El relator especial de l’ONU qüestiona l’anomenada “llei de concòrdia” valenciana

  • Bernard Duhaime alerta d'una tendència creixent a manipular la memòria i estigmatitzar víctimes, i parla del risc dels discursos d'odi

VilaWeb
El relator especial sobre la veritat, la justícia i la reparació de les Nacions Unides, Bernard Duhaime, participa en el congrés 'Memòria i Democràcia', organitzat per la diputació de València
21.10.2025 - 22:27
Actualització: 21.10.2025 - 22:33

El relator especial sobre la veritat, la justícia i la reparació de les Nacions Unides, Bernard Duhaime, ha qüestionat la llei de concòrdia valenciana i ha denunciat el desmantellament d’espais i iniciatives de la memòria històrica al País Valencià. Al mateix temps, ha expressat la seva preocupació per la tendència creixent a manipular la informació i la memòria en detriment de les víctimes, així com per l’estigmatització de determinades comunitats i els discursos d’odi que inciten a actes violents.

Duhaime ho ha remarcat durant la seva intervenció al congrés “Memòria i Democràcia”, organitzat per la Diputació de València, marcant la sessió d’avui a la tarda amb la seva visió internacional sobre l’àmbit de la memòria. El centre la Beneficència ha acollit un debat, precedit per la història de l’únic camp de concentració nazi a Itàlia, relatada per la historiadora de l’art Anna Krekic, i introduït pel professor Bernard Duhaime.

El debat, moderat per la coordinadora del Punt Europeu de Ciutadania, Mónica Comas, s’ha centrat en preguntes com ara per què a l’estat espanyol la memòria ha arribat tan tard o per què la memòria continua essent un espai de tensions.

En la seva intervenció, Duhaime ha destacat la importància dels processos memorialistes per atendre les violacions dels drets humans: “Reconèixer les violacions greus dels drets humans i del dret internacional humanitari és essencial per restaurar la dignitat de les víctimes i permetre que la societat recuperi la confiança i avanci cap a una cultura de pau.”

obres
actors
  • Bernard Duhaime
  • Nacions Unides
  • Diputació de València
  • Centre la Beneficència
  • Anna Krekic
  • Mònica Comas
  • Punt Europeu de Ciutadania
llocs
  • València
  • Comunitat Valenciana
  • Centre la Beneficència
  • Itàlia
esdeveniments
  • Congrés Memòria i Democràcia
temes
  • Memòria històrica
  • Drets humans
  • Justícia
subtemes
  • Política valenciana
  • Desmantellament d'espais i iniciatives de la memòria històrica al País Valencià
  • Discursos d’odi i estigmatització
  • Veritat, justícia i reparació
VilaWeb ja ha explicat com el debat sobre la memòria i la reparació és ben viu al País Valencià, tant en les denúncies del relator especial de l’ONU sobre la “llei de concòrdia” i el desmantellament de polítiques memorialistes com en la lluita de les víctimes de la gota freda per depurar responsabilitats, visible en intervencions com les d’Ernesto Martínez al congrés espanyol o en l’organització d’un dia de record i homenatge als morts del 29 d’octubre de 2024 . En tots dos àmbits, el fil conductor és la demanda de veritat, justícia i reconeixement per a les víctimes.

Per comprendre millor el rerefons d’aquesta disputa sobre la memòria, es pot seguir el relat colpidor de víctimes com Dolores Ruiz, que interpel·len directament el poder polític reclamant responsabilitats pel que consideren una negligència mortal , alhora que la mobilització al carrer manté viva l’exigència de dimissió i de canvis profunds, com s’ha vist en les manifestacions al pont de la Solidaritat i en les concentracions que reivindiquen haver “fet caure” Mazón . Aquest conjunt de respostes socials il·lustra fins a quin punt les polítiques de memòria són avui un camp central de la batalla democràtica al País Valencià.

Recomanem

Fer-me'n subscriptor