Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Pere-Joan Cardona (Manresa, 1967) és conegut en la comunitat científica per la tasca en la investigació de nous mètodes profilàctics i terapèutics contra la tuberculosi. Però, com molts dels seus companys de professió, la covid-19 l’ha obligat a aparcar momentàniament l’especialitat. Ara dirigeix un assaig clínic per provar si el vaccí Ruti de la tuberculosi enforteix el sistema immunològic dels professionals sanitaris amb risc d’infectar-se de SARS-CoV-2. A escala social, demana de posar molta atenció en les mesures de prevenció i el compliment de les quarantenes i de reduir les interaccions socials. I no s’alarma pel cas de reinfecció d’Hong Kong.

El període d’incubació de la covid-19 és d’un màxim de catorze dies. Per això alerteu que encara que un contacte tingui una PCR negativa, no significa que no s’hagi contagiat.
—La prova de la PCR es va dissenyar per a diagnosticar casos de covid-19; casos amb una certa simptomatologia, amb una certa sospita i cercant un cert índex de còpies d’ARN. Quan això es trasllada al camp poblacional, per a cercar asimptomàtics i contactes, pot dur a males interpretacions. Jo faig l’alerta perquè ara la gent, quan es fa una PCR i surt negativa, es pensa que està salvada. Ep!, la PCR és una fotografia instantània d’un moment. Si tu saps que es pot tardar catorze dies a tenir símptomes i que si et fan la PCR el dia 2, 4 o 6 del contacte, doncs pot ser que sigui negativa. Per això és important, si ets un contacte, que facis la quarantena. Llavors llegeixes que un 13% de les quarantenes no es fan. I com és que s’escapa el virus? Doncs perquè no fem els deures. La gent creu que faran 500.000 PCR i aquí estem tots salvats. I no, si ets contacte d’un positiu i et surt una PCR negativa, cal fer la quarantena igualment.

I amb una segona PCR negativa?
—Amb la segona sí que es podria delimitar el període de catorze dies, però tenint en compte la incertesa de saber quin dia et va infectar. Entenc que això és dificultós, i hi ha aquest risc. Per això se’ns escapa el virus. Encara que aquesta setmana féssim set milions de PCR, no n’hi hauria prou. La PCR és un instrument per a delimitar i ajudar a tallar noves vies de transmissió, però sense una col·laboració ciutadana extrema no farem res. Encara m’esgarrifo quan companys o coneguts et donen la mà per saludar. Però escolta, encara em dónes la mà? On coi vius?

I qui té símptomes, es fa la PCR i li surt negativa? Aquest pot estar segur del resultat?
—Sí, sí, en aquest cas podem estar segurs del resultat.

Dieu que cap a la tardor o l’hivern, caldrà prioritzar a qui es fan les PCR. Per què?
—S’haurà de veure si som capaços de fer totes les PCR que calen. Llavors, segurament s’hauran de prioritzar els simptomàtics. Són els que tenen més capacitat de disseminar. L’asimptomàtic no sabem quina capacitat d’infectar té realment. Això implica una certa dispersió. És com portar màscara al carrer. Quina utilitat té? No serveix de res, tècnicament, a l’hora de prevenir la infecció. És una mesura de conscienciació col·lectiva perquè és molt difícil d’infectar-se pel carrer. És més fàcil contagiar-se –ja sé que no és un exemple ajustat a l’actualitat– anant a veure el Barça i que tothom comenci a cridar en un gol; això sí que és brutal. Perquè tothom va desprotegit. Amb la idea que quan mengem o bevem ens podem treure la màscara, doncs conec gent que es compra un gelat per poder-se-la treure. És clar, aquí hi tenim una incoherència. Fas anar tothom amb morrió pel carrer però després, en un restaurant o en una terrassa d’un bar, els permets de treure-se’l amb la justificació que menges i beus. Llavors ens demanem per què circula el virus.

Per tant, aplicaríeu mesures més restrictives?
—I tant. Si això que fem ara no funciona, vol dir que hi ha uns forats clars com els que et dic. En un bar o un restaurant pots tenir les taules allunyades a dos metres, d’acord, però els integrants d’una taula viuen junts? Segurament no. Aquest és un mecanisme de transmissió segur. Igual com quan convides gent a casa. Si hi ha hagut un rebrot, és perquè a l’estat espanyol la gent és molt social i fa moltes trobades. Ha estat l’oportunitat d’or del virus per a disseminar-se. És cert que aquí també hi juga molt l’alcohol, que desinhibeix i la gent crida més. Cridar és un factor de risc brutal. El sistema de protecció i distanciament social que tenim, té molts forats i funciona poc.

I això pot empitjorar o millorar a la tardor? Menys socialització, però també més gent treballant junta i més mobilitat.
—Les empreses han fet molt bé la feina i, de fet, és on s’ha pres més seriosament la mesura de la màscara quan no hi ha prou distància. S’ho han pres seriosament per no aturar l’activitat laboral. Jo sé d’empreses que al febrer ja prenien mesures de contingència per a evitar talls en la producció. Dit això, la tardor-hivern és un mal moment per al sistema immunitari perquè les nostres mucoses s’assequen i són més susceptibles de ser infectades. Per això a l’hivern ens refredem i agafem tota mena de virus com el rinovirus, adenovirus i coronavirus, que no són SARS-CoV-2. Ara, per una altra banda, s’aturen més les relacions socials. Veurem quin és l’equilibri. La diferència amb el març és que ningú no prenia cap mena de mesura i ara si ens disciplinem, ens posem la màscara, ens rentem les mans, no ens toquem els ulls ni la boca i mantenim la distància, podria ser que hi hagués una disminució de la circulació del virus. I això no tan sols tindrà efecte contra el coronavirus. A l’Argentina ja han vist que han tingut molta menys grip estacional. Si ens disciplinem, podríem tenir un efecte beneficiós global.

