Rafa Carbonell: ‘Malgrat els resultats electorals, el Bloc està més afeblit que mai’

  • Entrevista amb el candidat a la secretaria general del Bloc Nacionalista Valencià · És la segona candidatura presentada després que ho fes Àgueda Micó

VilaWeb
Josep Rexach Fumanya
15.04.2016 - 22:00

Va començar sent un rumor fins que a la fi es convertí en realitat: dijous Rafa Carbonell va presentar la seva candidatura per a ser el secretari general del Bloc Nacionalista Valencià. El seu projecte s’enfrontarà al que lidera l’actual secretària d’organització, Àgueda Micó, que representa una opció més continuista, i és que compta amb membres de l’executiva nacional actual o el mateix secretari general, Enric Morera. Tanmateix, Carbonell no es presenta sol i tindrà el suport de noms de pes com l’actual conseller d’Economia, Rafa Climent o l’eurodiputat Jordi Sebastià.

Representen el sector més crític de l’actual direcció. La distància entre les dos corrents es va eixamplar en el procés de coalició amb Podem a les eleccions espanyoles i el congrés del 21 i 22 de maig ha d’aconseguir tancar les ferides obertes. Carbonell explica en aquesta entrevista que va intentar fer una candidatura unitària amb Àgueda Micó, que el Bloc i Iniciativa han de fer esforços perquè Compromís deixi de ser una simple coalició i aposta perquè el partit es presenti en solitari o en una plataforma valenciana si hi torna a haver eleccions espanyoles.

—Per què no hi ha hagut una candidatura unitària amb Àgueda Micó?
—Doncs no serà perquè jo no ho haja intentat. Igual que des de fa molts mesos que hi ha molta militància de base que m’està motivant i empentant per a fer un pas endavant, durant aquests mesos he estat treballant per a una possible llista unitària i conjunta. Per això el lema de la nostra candidatura és ‘Fent Bloc millorem Compromís’. Fent Bloc vol dir enfortir el Bloc perquè considerem que està més afeblit que mai malgrat els resultats electorals.

—Per tant, li vàreu proposar de fer una candidatura conjunta?
—Sí. L’Àgueda i jo tenim una relació bona perquè som de comarques pràcticament veïnes i ens coneixem des de fa temps. Encara que és d’una salut democràtica fantàstica confrontar dos projectes per liderar un partit, sé que és un risc d’afebliment del partit. De debò que jo ho he intentat en diverses converses i vaig proposar d’explorar un consens més d’una vegada. Entenc que ella ho ha enfocat molt en la qüestió dels noms i cognoms de persones. Jo en canvi li proposava un consens més estable i més potent, al voltant d’un projecte. Jo li deia: ‘Àgueda, si sols estiguera pensant a ser secretari nacional del Bloc, haguera aprofitat un altre moment que m’haguera vingut bé’. Com per exemple, després de pactar amb Podem quan el 74% de la militància no ho volia. Ella em va respondre, d’alguna manera, presentant públicament la seua candidatura, i una vegada presentada, simplement el consens que em proposava era que no presentés la candidatura i m’integrés amb ella.

—Un dels missatges que més repetiu és que cal donar més veu a les bases. Us vàreu sentir enganyat amb la manera com es va gestionar la coalició amb Podem?
—Bàsicament, sí. Primer dir que nosaltres no som els crítics a res. És evident que l’aparell del partit i la continuïtat d’allò que s’ha fet al Bloc fins ara, la representa l’actual secretària de l’organització, que és la que en els últims nou mesos ha estat comandant el partit. De manera que no som un grup de cabrejats que van contra res. És una qüestió més simple i alhora més profunda. La manera de gestionar el Bloc que ha cristal·litzat aquests nou mesos no ha estat l’adequada perquè la gent de les bases no posa en entredit el pacte, sinó el procés del pacte.

—Àgueda Micó, com va dir en una entrevista a VilaWeb, tampoc estava d’acord en pactar amb Podem.
—Sí, però ella era negociadora del pacte. Una de dos: o no va negociar amb la suficient potència o empenta perquè la seua opinió personal fos la que predominés, o hi ha una contradicció flagrant. Hauria d’assumir algunes disculpes o responsabilitats. A mi això no em val. Sembla que vulga llevar-se del damunt una responsabilitat que era seua, perquè estava en totes les taules de negociació. El 74% de la militància va optar per una manera de presentar-se a les eleccions i després la seua direcció, que és ella, que és de l’aparell del partit, va optar per una via diferent.

