20.03.2016 - 11:56
Durant molts anys, l’empresa alemanya Lidl ha dit que la clau del seu negoci és el seu immens poder de compra, el que li permet fer comandes enormes i així poder oferir els millors preus per als seus clients. Però aquest argument és del tot fals, segons que explica un article del The Guardian i escrit pel periodista Gethin Chamberlain. ‘How can Lidl sell jeans for £5.99? Easy … pay people 23p an hour to make them‘ -Com pot Lidl vendre texans a £5.99? Fàcil… pagant 23 penics als treballadors-. Aquest és l’explícit titular del reportatge, que assegura que darrere aquests preus tan baixos s’hi amaguen treballadors explotatats de Bangla Desh que treballen per pocs cèntims d’euro l’hora.
El reportatge sorgeix arran que al Regne Unit la cadena de supermercats ha iniciat una campanya en la qual s’ofereixen pantalons texans a preus molt baixos. Els casos més exagerats semblen ser uns ‘jeggings‘ (un tipus de ‘leggings‘ amb aspecte texà) que tenen un preu de 5,99 lliures (aproximadament 7,74 euros) i uns ‘boyfrind jeans‘ que es venen a 7,99 Lliures (10,32 Euros). Altres superfícies com Primark, els reis de la roba ‘low cost‘ a la Gran Bretanya, no ha aconseguit abaixar el preu dels texans per sota de les 8 Lliures (10,34 Euros) i el supermercat Tesco els ven a gairebé 12 Lliures més.
Les etiquetes dels pantalons en qüestió revelen que van ser produïts a Bangla Desh, on el salari mínim per a treballadors del sector tèxtil és de 48 Lliures mensuals (62,01 Euros), el que queda en uns 29 cèntims d’Euro per hora, amb jornades laborals de 8 hores diàries, 6 dies a la setmana. Aquest salari viola l’acord amb l’‘Asia Floor Wage‘, una associació que vetlla per les bones condicions de vida dels treballadors arreu de l’Àsia, que va demanar l’any 2013 un sou mínim de 230 lliures (aproximadament 397 Euros) per a tots els treballadors de la indústria tèxtil a Bangla Desh.
Però hi ha un altre factor que permet Lidl rebaixar els preus dels pantalons fins a 5,99 lliures, i no és la màgia de Harry Potter, com bé diu el reportatge. Lidl no només aconsegueix els preus més baixos del mercat utilitzant mà d’obra barata, sinó que ofereix un producte on escatima amb material. Només hi ha un botó i les butxaques no tenen costures.
Tot i aquests fets, Lidl assegura que aconsegueix els baixos preus gràcies a haver comprat el gènere en grans lots i que estan treballant per millorar les condicions laborals dels treballadors en fàbriques de roba del Bangla Desh.