Amb les xifres a la mà, creieu que la situació actual és crítica?
—La situació és crítica perquè sabem que hi ha capacitat de disseminació i s’han superat uns llindars. Ara, el punt crític també s’ha de valorar tenint en compte què passa als hospitals, la càrrega hospitalària que té la situació. Tots sabíem que quan parlàvem de plantar a la covid-19 volíem evitar aquest pic que es va veure al març i volíem aplanar la corba. I de fet fem això. Hi ha un equilibri entre els ingressos i les altes. El col·lapse no hi és, i per tant, aquest moment crític del març no existeix. I ara quan s’acabin les vacances, amb la disminució de la socialització, podem veure una reducció de la covid-19. Ara, també obrirem les escoles.

Us agrada el protocol de tornada?
—Em costa de saber per quina versió del protocol passem… La reducció del nombre d’alumnes per aula ha d’ajudar i l’obligatorietat de les màscares també –s’haurà de veure fins a quin punt això és sostenible. Però a qui s’ha de protegir molt bé és el professor, per dues raons: la primera, perquè normalment ja té una edat i segurament el curs de la infecció seria més important; i la segona, perquè pot ser la corretja de transmissió de diverses classes i grups estables. El professor és un punt clau.

La Universitat d’Hong Kong ha publicat les proves sobre un primer cas de reinfecció. Què n’opineu?
—La naturalesa és molt diversa. La cosa habitual és no reinfectar-se, evidentment. Ara s’ha trobat un cas de reinfecció després de 800.000 morts i milions de casos. Home, és poquíssim. A més, aquesta persona era immunocompromesa. La norma és que si hi ha un infectat i jo tinc anticossos, tinc protecció. Aquesta és la idea. És normal que baixin el nombre d’anticossos perquè si no tindríem els ganglis limfàtics a tota pastilla fent anticossos com bojos, i això no passa mai. És normal que hi hagi una davallada del nivell d’anticossos, però el que no fa el virus és fulminar les cèl·lules B de memòria, que són les responsables de fer aquests anticossos. Per tant, puc tenir nivells baixos d’anticossos, però tinc la memòria igualment i, doncs, tinc protecció. Això ho hem de tenir clar, és un principi de la immunologia i no l’hem de fer trontollar. No s’ha de dramatitzar. Si hi ha un cas de reinfecció és molt poc.

En una conferència del mes d’abril dèieu que la focalització sobre la covid-19 pot causar un efecte sobre les altres malalties.
—Això serà un desastre. Si ja es calculava que en tres mesos d’aturada hi hauria un augment del 25% de morts per tuberculosi en els cinc anys vinents, doncs imagineu-vos ara… I això només en tuberculosi, que és la malaltia infecciosa causada per un sol agent més important i que causa un milió i mig de morts cada any. Ara això s’haurà de multiplicar per 1,25. I ja no parlem de malalties com la malària. Els efectes de la covid-19 seran devastadors.

Com dèieu, la vostra especialitat és la tuberculosi i heu començat un estudi partint de la hipòtesi que als països on es distribueix el vaccí de la tuberculosi hi ha globalment una disminució de la infecció. Vist de fora estant, en pocs mesos s’ha proposat una gran quantitat de fàrmacs com a possibles solucions contra la covid-19.
—Sí, però tot això serveix per a organitzar una mica i tenir coneixement. Per exemple, ara sabem que la hidroxicloroquina no funciona; el remdesivir sí en gent més greu; i la dexametasona, en gent que està molt greu. Llavors, la nostra investigació seria per a saber si els nostres productes poden frenar la infecció o evitar que sigui greu. Podria complir els dos vessants, no ho sabem perquè està pendent d’estudi. Llavors hi ha la lluita pel vaccí, que és molt interessant perquè s’han pogut accelerar tot un seguit de tecnologies que fins ara no havien tingut la capacitat d’activar-se, com els grans cultius d’adenovirus. Aquesta cursa és molt important perquè s’hi han abocat molts milions i això permet un desenvolupament i una transferència que l’hem de veure amb molt bons ulls. Ara bé, també és cert que països com Rússia han estirat més el braç que la màniga i sense saber l’eficàcia i la toxicitat del vaccí, ja l’han presentat.

Quin vaccí arribarà abans?
—A Europa sembla que la d’AstraZeneca és el que té més números i es produeix en massa. Ara s’ha de veure si aquesta capacitat de producció, que és un dels colls d’ampolla, pot fer mil milions de vacunes. El problema que hi veig és que com que és un adenovirus –causa refredats–, aquest té una certa implantació en la població i per tant, podria ser que a molta gent no li funcionés perquè d’alguna manera ja té immunitat contra el vaccí. És a dir, que hem de veure’n l’eficàcia. Hi haurà un abans del vaccí i un postvaccí; no quedarà tot solucionat de cop quan el tinguem i haurem de continuar tenint precaucions. Penseu, per exemple, que el de la grip té una eficàcia del 60-65%.

I quan ens tornarem a donar la mà?
—Això durarà. Jo calculo un parell d’anys o tres sense donar-nos la mà, com a mesura de cortesia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.