Polònia vota avui en unes eleccions decisives per a Europa: què cal saber-ne?

  • Polònia vota entre continuar les polítiques il·liberals de Kaczyński o fer un tomb europeista amb Donald Tusk · Són unes eleccions molt ajustades i no és clar que cap dels dos pugui formar govern

VilaWeb
El candidat opositor, Donald Tusk, durant un acte de campanya a Plock (fotografia: Pawel Supernak).

The Washington Post

14.10.2023 - 21:40
Actualització: 14.10.2023 - 21:46

The Washington Post · Karla Adam

Varsòvia – Les eleccions parlamentàries de Polònia d’avui es presenten com les més transcendentals d’aquests darrers anys, amb repercussions possibles per a Europa, la guerra d’Ucraïna i la democràcia mateixa. Els dirigents dels dos partits principals es professen un odi mutu profund, i les campanyes han estat ferotges i sovint personals.
A més, un partit d’extrema dreta inesperat, amb un dirigent que és una antiga estrella de TikTok, pot fer decantar la formació de coalicions.

Qui és el favorit per a guanyar? És massa aviat per a dir-ho. Però ací teniu tot allò que heu de saber sobre les eleccions més seguides de l’any a Europa.

Què hi ha en joc?

La retòrica al voltant d’aquestes eleccions sovint les presenta en termes existencials, atès que els votants no solament decidiran sobre qüestions específiques –immigració, avortament, economia– sinó també sobre quina mena de país vol ser Polònia. Si el Partit de la Llei i la Justícia, un grup populista de dretes també conegut com a PiS, guanya un tercer mandat, s’espera que continuï l’agenda socialment conservadora del partit i més enfrontaments sobre l’estat de dret entre Varsòvia i la Unió Europea. Si els partits de l’oposició aconsegueixen de prendre el control, han promès de revertir algunes de les restriccions imposades a l’avortament i els drets de les persones LGBT i restaurar la independència dels tribunals i els mitjans de comunicació.

“La qüestió més important en joc és si un país important d’Europa seguirà el camí de la pèrdua del caràcter democràtic, o si el desfarà”, diu Ben Stanley, expert en política de la Universitat SWPS de Varsòvia. “Hi ha molt poques institucions independents que tinguin la possibilitat de controlar allò que fa l’executiu a Polònia.”

Brussel·les també observa aquestes eleccions per les conseqüències que poden tenir per a la veïna Ucraïna. Polònia ha acollit milions de refugiats, ha donat ajuda i ha fet campanya perquè Ucraïna esdevingui membre de l’OTAN i de la UE. No obstant això, el suport polonès ha començat a vacil·lar, atès que els interessos dels agricultors de l’est entren en conflicte amb la necessitat d’Ucraïna de vendre el seu gra a l’estranger.

Qui són els candidats principals?

La disputa és dominada per dues figures destacades de la política polonesa.
Jarosław Kaczyński és el dirigent del Partit de la Llei i la Justícia. Va fundar el partit amb el seu germà bessó i va ser primer ministre del 2006 al 2007, mentre el seu germà era president. Durant el període de poder més recent del partit, va cedir els càrrecs més importants a figures més moderades, tot i que encara és reconegut com el polític més poderós de Polònia.

Jarosław Kaczyński, durant un acte de campanya a Jasionka (fotografia: Darek Delmanowicz).

El grup d’oposició principal és la Plataforma Cívica, de centredreta, dirigida per Donald Tusk, que va ser primer ministre de Polònia del 2007 al 2014. Tusk també va ser president del Consell Europeu i en aquest càrrec va treballar amb els mandataris de tots els països per definir la direcció de la UE i gestionar el Brexit.

El PiS encapçala els sondatges d’opinió, però sembla poc probable que aconsegueixi una majoria absoluta, cosa que vol dir que els partits més petits marcaran la diferència.

Tusk sosté una pancarta que diu “És hora que la felicitat arribi a Polònia”, durant un acte de campanya (fotografia: Marian Zubrzycki).

La Confederació, un partit d’extrema dreta econòmicament llibertari, és un d’aquests partits. És dirigit per Sławomir Mentzen, un antic assessor fiscal i estrella de TikTok, que ha descrit els seus partidaris com “els que no volen jueus, homosexuals, avortaments, imposts i la Unió Europea”. El partit ha estat crític amb el suport a Ucraïna, tant en termes militars com de refugiats. Si es converteix en un jugador clau a les eleccions, els seus dirigents poden insistir en una aproximació menys complaent de Polònia cap a la seva veïna.

El dirigent de la Confederació, Sławomir Mentzen, en un acte de campanya a Szczecin (fotografia: Jerzy Muszynski).

Com hi influeixen, Ucraïna i el gra?

Polònia ha estat un dels defensors més grans d’Ucraïna, però les relacions entre tots dos països s’han complicat per les disputes sobre el gra.

Ucraïna és un exportador de gra important. Quan Rússia va provar de pressionar el país amb un blocatge, la UE va oferir suport a Kíiv obrint-hi el seu mercat. Però els agricultors polonesos diuen que un excés de gra ucraïnès barat els ha fet difícil d’obtenir beneficis dels seus propis camps. El PiS ha defensat els agricultors: els ha donat subvencions i ha embargat el gra ucraïnès.

Algunes opinions diuen que ha estat una operació del partit del poder per posicionar-se més bé entre els seus partidaris a les zones rurals i les ciutats petites on l’economia depèn molt de l’agricultura.

Com afecta l’escàndol dels visats de Polònia a les eleccions?

Els mitjans polonesos independents han publicat que 250.000 immigrants de l’Àsia i l’Àfrica han rebut visats de treball amb expedició ràpida en canvi de diners. Uns quants funcionaris, inclòs el ministre d’Afers Estrangers adjunt, han estat destituïts i hi ha set acusats. És un maldecap per al PiS, que va arribar al poder amb una plataforma antiimmigració. No obstant això, l’escàndol no ha tingut gaire impacte als mitjans de comunicació públics, que els crítics diuen que com més va més es converteixen en una màquina de propaganda del partit del govern.

Per què importen els resultats de les eleccions de Polònia per a Europa i més enllà?

Polònia és un soci estratègicament important en la confrontació de l’occident amb Rússia. Més d’1,6 milions d’ucraïnesos han sol·licitat asil temporal a Polònia, segons l’Agència de Refugiats de les Nacions Unides. I Polònia ha estat generosa en ajuda militar a Ucraïna, tot i que obté subministraments nous dels Estats Units per reemplaçar gran part d’allò que envia a les línies del front.

El resultat de les eleccions també és important per al projecte europeu i per allò que diu sobre els governs autocràtics, com el d’Hongria, on la democràcia formalment encara hi és, però se’n despulla l’essència.

La contesa és extremadament ajustada i és possible que cap dels dos partits principals pugui formar una coalició. Cosa que pot implicar que els polonesos hagin de tornar a les urnes.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor