Reducció del pessimisme entre els empresaris industrials

  • La millora de la confiança de les empreses, conjuntament amb l'augment de les previsions de l'AIReF i del panel de Funcas sobre l'economia d'enguany, sembla que indiquen un cert capgirament de la situació negativa que travessem aquests darrers mesos

Jordi Goula
20.01.2023 - 19:50
Actualització: 20.01.2023 - 21:20
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ahir es van saber una sèrie de dades que conviden a animar-se una mica, encara que no es pugui parlar de grans notícies positives. La primera té a veure amb els ànims amb què els empresaris afronten l’any nou. Així, el primer trimestre del 2023, l’índex de confiança empresarial harmonitzat de Catalunya mostra una disminució del 0,3% respecte del quart trimestre del 2022. I on és la bona nova, em demanareu? Doncs que, segons l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat), s’observen comportaments dispars dels diferents sectors. D’una banda, la confiança empresarial millora en la indústria (2,7%), la construcció (1,2%) i el comerç (1,1%), mentre que empitjora en l’hostaleria i transport (-4,2%) i en la resta de serveis (-1,6%). Em quedo amb la indústria, que sembla que treu el cap després de molt de temps castigada per totes bandes. A escala estatal, l’índex mostra com el sector industrial també és el que presenta un augment més gran de la confiança (3,5%) respecte del trimestre anterior.

Alguna cosa canvia després de tants mesos de sequera? “Hi ha un optimisme més gran de les empreses en general, encapçalat pel sector industrial, després d’un 2022 que, malgrat alguns auguris que parlaven de recessió, es va tancar amb un creixement del PIB per sobre del 5%”, comenta el director general d’AMEC, Joan Tristany. Diu que hi ha contribuït el control ràpid de la inflació, que al desembre es va situar en el 5,6%, el valor més baix de la zona euro. I afegeix: “Moltes empreses van obtenir un resultat més bo que no esperaven al final del 2022. Novament, és, de manera important, un optimisme frenat per la prudència.” Això és perquè “l’entorn és molt incert i si alguna cosa han après és que cal estar preparades per a allò que pugui venir. És per això que moltes ja compten amb plans de contingència, amb diversificació de proveïdors i de mercats”.

Parlo amb el director general d’Indústria de la Generalitat, Oriol Alcoba, qui em fa veure que hi ha una combinació de factors negatius que es van esvaint. “Per una banda, tenim els macroeconòmics, per exemple, amb les últimes decisions de la CE en el sentit que volen rellançar els ajuts d’estat, per no quedar enrere dels Estats Units. I també tenim els microeconòmics, amb els esforços que han fet les empreses per a sortir de la crisi. I amb l’augment de la dotació dels pressupostos, si s’aproven, és clar”. I afegeix: “Cal veure si aquests factors es consoliden. És molt important que hagi crescut la confiança entre els empresaris. Si es tenen més bones perspectives vol dir que invertiran. Hi ha molts projectes sobre la taula.”

Alcoba és molt conscient de la situació de la qual es parteix. “Cal no perdre de vista el punt d’on venim. Fa un any no teníem semiconductors i els preus de l’energia volaven. En termes de confiança, encara som per sota de fa un any, però tots aquests mesos han servit perquè les empreses s’hagin anat adaptant. I avui veuen un horitzó una mica millor que fa uns mesos. Ho hem de valorar com cal”, conclou.

Per la seva banda, el secretari de la Cecot, Oriol Alba, comenta que els empresaris ara cerquen estabilitat. Recorda que fa un any parlàvem de la “tempesta perfecta” i que ara ja no és igual. Diu que nota una reducció del pessimisme que hi havia fa uns mesos. Això és molt interessant. “En tots aquests mesos de problemes que hem tingut, molts empresaris han optimitzat processos, han diversificat les fons de subministrament, han reduït dependències, s’han abaixat els preus del transport marítim, no hi ha gairebé colls d’ampolla en productes electrònics…”. Afegeix que tot plegat fa que la visió de futur sigui menys negativa queno pas fa uns mesos.

Em remet a l’últim informe de la patronal estatal del metall, Confemetal, on es comenten tres qüestions cabdals per a la indústria. Per una banda, sembla que el primer trimestre d’enguany la tensió en el mercat energètic serà menor; la previsió és només d’un petit augment en el preu del transport i creuen que, en moltes matèries primeres lligades al món del metall hi haurà una baixada, fins a nivells més normals. “Aquests tres punts són fonamentals per a una part important de la indústria. Si hi afegim la reobertura de la Xina, anirem desescalant en el pessimisme en què estem instal·lats de fa mesos”, conclou Alba.

De fet, les opinions de Tristany, Alcoba i Alba lliguen amb el que deia ahir el Fons Monetari Internacional (FMI), que ha augmentat sis dècimes la previsió de creixement de l’economia espanyola per a l’any 2022, la qual ara s’ha col·locat en el 5,2%, mentre que baixava una dècima les perspectives d’enguany, fins a l’1,1%. Com a tret destacat, l’organisme ha confirmat que l’estat espanyol evitarà la recessió aquest 2023, en un moment complicat per a l’economia global per la durada de la guerra d’Ucraïna. Això ja ho havia dit el Banc d’Espanya, però que ara ho digui una institució internacional, que fa un parell de setmanes argumentava que la recessió afectaria una tercera part de l’economia mundial, és una qüestió que cal destacar.

Però hi ha un tercer fet, en aquest sentit positiu (o, potser més ben dit, menys negatiu) que no ens hauria de passar per alt. Justament ahir, Funcas va publicar el panel amb l’opinió dels dinou serveis d’estudis privats més destacats de l’estat espanyol. La dada més ressenyable és que deu d’aquests dinou centres creuen que l’economia estatal pujarà més que no es preveia fa dos mesos; només dos creuen que pujarà menys i, finalment, n’hi ha set que no canvien la seva proposta. És a dir, més de la meitat pensa que en dos mesos han canviat i millorat algunes condicions i això permetrà d’afegir al creixement de l’economia estatal 0,2 punts percentuals.

Argumenten que el creixement del PIB procedirà de l’aportació de la demanda estatal, mentre que el sector exterior hi tindrà una contribució gairebé nul·la. La desacceleració respecte del 2022 es percebrà en el consum privat, la inversió i el comerç exterior, mentre que el consum públic tornarà a taxes positives, després del retrocés de l’any passat. També és interessant que els panelistes baixin l’estimació per a la taxa mitjana anual d’inflació general fins al 4%, si bé eleven la de la subjacent al 4,5%.

Tampoc podem passar per alt el que deia l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) abans-d’ahir a la seva pàgina web, on actualitzava les previsions de creixement del PIB per al 2022 i el 2023. L’AIReF ha revisat nou dècimes a l’alça el creixement del 2022, fins al 5,3%, i una dècima el del 2023, fins a l’1,6%. La nova previsió macroeconòmica de l’AIReF incorpora la darrera informació disponible i, en particular, els indicadors de conjuntura econòmica més recents. Sense dubte, un final de 2022 més bo que no s’havia anticipat, i la millora dels supòsits sobre els preus de les matèries primeres energètiques el 2023 justifiquen una revisió a l’alça del creixement esperat el 2023.

Tot plegat fa pensar en uns mesos vinents que, si no sorgeix cap més problema, seran més estables en les variables clau. Queda molt per fer, però notes com les comentades aquí, que assenyalen una situació futura de no-empitjorament, han de considerar-se positives. I, això, després del temps que fa que mirem cap avall, és, si més no, esperançador.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes