Estic atònit davant la nova polèmica originada al Parlament de Catalunya, ara a compte del sou dels diputats presos o exiliats. Segons que ens expliquen, una funcionària de la cambra va rebre, s’entén que de manera directa, el 13 de juliol la comunicació del jutge Llarena que reclamava la suspensió de l’acta de diputats dels presos i exiliats, i deu dies després ha transcendit que aquesta mateixa persona va decidir que ja no cobrarien el sou del mes de juliol. Ens diuen, i ens ho hem de creure, que la decisió, la va prendre sense consultar-la amb ningú.

Tant és, el sou. Podria ser qualsevol altra qüestió. La cosa incomprensible és que una funcionària haja pogut decidir de retirar el sou i, per tant, indirectament la condició de diputats, de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i els altres membres de la cambra que es troben en la mateixa condició. Sobretot, tenint en compte que el parlament encara no ha decidit si ho farà o no, i en cas de fer-ho, com i afectant qui.

Perquè cal recordar que el parlament, efectivament, encara no ha decidit què farà amb l’ordre de Llarena, una ordre que és inconcebible i que demana una cosa obertament il·legal –la substitució temporal d’un diputat per un altre. De fet, la setmana passada, com és públic i notori, es va suspendre el ple per la discrepància entre els partits polítics independentistes sobre com hi calia reaccionar. Amb la qual cosa, la pregunta a fer-se és ben simple: si el parlament no ha decidit encara què ha de fer, com és que una funcionària –insistisc que ens diuen que per decisió pròpia– ja ha pres mesures?

Els tres partits independentistes han reaccionat tots, en diversos graus, dient que es reconduiria la situació i deixant clar que la decisió no té el seu aval –el de la majoria parlamentària, doncs– ni el de la mesa. Si això és així, caldria aclarir immediatament què ha passat i donar explicacions públiques. I la primera mesura lògica hauria de ser la de demanar explicacions a aquesta funcionària i donar-les, després a la ciutadania.

És possible, jo no ho descartaria, que aquesta persona plantege com a argument que ha actuat així perquè ha rebut una ordre directa del jutge Llarena i té por. Però si és aquest el cas, és evident que la institució té la responsabilitat de protegir-la per evitar la situació absurda en què ens trobem ara. O entrarem en un estat de caos total, si cada servei i departament de la cambra pren les decisions com millor li semble.

Perquè tothom entendrà que no pot ser que cada servei del parlament prenga per si sol la decisió de si un electe és diputat o no. Això no funciona així enlloc del món i no és digne d’una institució de la importància del parlament. De fet, no seria digne de cap institució, ni de cap empresa, ni de cap club, ni de cap associació…

Ara mateix, només per exemplificar l’absurditat de la situació creada, els diputats encara són diputats, perquè ni el ple ni la mesa no han decidit res, però ja no són diputats a l’efecte de cobrar. I tanmateix, a la web (ací es pot consultar) tots ells figuren com a diputats. Qui té raó, doncs? El webmaster, el responsable de comunicació o qui siga que mane sobre la web o bé l’oïdora de comptes? Són diputats o no ho són? I encara: de què serveixen el ple i la mesa si el fet més elemental de la vida parlamentària, ser diputat o no ser-ho, resulta que pot dependre només de les cartes que envia un jutge i de la voluntat d’aquell treballador de la casa o d’aquell altre?

Tot això s’ha d’aclarir. És imprescindible.

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb