Quantes empreses tornaran a apujar els preus?

Com ja vam veure l’any passat, el Banc d’Espanya ha començat a revisar les seves projeccions macroeconòmiques en l’informe de la primavera. Les previsions de l’organisme presenten una perspectiva més positiva per a l’economia de l’estat d’enguany. Sembla que el primer trimestre és més bo que no es preveia. Amb les dades més recents, l’entitat calcula que l’avanç de l’economia en el primer trimestre podria situar-se entre el 0,6% i el 0,7%, enfront del 0,8% del trimestre anterior, en un context en què es manté la facturació de les empreses i el bon comportament de l’ocupació, amb una contribució del sector exterior “lleument positiva”.

Per una altra banda, segons la darrera estimació de l’AIREF (11 de març), el creixement del PIB interanual és del 2,9%, i sembla que també va per aquest camí. El fet és que l’autoritat monetària ha millorat de quatre dècimes la previsió anual de l’augment del PIB per al 2025 i ara espera que creixi d’un 2,7%, gràcies a l’impuls del consum i una millora en la inversió. Concretament, insisteix en el consum privat, i apunta: “Serà la rúbrica que més aportarà al creixement fins el 2027, gràcies a la bona evolució prevista per a la renda disponible i l’ocupació, i també a l’increment poblacional que es projecta.”

Em sembla important destacar que és una dada que supera totes les previstes fins ara, incloent-hi les de les principals institucions internacionals, el govern i l’enquesta dels serveis d’estudis privats de Funcas. I és important fer aquest apunt perquè el banc supervisor no acostuma a ser el més alt en les seves estimacions. Per avui tots els mitjans destaquen això.

De totes maneres, m’ha cridat més l’atenció una altra previsió: la que sembla que ajorna l’objectiu en el camí cap a la moderació de preus. Segons que apunta, la persistència de la inflació en els serveis, juntament amb la fi dels ajuts anticrisi i els inesperats preus més alts de l’energia, són factors determinants perquè augmenti el seu objectiu per a enguany de 0,4 punts percentuals (pp), fins el 2,5%. Concretament, diu: “Els preus de l’energia aquests darrers mesos són més alts que no pas es preveia i el camí cap al futur sembla que avui és més elevat que no pas l’anticipat al desembre, la qual cosa fa que pugi la seva estimació de 0,5pp”.

I m’ha sobtat més aquesta previsió perquè, fa tot just un parell de dies, el Banc d’Espanya mateix publicava l’enquesta a les empreses espanyoles sobre l’evolució de la seva activitat relativa al primer trimestre del 2025. Segons que deia, l’indicador que mesura l’evolució dels costs de les empreses ha augmentat més que no s’esperava fa tres mesos. Així, la proporció d’empreses que diuen que han experimentat un increment addicional dels preus dels seus consums intermedis el primer trimestre de l’any ha augmentat de 17,7pp, fins el 60,9%.

Quant a la variació dels preus de venda, s’observa un ascens de l’indicador corresponent, en línia amb l’anticipat per les empreses fa tres mesos. Concretament, un 33,6% declara que ha apujat els preus durant el trimestre, 14pp més que no pas en l’anterior. Per branques productives, aquesta pressió inflacionista més alta en el trimestre en curs és força generalitzada, si bé s’observa amb una mica més d’intensitat en la indústria que no pas en els serveis.

I rebla que, a un any vista, les empreses enquestades anticipen un increment de les pressions inflacionistes. Concretament, el 70,2% de les societats esperen que d’ací a un any els seus costos siguin superiors als actuals, 3,4pp més que no pas en el trimestre anterior. Aquest augment de les expectatives de pujades de costs es registra tant en els serveis com en la indústria.

L’informe també detecta un repunt lleuger de les expectatives d’augment de preus de venda. Concretament, el percentatge d’empreses que esperen encarir els seus productes els dotze mesos vinents s’eleva fins el 58%, gairebé 6pp més que no pas fa tres mesos, amb percentatges similars en la indústria i els serveis.

D’aquesta manera, el supervisor bancari posa sobre la taula una possibilitat que, fins ara, vèiem a l’inrevés. De fet, em preocupa que no és l’única font que apunta cap aquest camí. La setmana passada, l’informe dels directors de compres de febrer (PMI) anava per la mateixa drecera. En el cas de la indústria manufacturera, apuntava que els costs havien augmentat sòlidament, que els proveïdors havien augmentat els preus, i que el cost de les matèries primeres havien pujat respecte del gener. I, com a resposta: “Les empreses van intentar repercutir aquests preus més alts als clients, sempre que va ser possible, i el resultat net va ser un segon augment mensual consecutiu dels preus cobrats.”

Mentrestant, en els serveis, explica que les pressions dels costs van continuar intensificant-se, a causa de l’augment de les despeses laborals. Els proveïdors també es van mostrar més inclinats a augmentar els preus al febrer. Això va significar que l’increment dels preus pagats en general es va accelerar fins a assolir el seu nivell més alt registrat per l’enquesta el darrer any. I, en conseqüència, les empreses de serveis van respondre augmentant els preus cobrats al febrer, i amb una taxa més elevada que al gener.

És clar, doncs, que els PMI s’afegeixen al tren del Banc d’Espanya. Però no són els únics. En matèria energètica, per exemple, segons l’Observatori de matèries primeres del País Basc, de la setmana passada, els preus del petroli continuaran estabilitzant-se després del repunt de començament d’any, però les retallades de producció de l’OPEP+ seran més significatives a partir de l’abril i podrà haver-hi més pujades. I quant als preus del gas natural als EUA, Europa i Àsia, apunta que augmentaran enguany a causa d’una demanda més alta de GNL i per esdeveniments climàtics extrems. Finalment, pronostica que els preus de les matèries primeres industrials, en general, continuaran mostrant una alta volatilitat. De totes maneres, preveu augments de demanda i costos significatius en l’alumini, l’acer, el níquel i el coure, entre més metalls.

Qui més ho nota són les empreses que gasten energia de manera més intensiva. Per això he volgut parlar amb Pedro González, director general d’AEGE (Associació d’Empreses amb Gran Consum d’Energia), amb seu a Madrid i que té moltes empreses associades catalanes. Em comenta que és veritat el que explica el Banc d’Espanya. “Els mesos de gener i febrer hem vist com els preus en el mercat elèctric gairebé es doblaven respecte de l’any passat. Això ha esverat moltes empreses. El motiu principal de la pujada era l’augment del gas. Per sort, últimament el gas natural ha baixat força i les expectatives avui són una mica més bones per la resta de l’any, atès que això ha d’afectar directament la factura elèctrica”. Un pronòstic més tranquil·litzador, sense dubte.

De totes maneres, els factors geopolítics que han intervingut en la recent baixada del gas poden tornar a canviar, depenent de la inconsistència demostrada en les decisions del president nord-americà, que acaben arrossegant els mercats. “El problema de fons és l’emmagatzematge del gas. Aquí no tenim problemes, però al centre d’Europa, sí. I la situació política allà crea moltes incerteses. Ara som en uns moments en què el mercat del gas la valora positivament”, conclou.

Veurem quant dura, afegeixo, veient què tenim al voltant. Els qui més en saben recorden que la volatilitat del mercat energètic exigeix de seguir-ne l’evolució molt de prop, perquè els factors externs que tots tenim al cap poden modificar ràpidament aquesta tendència.