El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Hi ha una part de l’independentisme que no es presenta formalment a les eleccions espanyoles del 20 de desembre: és aquella que representa la CUP, que va veure molt clar de seguida que no hi aniria. Però què faran els 336.375 electors que van votar la CUP el 27-S? La majoria s’abstindrà el 20-D? Sembla que no, i que el fet que la CUP no presenti candidatura a les eleccions de diumenge no vol pas dir que tots aquests votants se’n desentenguin. Això es desprèn, si més no, de les dades de l’últim report del Centre d’Estudis d’Opinió (pdf), que indiquen que hi ha molta indecisió, bàsicament entre votar ERC o En Comú Podem. Aquesta disjuntiva s’ha reproduït en certa manera en alguns pronunciaments públics, tant de gent de la CUP com d’algunes altres formacions.

D’entrada, fem un cop d’ull a l’estudi del CEO del mes passat. Entre aquells qui declaren haver votat la CUP a les eleccions del 27-S, tan sols un 8,5% diu que diumenge no anirà a votar. La majoria, un 45%, no sap què votarà. Gairebé la meitat. Entre els qui sí que saben qui votaran, el partit preferit és ERC, un 28,7%. Això ho farà, per exemple, l’ex-diputat David Fernàndez, que en un acte conjunt amb Joan Tardà va dir que el 20-D votaria Esquerra. Un 10% dels qui diuen haver votat la CUP votarà Podem en les espanyoles; caldria afegir-hi el 4,3% que diu que votarà ICV-EUiA, també integrant de la coalició En Comú Podem.

I entre quines opcions de vot dubten? Segons el CEO, el principal dubte és si votar ERC o si votar Podem (15,4%), seguit del dubte sobre si votar ERC o no votar (10%). Com a curiositat, no hi ha ningú que dubti entre votar ERC o votar CDC.

Cal tenir en compte que les enquestes del sondatge del CEO, publicat el 2 de desembre, es van fer entre el 16 i el 23 de novembre, és a dir, força abans del començament de la campanya electoral.

Tot amb tot, justament durant aquests últims dies de campanya hi ha hagut declaracions de membres de la CUP o en relació amb la CUP i amb el sentit del vot que podrien prendre els seus votants. Una de les preses de posició que ha suscitat més controvèrsia és la de l’ex-diputat de la CUP Quim Arrufat, que en una entrevista al diari deia: ‘Si voto el 20-D, votaré En Comú Podem.’ Aquesta formació –afegia– és l’única que defensa el referèndum i que pot fer canvis socials a l’estat espanyol.

‘Una OPA a la vista’?
Una resposta contundent a les declaracions d’Arrufat ha arribat de dins del partit mateix. L’activista Blanca Serra, membre de la CUP Barcelona i del Col·lectiu Drassanes, va publicar ahir un article titulat ‘Fagocitar la CUP Una OPA a la vista?’, en què denuncia una suposada OPA (‘no sé si hostil o pactada’, diu) de Podem a la CUP: ‘Som un altre cop davant de la coneguda resposta “antes roja que rota”’, diu Serra. I avisa: ‘L’independentisme d’esquerres, la CUP inclosa, els fa nosa a ells també. No ens creguem que fa nosa únicament als nostres enemics de classe històrics, l’oligarquia hispano-catalana.’

I el compromís amb un referèndum? Segons Blanca Serra, ara parlen de referèndum ‘perquè han vist que els vots que necessiten desesperadament no els trauran precisament de Castella – la Manxa, la Rioja, Extremadura o Andalusia, sinó bàsicament dels Països Catalans; i que per fer-hi una gran collita no podien anar assegurant que català i valencià són llengües diferents, que millor que ens estiguem quietets i units en una Espanya que ells reformaran i regeneraran i on estarem la mar de bé, perquè l’estat del benestar que ens procuraran serà immillorable.’

Tardà s’adreça a Quim Arrufat
Joan Tardà, candidat d’ERC al congrés espanyol, tampoc no veu recorregut a la proposta de referèndum que fa Podem. Tardà ha publicat un article al seu bloc titulat: ‘Sobre l’opinió legítima, però sorprenent, de Quim Arrufat’.

Hi argumenta: ‘L’estratègia de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem, que converteix el referèndum vinculant en un afer intern espanyol i el supedita a una batalla entre la dreta i l’esquerra espanyoles, és condemnada al fracàs.’

Alhora adverteix: ‘Abans de votar-los, qualsevol independentista hauria d’estar segur de la solidaritat de Catalunya Sí que es Pot i En Comú Podem davant les represàlies que cauran sobre els diputats i regidors que desobeiran la legislació vigent.’

Sobre la defensa que fa Podem del referèndum en el programa electoral, diu: ‘És aquesta combinació de milions de persones actives i milions de vots el que ha forçat Podem a reconèixer el dret d’autodeterminació de Catalunya i a comprometre’s a fer un referèndum com el d’Escòcia.’

Afegeix: ‘Els independentistes ens alegrem sincerament d’aquesta rectificació feta per una força d’àmbit estatal que pot arribar al 20% de l’electorat espanyol. Trobarem molts punts de coincidència contra els tres partits del règim en els propers mesos si les seves paraules contra el règim del 78 es converteixen en fets. L’independentisme català té un interès coincident a provocar una crisi de la monarquia postfranquista, perquè pot representar una oportunitat de generar una crisi de règim, que pot esdevenir una crisi d’estat, la crisi de l’estat espanyol. Però no podem oblidar que ha estat un avenç forçat per les mobilitzacions i els vots del poble català.’

I també qüestiona el discurs anticapitalista: ‘Catalunya Si que es Pot i En Comú Podem tenen un discurs retòric anticapitalista, però se centren en una estratègia electoral i institucional rutinària que no qüestiona la legalitat constitucional espanyola. Segueixen aquest camí tant pel que fa als seus programes socials com pel que fa al conflicte nacional entre Catalunya i el regne d’Espanya.’

De fet, Joan Tardà va demanar aquest cap de setmana passat explícitament a David Fernàndez que els ‘cedís el vot’; ho deia perquè en un acte conjunt recent amb l’ex-diputat de la CUP, aquest li va dir: ‘Encara t’hauré de votar, com fa quatre anys.’ I ara Tardà diu: ‘Demano a David Fernàndez no que ens doni el vot, que ens el deixi, perquè, si ens el deixa, gestionarem amb honradesa al peu del canó els seus anhels, que s’assemblen molt als nostres, que això ens permetrà guanyar i derrotar Ciutadans’.

Constituents per la Ruptura
També demana el vot per a ERC el sector independentista de Procés Constituent, que el 27-S es va presentar amb la CUP. En un comunicat de començament de mes, Constituents per la Ruptura diu: ‘Atès que la CUP no es presenta i considerem necessari que l’independentisme d’esquerres tingui una veu pròpia en tots els àmbits possibles, demanem excepcionalment a l’esquerra anticapitalista d’exercir el vot útil, a favor d’ERC en clau de ruptura amb l’estat espanyol.’ I ho argumenta dient que ERC és una candidatura independentista i de progrés que ‘no està subordinada a interessos polítics no catalans i que defensa inequívocament la constitució de la república catalana’.

Constituents per la Ruptura es va oposar a Teresa Forcades perquè defensaven de fer coalició amb la CUP el 27-S i s’oposaven a una aliança amb Podem i ICV-EUiA.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.