Ricardo Sixto: ‘Nosaltres no canviem el posicionament polític per un grapat de vots’

Entrevista al candidat d'Esquerra Unida-Unitat Popular per València

VilaWeb
Bel Zaballa
18.12.2015 - 01:01

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Esquerra Unida del País Valencià concorre a les eleccions espanyoles de diumenge en la candidatura Esquerra Unida – Unitat Popular, després de fracassar l’intent de pacte amb Compromís. Ricardo Sixto, cap de llista per València, torna a ser candidat a ocupar el seient de diputat a Madrid, amb l’objectiu de treballar per una república federal espanyola que defensi els drets dels treballadors i els del poble valencià, començant per un canvi de finançament i una millora de les infrastructures. EUPV ha girat full a la patacada que va significar quedar fora de les corts el 24 de maig i ara confia en aquests altres comicis, en què té Podem com a principal obstacle.

—Què s’hi juga, el País Valencià, en aquestes eleccions?
—S’hi juga el futur per a molts anys. Hem hagut de suportar un govern que ha aplicat tot de polítiques que no han arreglat res, ans al contrari, han desfet la classe treballadora. I al País Valencià també ha deixat la Generalitat sense recursos per a atendre el més urgent i necessari, que és la sanitat, l’ensenyament, els serveis socials, la dependència. Ha deixat la Generalitat amb un deute de 40.000 milions d’euros, i això en fa inviable el futur. Ens hi juguem negociar un futur per al nostre país, un futur per a la classe treballadora, que encara és la que paga una crisi de la qual treuen molt de profit els grans empresaris i els especuladors.

Desaparèixer de les Corts Valencianes va ser un cop per a EUPV. Esteu preparats per si aquest diumenge passa el mateix?
—Estem convençuts que tindrem un bon resultat, que tornaren a tindre representació per al País Valencià al congrés. El que va passar en les últimes eleccions a les corts té molt a veure amb la llei electoral valenciana, que té una barrera electoral del 5% per a entrar-hi. Si no existira, hauríem tingut representació, haguérem obtingut dos diputats per València i un per Alacant. El que ens ha deixat fora de les corts no ha estat l’electorat sinó una barrera electoral artificial fixada per una llei que cal canviar.

—Ja heu estat aquesta legislatura passada al congrés espanyol. Què és el millor i el pitjor que heu viscut?
—El pitjor que hem viscut ha estat la majoria absoluta del PP, que ha fet que la vida parlamentària fóra absolutament plana, que qualsevol iniciativa, proposta o esmena xocara radicalment amb aquesta majoria. Ha estat discutir amb una paret. I el millor que hem vist ha estat ací, al País Valencià, on el PP ha estat expulsat de les institucions. Després de vint anys manipulant i fent de tot, n’han quedat fora. I el grup parlamentari d’EUPV ha estat un element fonamental perquè això passara.

De què serveix ser al congrés dels diputats espanyol?
—És on es prenen les decisions fonamentals de l’estat. Malgrat tot, continua tenint el poder més gran de l’estat, les grans qüestions de l’estat es decideixen allí, és el centre del poder i de les decisions. Ser al congrés et situa en el centre de la decisió i et situa amb capacitat d’intervenir, aportar i intentar canviar les coses.

—És bàsic aconseguir un nou model de finançament?
—Sí. El principal problema del País Valencià ha estat l’infrafinançament crònic. El gran objectiu d’aquesta legislatura és negociar un nou sistema de finançament, amb dos efectes: d’una banda, equilibrar el finançament habitual, és a dir, aconseguir que el dèficit que hi ha cada any, entre 800 milions i 1.000 milions d’euros, es corregesca; i d’una altra, solucionar el que s’ha convertit en un autèntic deute històric: eixa diferència entre el que ingressem i el que gastem en sanitat, ensenyament, serveis socials, etc., que s’ha acumulat durant tots els anys que hem estat infrafinançats. El deute històric acumulat amb l’estat i que puja a uns 40.000 milions d’euros també ha de ser tractat com un deute que, almenys, ha de ser condonat.

