PSM, IV-Equo i ER proposen avui la creació d’una ‘República dels menorquins’

El futur de Menorca passa necessàriament per constituir-se com un ‘poble sobirà’. Aquesta és la idea que vertebra l’acte que tindrà lloc aquest vespre a l’Auditori de Ferreries sota el lema ‘Cap a la República dels menorquins’. El Partit Socialista de Menorca, IV-Equo i Esquerra Republicana volen que l’acte també serveixi per reconèixer l’aportació dels protagonistes de la lluita per l’autogovern durant els anys de la transició.

El representant d’Iniciativa Verds-Equo, Rafa Muñoz, situa la reivindicació en un ‘procés maduratiu’ i en la línia que sempre han defensat a favor de la capacitat dels pobles per exercir la seva autodeterminació i autogestionar-se. Per Muñoz, ara per ara el projecte no és ‘que Menorca sigui independent com ho vol ser Catalunya’, sinó que s’ha d’emmarcar l’acte en l’aspiració d’anar augmentant ‘les cotes d’autonomia i de capacitat de gestió dels pobles i de les unitats nacionals’.

Per la seva banda, el secretari d’organització Esquerra Republicana de Menorca, Joan Albert Pons, defensa que per estratègia política i per assolir majories socials, el discurs guanyador passa perquè els menorquins entenguin que els cal bastir una república pròpia. ‘Només així garantim la millor educació, la millor sanitat, els millors serveis públics i les millors infraestructures pel nostre poble’, assegura.

L’acte començarà a les set i comptarà amb una introducció, a càrrec de Maria Juan Benejam i una lectura de poemes per part de Jordi Odrí i Bep Joan Casasnovas. També hi haurà música, a càrrec de M. Àngels Gornés, glossat menorquí i la lectura d’un manifest, a càrrec d’Andreu Servera i Carme Rocamora.

De tu a tu
Muñoz assegura que avui dia Menorca pateix una ‘doble insularitat’ —la dependència de Madrid i de Palma. Recorda que l’assumpció de competències passa perquè primer siguin assumides pel govern balear i després hi hagi un procés de transferència cap a Menorca. I afegeix: ‘cada vegada es van perdent recursos pel camí’.

Segons que també diu Pons, l’assoliment d’una majoria social a favor de la república ha de servir per posicionar-se ‘de tu a tu envers Palma, Barcelona i Madrid’, amb qui posteriorment els menorquins hauran de decidir quina relació volen mantenir.

Més per Menorca
Oficialment, la coalició no consta entre els organitzadors de l’acte però les tres formacions que la integren en són les promotores i li reserven un paper rellevant en el projecte que presenten. Segons Joan Albert Pons, Més per Menorca ha de ser la formació hegemònica al consell insular que aplegui la majoria social necessària a favor de la república dels menorquins.

El full de ruta —diu Pons— implica apoderar el consell insular de Menorca davant del govern balears mitjançant un procés de descentralització fins que el govern de les illes no sigui necessari per als menorquins. Ara bé, ‘si aquest full de ruta passa per un referèndum o no són fases posteriors’, declara.

Una illa, un país
Finalment, el representant d’Esquerra Republicana creu que ‘tant des de la resta d’illes com des de la resta dels Països Catalans’, la construcció d’una república a Menorca es veu com un full de ruta ‘vàlid i il·lusionant’. Fins i tot aventura que la resta d’illes seguiran el mateix camí.

Per Pons, la manca d’un sentiment balear fa impossible imaginar unes Illes Balears alhora sobiranes i ‘completes des de Maó fins a Vila d’Eivissa’: ‘Ningú es defineix balear’. És per això que defensa que ‘qualsevol estratègia d’alliberament nacional implica reconèixer cada illa com un país’.