Junts podem anar molt més lluny

Fa vint-i-cinc anys que VilaWeb va començar a caminar. Ara, amb tota l'experiència acumulada, sabem que si aconseguim prou suport podem elevar la potència a 25 i fer el millor diari del món. Digital, català i en català. Ens ajudeu a fer-ho possible?

Doneu suport a VilaWeb

Els presos polítics continuaran empresonats i sense accés als permisos prevists al reglament penitenciari fins que no hagin complert una quarta part de la condemna. Van decidir-ho ahir els tècnics de les juntes de tractament de les presons dels Lledoners, del Puig de les Basses i del Mas d’Enric, en una proposta de classificar-los en un segon grau –presa sense unanimitat. Ara la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia l’ha de ratificar en un termini de dos mesos. La fiscalia encara podria recórrer contra aquest segon grau al jutjat de vigilància penitenciària.

Si es confirma aquesta classificació, els presoners polítics només podran accedir als permisos penitenciaris quan hagin complert una quarta part de la condemna. Tindrien accés a 36 dies anuals de permís, sempre que no els haguessin obert cap expedient disciplinari, si ho decideixen les juntes de tractament. Aquests organismes els formen un jurista, un psicòleg, un treballador social i un educador, a més d’un representant de l’administració, que hi té vot de qualitat. És a dir, l’obtenció dels permisos no és automàtica, sinó una decisió subjectiva d’aquestes juntes.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, condemnats a nou anys, podrien obtenir els primers permisos el mes vinent, el gener del 2020. Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig, complirà la quarta part de la condemna el juny del 2020. Josep Rull, condemnat també a deu anys i mig, l’octubre del 2020. Carme Forcadell, amb onze anys i mig de pena, l’octubre del 2020. L’horitzó per a Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, amb penes de dotze anys, és el febrer del 2021. Finalment, Oriol Junqueras no podria obtenir permisos fins l’octubre del 2021 perquè la seva condemna és de tretze anys. La diferència entre Forn i Rull, amb la mateixa condemna, rau en el fet Forn ha acumulat més temps empresonat preventivament.

El secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Armand Calderó, va dir ahir que es podria considerar l’aplicació de l’article 100.2 quan es faci una segona avaluació tècnica. De fet, la classificació dels presoners es revisa cada mig any –o abans, si es considera oportú. No es descarta que d’ací a pocs mesos puguin obtenir el tercer grau, considerat un règim de semillibertat que permet de tenir 48 dies anuals de permís i sortir de la presó durant el dia per anar a treballar i tornar-hi a la nit; han de passar vuit hores a la presó, pel cap baix.

Així mateix, hi ha un altre article –el 86.4– que estableix que els presoners poden sotmetre’s voluntàriament a un mecanisme de control telemàtic per estar més de vuit hores fora de la presó.

Què implica el 100.2?

L’article 100.2 del reglament penitenciari és una via extraordinària que no pot ser impugnada al Tribunal Suprem espanyol. La Direcció General de Serveis Penitenciaris pot decidir d’aplicar-lo als presos polítics per a flexibilitzar les condicions del segon grau. És l’article, per exemple, que es va aplicar fa pocs mesos a Oriol Pujol. El 100.2 combina graus diversos, és d’aplicació immediata i ha de rebre el vist-i-plau del jutge de vigilància penitenciària. També pot ser objecte de recurs per la fiscalia i l’última paraula la tenen les audiències provincials.

Aquesta mesura es basa en un programa específic, anomenat ‘programa individualitzat de tractament‘ (PIT) que les juntes de tractament elaboren una volta es confirma el grau dels presos. Generalment, recull un seguit d’activitats per a ajudar l’intern a avançar cap a la reinserció social. El presoner no ha de signar el PIT obligatòriament. Segons fonts del Departament de Justícia, probablement les juntes de tractament orientaran els PIT dels presos polítics cap a la cerca de feina a l’empresa privada, atès que han estat inhabilitats per a tornar a exercir càrrecs públics. Les mateixes fonts diuen que qualsevol pres pot signar el PIT i alhora deixar clar que està en desacord amb el delicte pel qual ha estat condemnat; o bé no signar-lo i igualment deixar-se orientar per la junta de tractament.

Cuixart ja ha dit que no té pas intenció de signar el PIT. En una entrevista a VilaWeb la setmana passada, deia: ‘Què he de fer, jo ara? Cursets per a aprendre’m la constitució? No necessito cap programa per a rehabilitar-me. Rehabilitar-me de què? Només faltaria. I tampoc no penso renunciar al tercer grau, entre més, perquè no depèn de mi. Te’l donen, o no, vulguis o no vulguis. D’aquesta manera denunciem el fet que alguns altres presos sí que s’hi apuntin, a la rehabilitació? Doncs no. Al contrari. Legitimem del tot les seves accions. Que quedi clar també.’

Discrepàncies entre els partits independentistes

Els socis de govern van expressar visions diferents sobre aquesta qüestió, quan es va saber la decisió. El vice-president primer del parlament, Josep Costa (JxCat), va assegurar que la classificació en tercer grau era possible. ‘No és cap excarceració, és una manera de complir la pena. I en cas de dubte, s’havia d’haver optat per la mesura menys lesiva i que menys perjudiqués els presos’, va dir. Quant a ERC, Sergi Sabrià va declarar que era una decisió tècnica de la junta de tractament i que estudiarien si recorrien contra la proposta o si sol·licitaven que s’activés l’article 100.2. Per la CUP, el diputat Carles Riera va criticar les discrepàncies entre JxCat i ERC perquè aparten el focus del tema central, l’amnistia i la llibertat: ‘L’únic grau que podem acceptar és l’amnistia i la llibertat.’

Ahir Pina va visitar Sànchez, Rull i Turull als Lledoners. En sortint, va dir: ‘D’això no se n’ha de fer una guerra entre ERC i JxCat. Ha de quedar molt clar. Simplement passa que nosaltres veiem les coses d’una altra manera i uns altres les poden veure d’una altra manera.’ Va afegir que espera que el Departament de Justícia rectifiqui la decisió de les juntes de tractament i classifiqui els presos polítics en tercer grau perquè hi ha les condicions per a fer-ho i perquè seria una decisió ajustada a dret.

Tanmateix, cal tenir en compte que la classificació en un tercer grau pot acabar a les mans del Tribunal Suprem espanyol. La fiscalia hi podria recórrer en contra, i aleshores la decisió recauria en un jutge de vigilància penitenciària. L’última paraula sempre la té el tribunal sentenciador.

L’article 117, una opció no tan favorable

Una altra opció que tenen els presoners classificats en segon grau per a sortir de la presó és l’article 117 del reglament penitenciari. És el que s’ha aplicat a Iñaki Urdangarin, cunyat del rei espanyol. Aquest article preveu sortides diàries que no excedeixin les vuit hores per a fer ‘un programa concret d’atenció especialitzada’ quan sigui necessari per al tractament i la reinserció social del presoner.

El permís l’ha de concedir la junta de tractament i l’ha de ratificar el jutge de vigilància penitenciària. Igual que amb el 100.2, només s’hi pot recórrer en contra a l’audiència provincial de torn i el tribunal sentenciador no hi té res a dir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.