—Què va ser el pitjor del procés?
—Bé, aquest procés va estar tan mal gestionat que es van arribar a fer tres consultes virtuals a la militància. Per al final, fer-ho tot tan malament que fas enfadar a tothom. El gran error va ser fer creure que era vinculant el que es consultava. No estava a la seua mà oferir una cosa que no podien decidir.

—Us referiu al grup propi.
—Exacte. El grup propi en si no es va consultar. El grup propi es va dir que el tindrien. No pots ser tan agosarat fent eixes afirmacions quan això havia de passar per la mesa del congrés. També cal reconéixer que els companys i companyes de Podem no ho han posat gens fàcil perquè hem de recordar que van signar un document que han incomplert. Perquè un dels apartats es comprometien a lluitar fins al final la possibilitat de grup propi. I sense esgotar eixe procés, les persones representants de Podem País Valencià, directament van anar al grup de Madrid.

—I si hi ha eleccions, per què apostaríeu? Per crear una plataforma valenciana o presentar-vos en solitari?
—La feblesa de Compromís és que no som ni partit únic ni federació. Encara som una coalició electoral. Per tant, per mi és més important decidir què consolida Compromís que no pas una estratègia electoral de cara a Madrid. El nou pacte no pot erosionar més Compromís.

—Per tant, dieu que la millor opció és presentar-se en solitari?
—El problema és que la majoria de la gent del Bloc aposta per eixa fórmula: Compromís. Però entenc que els meus socis vulguen anar amb Podem. Per tant, hem de trobar la fórmula que ni els socis vagen per un costat, ni el Bloc vaja per un altre.

—Però això és molt complicat.
—Per això jo prioritze. Què és més important, anar amb Podem o consolidar Compromís? Per a mi consolidar Compromís. I també hi ha l’opció que s’havia sondejat abans de fer les consultes, que era fer una candidatura més àmplia, una plataforma valenciana on només no estiguera Podem. Però repetesc, que fem el que fem, no erosione més Compromís. Per altra banda, si tothom reconeix que la gestió del procés anterior ha estat tan negligent i negativa, doncs és evident que allò que diguen les bases, ara sí de veritat, és el que s’hauria de fer.

El Bloc no és un partit, és un moviment cívic, cultural i polític; el sobiranisme valencià

—El cert és que el Bloc, tot i ser la força majoritària, s’ha diluït dins la marca de Compromís i Iniciativa té més presència. Esteu obert a explorar altres vies en solitari o la prioritat és continuar amb Compromís?
—Ací hi ha dues prioritats: nosaltres som el Bloc, però abans érem UPV (Unitat del Poble Valencià), PVN (Partit Valencià Nacionalista) i altres sigles. Nosaltres no som un partit, som un moviment cívic, cultural i polític, que és el sobiranisme valencià o el valencianisme polític. I Compromís pot ser l’instrument d’eixe nacionalisme valencià. Per tant, la nostra prioritat absoluta és fer que el nacionalisme valencià que ha arribat al govern del seu país, haja arribat per quedar-se. I si la fórmula és Bloc, que siga Bloc, i si la fórmula és Compromís, que siga Compromís. La segona prioritat és millorar el compromís que tenim amb els socis actualment. Compromís no funciona a les altures, a les direccions i a les cúpules. De manera que no podem estar pactant contínuament i amb l’ai al cor cada vegada que vénen eleccions. Hem d’estabilitzar Compromís.

—I què proposeu?
—Consolidar l’estructura del Bloc, perquè moltes vegades la direcció del Bloc, apostant per Compromís, ho ha fet a costa d’afeblir l’estructura del Bloc. Anem, d’una vegada per totes, a seure amb els nostres socis. No amb la temptació que un dels dos surta perdent, perquè al final això rebentarà. I sobretot, establir uns valors que ens facen respectar-nos mútuament.

—Em parleu del valencianisme del Bloc, però després d’un any de govern, TV3 encara no es pot veure al País Valencià i el català continua sense ser un requisit en el funcionariat.
—Jo crec que no és una qüestió de Compromís. Si per Compromís fora, jo entenc que amb totes aquestes qüestions que formen part de l’ADN del valencianisme polític ja s’hi hauria avançat. No vull ser un agosarat i dir-te per quedar bé que tot això estaria solucionat, perquè aquests canvis han d’estar bastant madurs perquè no se’t giren en contra. Però entenc que no és un problema de Compromís sinó d’idoneïtat política perquè no ens oblidem que governem amb uns socis de coalició.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any