Ramon Cotarelo i Enric Pujol

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

El catedràtic de ciències polítiques Ramon Cotarelo i l’historiador Enric Pujol van intervenir ahir en el debat amb Vicent Partal, tot responent a les preguntes dels subscriptors de VilaWeb. La conversa va començar amb un comentari de Pujol i Cotarelo sobre el llibre Ramon Cotarelo. Vivències i creences (Llibres del Segle), en què Pujol relata gairebé un any de converses amb qui considera ‘un dels intel·lectuals més sòlids d’Europa en aquests moments’. ‘Em fascinava el personatge mateix, algú que des de la intel·lectualitat espanyola és prou valent per a expressar-se a favor del procés català’, va dir.

Més tard, responent a les demandes dels subscriptors d’aquest diari, Cotarelo parlà de qüestions com ara el paper de l’esquerra espanyola respecte del dret a l’autodeterminació: ‘En temps de Franco hi havia la possibilitat que les esquerres que parlaven del reconeixement del dret d’autodeterminació el farien realitat quan Franco hagués desaparegut. I va ser mentida –afirmava–. Reconeixien el dret d’autodeterminació mentre no es practiqués.’

Què el va fer independentista?

Cotarelo, nascut a Madrid, sosté que la nació espanyola és una ‘construcció artificial’, i que adonar-se d’això, i del fet que fa segles que oprimeix la nació catalana, va ser un revulsiu per a abandonar la seva posició dins la intel·lectualitat espanyola. Va manifestar-se a favor del dret de decidir tot i ser, d’entrada, contrari a la independència, i finalment va fer-se’n partidari. ‘Si la meva nació nega el dret d’autodeterminació de les nacions que oprimeix, el meu deure és fer costat a les nacions oprimides.’ Això, reconeix Cotarelo, provoca reaccions irades ‘a totes dues bandes’.

Com va arribar, aquest canvi? ‘Una vegada has arribat a la convicció que per la via política i democràtica no aconseguiràs res al teu país, tot i que saps que oprimeix una minoria […] has de prendre una decisió: posar fi a l’angúnia d’intentar fer d’Espanya una cosa semblant a un estat de dret. Travessar la frontera i fer teva la causa dels oprimits pel teu propi estat’, diu. Considera l’independentisme català com una esperança: ‘Si hi ha la possibilitat de fer alguna cosa a tota la península, naixerà de Catalunya. Són en una nació inventada el segle XV que no ha funcionat mai.’

L’independentisme com a revolució

‘L’independentisme és una forma nova de revolució –diu–. Cada poble la fa a la seva manera, i aquesta és una revolució pacífica però és una revolució.’ Tanmateix, en l’estratègia pràctica d’aquesta revolució troba que ara com ara no es necessita cap més teoria que l’alliberament en si mateix. ‘I això no depèn de la nostra capacitat de criticar les teories anteriors i fer-ne de noves, sinó de la capacitat de sortir al carrer i dir que ja n’hi ha prou.’

Les desavinences amb ERC

Cotarelo va tancar la llista d’Esquerra Republicana de Catalunya al parlament en les eleccions del 21 de desembre de 2017, però d’aleshores ençà se n’ha allunyat i n’ha esdevingut un crític duríssim. Diu que quan va anar a la llista creia que era un partit independentista. ‘Però quan em vaig adonar que no ho era i vaig començar a dir-ho, vaig rebre una campanya increïble de desprestigi, insults i fins i tot amenaces i calúmnies a les xarxes. Tinc desenes de mostres d’insults no tan sols de militants o votants, sinó de càrrecs electes’, lamenta.

Sobre la polèmica, Cotarelo defensa que no insulta ell, sinó que els qui l’insulten l’acusen de fer-ho ‘perquè fan projecció’ d’ells mateixos. Un dels dards més punyents que l’escriptor i politòleg fa a ERC va adreçat al seu cap, el vice-president Oriol Junqueras. Diu: ‘Admeto que és un pres polític i tinc molt respecte pels presos polítics perquè jo ho he estat, però no podem oblidar que és a la presó per voluntat pròpia, perquè hauria pogut no lliurar-se a un tribunal d’un país contra el qual lluita. Respecto la seva decisió però no la comparteixo.’

I afegeix: ‘Junqueras no és només un pres polític; és i continua essent president d’una formació, que tot i ser soci de govern, fa permanentment oposició. La crítica és totalment justificada, i fer passar la qüestió personal davant de la política és una mena de xantatge sentimental als electors.’ Per això creu que no es pot continuar parlant de partits independentistes en plural i que ja només ho és Junts per Catalunya. ‘ERC –diu– ha rebaixat de tal manera la funció històrica del parlament que no té cap sentit continuar parlant de partits independentistes.’

El procés: i ara, què?

Cotarelo és crític, però també esperançat sobre el futur imminent de l’independentisme. ‘La sola cosa que podem fer és provar d’anar-nos-en. Encara que ens sembli gairebé impossible, és molt més fàcil la independència de Catalunya que no pas que el lliure pensament i la llibertat i la il·lustració i la tolerància arribin mai a un país que s’ha presentat al món sencer com ho ha fet Espanya.’ Un que considera que ‘continua essent la contrareforma’.

‘Les revolucions sempre continuen –insisteix–. Hem de saber què fem per enfortir i fer triomfar la nostra revolució.’ I encara: ‘Si vols la independència l’has de fer aquí i ara […]. Què s’interposa entre la independència i nosaltres quan tenim un parlament amb majoria absoluta independentista? Com és que tres anys després de constituir-se un parlament amb majoria independentista no hi ha independència?’

La desesperació post-15-M i post-2017, i l’afebliment de la democràcia

Cotarelo diu que se sent identificat amb els qui acumulen decepcions, primer amb el moviment del 15-M i després amb la manera com va acabar la tardor del 2017. Però és optimista: ‘La meva experiència em diu: si les teves esperances es frustren, fabrica’n de noves; si caus en un parany, alça’t i continua, perquè sense il·lusions i esperances no hi ha res.’ Quant al 15-M, recorda que fou dels primers a dir que Podem era una ‘farsa’. ‘Em vaig guanyar una allau d’insults. I on són ara els camaradoskis de Podem? –es demana–. Són part de la casta que criticaven.’

Cotarelo també està d’acord que la democràcia s’ha afeblit aquests darrers anys i admet que la democràcia té perills, un dels quals el funcionament del sistema de partits: ‘Un règim sense partits polítics no pot ser mai una democràcia, però alhora els partits són constructes no democràtics.’ Tanmateix, refusa que calgui eliminar-los: ‘Hem de poder viure amb aquesta contradicció.’

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.