L’euroordre contra la consellera Clara Ponsatí s’embolica i s’afegeix a la confusió jurídica originada pel jutge Pablo Llarena. El magistrat del Tribunal Suprem espanyol va cursar el suplicatori al Parlament Europeu, concretament contra l’euroordre emesa a Escòcia, en el cas de Ponsatí, i a Bèlgica, en els casos de Carles Puigdemont i Toni Comín. És a dir, Llarena va demanar a l’eurocambra que aixequés la immunitat dels tres eurodiputats per a aquestes euroordres vigents en concret. Segons fonts de la defensa, això fa que, en cas que la justícia escocesa arxivi la causa contra Ponsatí, el suplicatori aprovat contra ella deixi de tenir efecte i recuperi la immunitat.

La defensa de Ponsatí vol deixar retratat Llarena en la vista d’avui sobre l’euroordre a Escòcia

A la vista telemàtica de dimarts al Tribunal d’Edimburg, el jutge va decidir d’ajornar qualsevol decisió fins a una nova cita el 26 d’agost. El fet que Ponsatí resideixi a Bèlgica d’ençà que va esdevenir eurodiputada el gener del 2020 –cap de les parts no va oposar-se al canvi de residència– podria fer arxivar l’euroordre. En aquest punt, Ponsatí podria recuperar la immunitat i Llarena hauria de recomençar tot el procediment per a llevar-la-hi i tornar a emetre una euroordre, la quarta.

Llarena, a més, no va informar els jutges belga i escocès de la presentació de les qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que aquesta setmana tot just les ha admeses a tràmit per la via ordinària –no pas d’urgència com demanava Llarena. Mentre Luxemburg no s’hi pronunciï, cosa que pot trigar mesos, les euroordres haurien de restar congelades i alhora els tres eurodiputats mantenen llevada la immunitat parlamentària. Llarena sí que va notificar a Bèlgica i a Escòcia l’aprovació del suplicatori i la retirada de la immunitat, però no va demanar-los la reactivació de les euroordres.

La situació és, si més no, de confusió jurídica. Llarena mira d’evitar la denegació de les euroordres contra Puigdemont, Ponsatí i Comín després del revés que va rebre l’estiu passat a Bèlgica en el cas de Lluís Puig, amb sentència ferma. Però el fet que no hagi informat les autoritats belgues ni escoceses mina encara més la confiança mútua entre els jutges, principi que regeix aquests procediments a escala europea. I aquesta confiança ja és prou malmesa pels intents maldestres de Llarena d’aconseguir les extradicions dels exiliats aquests últims tres anys i mig.

Mentrestant, la defensa dels exiliats prepara una nova acció jurídica contra la retirada de la immunitat dels tres eurodiputats, amb la presentació d’un recurs al TJUE. En aquest tribunal també es manté viva encara la demanda de Puigdemont i Comín contra el Parlament Europeu per no haver-los concedit l’empara el 2 de juliol de 2019, quan començava la legislatura i no havien estat reconeguts com a eurodiputats de ple dret. La lentitud en el ritme de resolució del TJUE afegeix incertesa al galimaties jurídic creat per Llarena.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.