Pedro Sánchez fa comptes a la desesperada, i no li surten

El dirigent socialista mira de bastir coalicions impossibles una setmana abans del debat d'investidura

VilaWeb
Josep Casulleras Nualart
22.02.2016 - 21:41
Actualització: 22.02.2016 - 22:41

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

A Pedro Sánchez se li acaba el temps i no li surten els comptes. D’ací a una setmana ha de presentar al congrés espanyol una proposta de govern de coalició per ser investit president, però no té prou suport per a atènyer o bé la majoria absoluta o bé una majoria de vots favorables a la segona tanda de votació. L’equip negociador de Sánchez ha començat aquesta última setmana parlant alhora amb representants de Podem (amb un tractament diferenciat de Compromís-Podem) i de Ciutadans la manera de bastir una coalició prou àmplia. Això, malgrat les afirmacions taxatives dels uns dient que no entrarien en cap pacte que inclogués els altres. Però Sánchez no té pràcticament alternatives, i sembla que les poques que té són gairebé impossibles.

L’opció de la gran coalició: PP-PSOE-Ciutadans. Mariano Rajoy no se’n va sortir, de convèncer els socialistes que participessin en una coalició àmplia amb PP i Ciutadans, una coalició que Albert Rivera signaria amb els ulls clucs i que tindria una amplíssima majoria al congrés, molt per sobre dels 176 diputats mínims de la majoria absoluta. Però al president espanyol en funcions pràcticament no li queda crèdit després d’aquestes setmanes plenes d’escàndols de corrupció que empastifen el seu partit, i Sánchez no vol ni sentir-ne parlar, de pactar amb el PP.

El pacte de l’Íbex: PSOE-Ciutadans, amb l’abstenció del PP.  El poder econòmic espanyol no acaba de veure amb bons ulls que continuïn governant un PP i un Rajoy desacreditats, no tan solament per la gestió d’aquests últims quatre anys i els mals resultats electorals, sinó també per la incapacitat de contenir els casos de corrupció en les capes més altes del partit. L’establishment espanyol, segons que apuntava fa ben poc la premsa de Madrid, vol que el PP tingui prou sentit d’estat per a abstenir-se i facilitar un govern entre PSOE i Ciutadans. Entre aquests dos partits hi ha química, però Rajoy insisteix a dir que és ell, que va guanyar les eleccions, qui hauria de governar i que no pensa facilitar aquest pacte amb l’abstenció: ‘Seria una autoesmena a tota la legislatura.’

El pacte PSOE-Podem amb l’abstenció dels independentistes. Pedro Sánchez podria ser investit a la segona tanda de la votació de la investidura si aconseguís el suport de Podem, d’Esquerra Unida, del PNB, afegint-hi també el de Coalició Canària, si hi hagués una abstenció de Democràcia i Llibertat i d’ERC, perquè els 168 diputats superarien els 159 contraris de PP i Ciutadans. Però aquesta fórmula també és impossible perquè les dues formacions independentistes catalanes ja han deixat clar que votarien no a la investidura de Sánchez, oimés tenint en compte l’hostilitat del dirigent socialista envers el referèndum català i el menyspreu amb què es referia tant a DiL com a ERC: els barons socialistes no li perdonarien que governés gràcies als independentistes, ni que fos per una abstenció.

El pacte PSOE-Ciutadans-PNB-Compromís-Esquerra Unida-Coalició Canària-Nova Canàries. Aquesta sopa de lletres és la penúltima ocurrència d’una determinada premsa espanyola (i catalana) que pressiona perquè es desbloqui la situació. La suma de tots aquests partits seria de 143 vots, que superarien per un sol vot els 142 que sumarien el PP, Democràcia i Llibertat, ERC i Bildu. Això sempre que Podem s’abstingués. La clau argumental d’aquesta fórmula és que si Podem diu que no pot pactar amb Ciutadans i el PSOE diu que no pot assumir la línia vermella del referèndum, si més no que la formació de Pablo Iglesias s’abstingui, en canvi (se suposa) d’algunes contrapartides. I en aquest supòsit també es considera cosa feta que els quatre diputats de Compromís que hi ha al grup mixt acceptarien de votar a favor de la investidura amb alguna compensació respecte del deute valencià. Però Joan Baldoví va deixar ben clar divendres que ‘de cap manera’ Compromís no donaria suport a un govern que inclogués Ciutadans. És a dir, que aquesta opció, si no hi ha cap sorpresa d’última hora, també és pràcticament impossible.

Si Pedro Sánchez no pot quadrar aquests comptes, hi haurà noves eleccions espanyoles el mes de juny.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes