14.12.2022 - 20:08
El parlament ha aprovat la llei de la ciència amb l’objectiu d’enfortir el sistema de recerca català i donar més reconeixement als seus professionals. La nova llei s’ha validat amb els vots a favor de tots els grups menys Vox, que hi ha votat en contra, i la CUP, que s’hi ha abstingut. El document incorpora un marc legal i diversos instruments per consolidar-la també en l’àmbit internacional. En el seu desplegament contempla una estratègia catalana d’igualtat de gènere en ciència, un pla estratègic universitari en recerca d’excel·lència, l’estratègia d’innovació i transferència de coneixement de Catalunya i l’estratègia catalana de ciència oberta, entre d’altres.
Així mateix, vol afavorir la participació activa de la ciutadania i de les organitzacions de la societat civil en el disseny de les polítiques públiques de R+D+I. Entre els principals eixos hi ha el de fomentar la recerca que es fa a les universitats, millorar la interconnexió amb el teixit empresarial, així com avançar en un model d’inversió amb un pes equilibrat entre el finançament públic i privat. La nova llei també espera de promoure la cultura i l’educació científica, així com la capacitat innovadora en tots els nivells del sistema educatiu i en les activitats de formació amb un doble objectiu: despertar les vocacions científiques i contribuir a la capacitació i la participació activa de la ciutadania.
A més, la nova norma reforma i impulsa la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació com a òrgan col·legiat de coordinació de les competències de la Generalitat i crea el Consell per a la Recerca i la Innovació de Catalunya i el Consell de Mecenatge en Recerca, Desenvolupament i Innovació com a nous òrgans consultius.
Pel que fa al personal investigador i tècnic del sistema, es proposa oferir millores en la lluita contra la precarietat laboral, l’avanç en l’estabilitat i la renovació generacional. A més vol fomentar les carreres professionals obertes i reconegudes dins de la comunitat científica internacional. La generació, retenció i atracció de talent basada en els mèrits, també serà una de les prioritats.
El dictamen de la comissió ha arribat a la votació final al ple amb cent sis esmenes. Entre les qüestions aprovades hi ha l’esmena dels comuns que proposava explicitar que el govern ha de garantir l’accés al sistema d’R+D+I de nous investigadors i preveure criteris amb perspectiva de gènere i equitat territorial.
Durant la seva presentació al ple, el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, ha recordat que aquest projecte de llei va néixer la tardor del 2018 i ha subratllat que ha tingut la participació dels seus quatre predecessors: els consellers Carme Chacón, Ramon Tremosa i Gemma Geis.
El debat
Durant el debat el diputat ponent relator de la llei, Ramon Tremosa, ha agraït la predisposició als grups parlamentaris que han participat en la ponència i ha assegurat que és una versió millorada del projecte de llei que va aprovar el govern fa tretze mesos. El diputat de Junts ha subratllat que és “una bona llei” i ha argumentat que farà que de manera permanent la recerca, el desenvolupament i la innovació siguin “una prioritat política, econòmica i social” de Catalunya.
El diputat d’ERC Ernest Maragall ha defensat que es tracta d’una “llei de país” i ha fet una crida a aprofitar la norma per “aplicar una política científica en majúscules”. “La que el país necessita i necessitarà, una política científica que ens connecti amb les prioritats, objectius, estratègiques econòmiques, industrials i socials; més enllà de l’excel·lència acreditada i la competitivitat guanyada a pols des del talent individual i l’esforç col·lectiu”, ha conclòs.
El diputat dels comuns Marc Parés ha defensat que la generació de nou coneixement és “la base per fer avançar la societat” i ha explicat que ha de ser un camí “que obri portes i no les tanqui”. En aquesta línia, ha reclamat d’equiparar-se als estàndards internacionals pel que fa a salaris i a condicions laborals.
En canvi, el diputat de la CUP Dani Cornellà ha criticat que la norma és una oportunitat perduda perquè ha oblidat alguns aspectes. A tall d’exemple s’ha referit a la perspectiva de gènere, que creu que es queda en un pla superficial perquè no té en compte les dones migrades, per exemple, o en la defensa de la recerca en català, que subratlla que ni es menciona ni es regula per tal de fomentar-la. També ha denunciat la “neoliberalització del sistema universitari” perquè s’obre la porta perquè universitats privades es presentin a concursos públics o perquè es manté i reforça les col·laboracions públicoprivades amb grans empreses.