Quines altres prioritats tindreu?
—Les infrastructures, sobretot. Durant molts anys hem estat víctimes d’una desigualtat absoluta entre territoris de l’estat. La inversió de l’estat al País Valencià ha estat ridícula en comparació amb els altres territoris; ací tenim un dèficit molt gran en xarxa ferroviària. Això ho compartim amb Catalunya, on els peatges són una qüestió sagnant. L’autopista que travessa el País Valencià continua essent de peatge. En el mateix sentit, també és una prioritat el corredor mediterrani, una reivindicació fonamental per al conjunt del poble valencià.

—El model territorial és un dels grans debats que hi ha damunt la taula. Mentre les majories no canviïn, no sembla possible de dur endavant la república federal que vol Esquerra Unida.
—Per nosaltres és bàsica per tal de tenir un model que satisfaça les demandes de tota la gent. El futur d’Espanya ha de ser un model de república federal on les comunitats autònomes acaben convertint-se en estats i dipositaris de la seua pròpia sobirania. Un govern central que assumesca unes determinades competències (com ara política exterior, defensa i seguretat social), però la resta de competències no seran atorgades pel govern central als estats federats sinó que formaran part dels estats mateixos, que amb les seues constitucions desenvoluparan la seua organització interna. És un nou model d’entendre les coses que ultrapassa aquell model del 1978. No es tracta de fer cap procés de negociació amb l’estat sinó un procés de distribució en què es reserven unes competències al govern central i la resta d’aspectes depenga dels estats federats.

Al final no va ser possible el pacte amb Compromís. Us guardeu rancor?
—Ara el problema és, sobretot, l’acord entre Compromís i Podem, que ha generat discussions dins de Compromís, perquè hi ha sectors del Bloc que no estan gens conformes amb eixe acord. Nosaltres, en les negociacions, vam detectar una oposició i un rebuig enorme per part de Podem: la primera cosa que va dir-nos el negociador que enviaren va ser que allò no era una negociació sinó un plat de llentilles. Sé que hi ha gent del Bloc que volien un acord i que nosaltres hi participàrem, però no es van poder forjar les condicions.

—L’apel·lació al vot útil que ha pogut fer Podem us fa por?
—No. Això és un mecanisme sobretot del bipartidisme, que per evitar que governara l’altre cridava a votar a un mateix. Avui aquesta qüestió és molt oberta. Per què és un vot útil Podem, si resulta que es va convertint en un motor de generar decepció? Dimarts passat ja van retirar la meitat de la trentena d’esmenes que havien presentat al pressupost de la Generalitat. Esmenes perquè col·lectius desafavorits tingueren un tractament fiscal millor, i les han retirades perquè diuen que la situació financera de la Generalitat no ho permet. Bé, això ja ho sabíem. Aleshores, per què les presentaven? Podem genera decepcions en un electorat d’esquerres que s’ha trobat que ara no hi ha cap formació d’esquerres que defense una autèntica política d’esquerres. S’acomoda cada vegada més a un sistema que els ha acceptat, que els ha assumit i que sembla que els va absorbint.

Facilitareu la investidura de Pedro Sánchez o Pablo Iglesias?
—Caldrà parlar amb qui vulga formar govern i formar una majoria. Nosaltres estem disposadíssims a parlar, però parlarem de quina política s’ha de fer en un hipotètic govern d’esquerres. En eixe sentit parlarem amb qui calga per ajudar a canviar les coses, no per a perpetuar un sistema que ens sembla absurd i injust.

—Teniu línies vermelles, suposo. Això que dieu no serviria per a Ciutadans.
—No, Ciutadans no fa una política d’esquerres, fa una política dirigida a expulsar el PP. És un invent de l’Íbex-35 per a evitar que els vots del PP vagen a l’abstenció. Llevat d’alguna qüestió molt concreta sobre regeneració política i democràtica, no se m’ocorre de què parlar en política a Ciutadans. No coincidim en res ni en el programa que tenen ni en les propostes que fan. Parlen de degenerar encara més les condicions de feina, i nosaltres som ací per a defensar la classe treballadora.

—Què diríeu a algú que dubta entre votar EU-UP i Compromís-Podem?
—Que sàpiguen que nosaltres no els defraudarem mai, no se sentiran decebuts un cop arribem a les institucions. Perquè les candidatures d’Unitat Popular defensarem la classe treballadora. No canviem els nostres posicionaments polítics per un grapat de vots.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes