El nostre primer contacte amb la regla és com a consumidores de productes. Et diuen “tens aquest repertori de coses que pots utilitzar”. El fet de no utilitzar res no es presenta, no entra dins el nostre horitzó de possibilitats. I tampoc no t’expliquen que una sensació concreta vol dir que ovularàs, no et donen informació vital per a la salut.’

Iserte hi coincideix i reclama que dins l’educació sexual es treballi la qüestió del sòl pelvià. Considera que el gran avantatge de practicar el sagnat lliure és el fet de conèixer el cos i a partir de llavors poder triar entre diverses opcions, tenint un mètode més: ‘La compresa és un tros de plàstic que no deixa transpirar i pot crear infeccions o irritacions. Els tampons, si s’utilitzen més estona que no s’aconsella, es van desfent dins del cos i poden donar problemes. Entre més substàncies tòxiques, porten emblanquidors, que entren en contacte directe amb la mucosa. A més, el tampó absorbeix allò que troba i, si no es té prou regla absorbeix el flux vaginal, que és el que equilibra la flora i protegeix d’infeccions. La copa menstrual soluciona aquests problemes, però si una té el control, què millor, ecològicament, econòmica i com a alternativa, que no fer servir absolutament res? L’avantatge és conèixer el cos i poder triar.’ En la mateixa línia, Marín creu que el fet d’aprendre a controlar el cos i tenir la llibertat d’elegir pot arribar fins i tot a apoderar.

La consciència del cos, del qual sovint les dones estem desconnectades, es pot relacionar amb pràctiques com ara el ioga o la meditació. De fet, escoltar-lo i connectar amb l’úter mitjançant visualitzacions o meditacions també és una de les recomanacions per a iniciar-se en el sagnat lliure. Cuenca explica que hi ha un sector del moviment que reivindica aquest vessant, però que és molt plural i que no se n’ha d’etiquetar la pràctica ni reduir-la a certs estils de vida: ‘El moviment del sagnat lliure reflecteix el discurs sobre la menstruació al feminisme, que té dues branques. D’una banda, la del feminisme espiritual, aquesta mena d’idealització de temps passats i reconnexió amb la terra, que reivindica viure la menstruació com un espai sagrat; i de l’altra, una branca relacionada amb l’activisme visual i les performances amb les calces tacades. El sagnat lliure seria enmig d’aquestes dues branques. No cal ser vegana, meditar cada dia ni fer ioga ni Pilates. Jo particularment no medito, sóc molt urbanita i practico el sagnat lliure a la ciutat sense cap problema.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.