La ingerència espanyola a Andorra té una escletxa en l’operació Catalunya

La causa contra l'ex-cúpula policíaca i el govern de Rajoy es consolida a la Batllia d’Andorra, i comptarà amb el testimoni de Villarejo

Josep Casulleras Nualart
Josep Casulleras Nualart
22.01.2022 - 20:51
Actualització: 22.01.2022 - 20:36
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Jorge Fernández Díaz escolta emmurriat les preguntes que li fa el diputat Josep Pagès (Junts) en la comissió d’investigació sobre el cas Kitchen al congrés espanyol, el mes passat.

—Vostè deu saber que està querellat. I no sols això, sinó que la querella està acceptada i, per tant, és imputat en un judici que té lloc en un altre país, que és Andorra. En aquest judici també són imputats el senyor Rajoy, el senyor Montoro, vostè mateix, el senyor Martínez, el senyor Cosidó, juntament amb uns quants policies que van actuar a Andorra. I concretament els investiguen per falsedat documental per haver enviat informació falsa al tresor nord-americà sobre la Banca Privada d’Andorra i per coaccions i xantatge a l’entitat per a aconseguir fora de les vies legals els comptes de Mas, Junqueras, Pujol i tots els seus familiars, i per haver pressionat i enganyat el govern d’Andorra…

—Enganyat? Sincerament, no tinc ni idea de què parla… BPA, què és?

—Banca Privada d’Andorra. No sé si ho sabia, però ací el senyor Cosidó sí que ens va dir que ho sabia. No tan sols surt a la premsa aquesta situació d’imputació sinó que aviat vostè en serà notificat.

Fernández Díaz deia la veritat o bé es feia l’orni. Però és ben cert que està encausat per la batlle d’instrucció especialitzada número 2 d’Andorra, Stéphanie García García. I no solament ell, també són investigats l’ex-president espanyol Mariano Rajoy; l’ex-ministre d’Economia espanyol Cristóbal Montoro; l’ex-secretari d’estat espanyol Francisco Martínez, l’ex-cap de la policia espanyola Ignacio Cosidó i alguns membres de la denominada policia patriòtica. Allò que la justícia espanyola es nega a fer perquè ho considera un secret d’estat té una escletxa a Andorra que, molt a poc a poc, sembla que es pot anar fent gran.

La investigació és fruit d’una querella de l’associació Drets i de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA), que miren ara de donar-li empenta amb la petició de declaració com a testimoni de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, un dels ideòlegs de les clavegueres de l’estat espanyol i de l’operació Catalunya i una de les persones que en té més informació. Els representants dels querellants han arrancat el compromís de Villarejo de fer-ho, i segons les fonts consultades per VilaWeb també hi ha la voluntat judicial. Però, d’un punt de vista processal, és llarg i feixuc, perquè s’ha de fer mitjançant comissió rogatòria amb la justícia espanyola. Villarejo té prohibit de sortir de l’estat espanyol, de manera que la seva declaració haurà de ser per videoconferència.

L’ex-comissari hauria de respondre sobre tot allò que sap de les pressions i extorsions de la policia espanyola als ex-responsables de la BPA i de membres del govern espanyol al govern andorrà que la batlle investiga, a més d’un presumpte delicte de falsedat de documents. Sobre aquest darrer aspecte, el president i els ministres espanyols són investigats per l’enviament d’informació falsa al FinCEN –organisme que depèn del Tresor dels Estats Units– perquè emetés una nota contrària a la BPA, que va precipitar-ne la intervenció i liquidació per part del govern andorrà el 2015.

Fins fa ben poc, la investigació restava encallada, però la negativa del jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón a acceptar Jordi Pujol Ferrusola com a part perjudicada en la investigació del cas Villarejo per les operacions clandestines que va fer contra la seva família va concedir inesperadament una raó de pes als querellants andorrans per a demanar que s’acceleri el procediment. Perquè García Castellón va donar a Pujol Ferrusola l’argument que Villarejo era un agent policíac i no un agent particular, és a dir, que treballava per a l’estat quan va elaborar les notes informatives sobre l’operació Catalunya que ell mateix va reconèixer i ratificar judicialment. I per això Drets i l’IDHA han apressat la batlle perquè citi Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, Martínez i Cosidó a declarar, pel valor incriminatori que de sobte tenen aquests documents, i que declarin a Andorra i no pas a Madrid.

La intervenció de la BPA

Vet ací l’origen de les causes judicials que hi ha actives: la intervenció i caiguda tant de la BPA com de la seva filial espanyola, el Banco Madrid, el 2015, per una suposada pràctica d’emblanquiment de capital, arran d’aquella decisiva nota d’advertiment amb què el FinCEN va intervenir. Les sospites que aquella nota de les autoritats nord-americanes es va fer d’acord amb informació falsa proporcionada per les autoritats espanyoles han anat creixent al llarg d’aquests anys, a mesura que s’han anat revelant més informacions confidencials en mans sobretot de l’ex-comissari Villarejo. Aquests indicis són els que han fonamentat la causa que ara és en instrucció a la Batllia d’Andorra, amb Rajoy, Fernández Díaz i l’ex-cúpula policíaca sota sospita.

Però hi ha un altre procediment que ja és en judici oral, que va començar el juny de l’any passat, amb més d’una vintena d’acusats en la causa que investiga si efectivament hi va haver un emblanquiment de diners procedents del crim organitzat, concretament d’una suposada organització de tràfic de persones dirigida per l’empresari xinès Gao Ping, detingut el 2012 a l’estat espanyol en l’operació Emperador, en què està implicat ni més ni menys que José Manuel Villarejo.

El principal acusat d’aquest judici és l’ex-conseller delegat de la BPA, Joan Pau Miquel, que al llarg dels mesos que fa que dura el judici, amb anys de demora acumulats, és l’únic que ha declarat. Miquel ha defensat en el judici els mecanismes de control que tenia l’entitat bancària. I tant ell com els principals accionistes del banc insisteixen que el cas Pujol i la voluntat de l’estat espanyol de furgar en la informació bancària de dirigents polítics catalans, no solament del president Pujol i la seva família, sinó també del president Artur Mas i d’Oriol Junqueras, és l’origen d’aquella nota del març de 2015 del FinCEN nord-americà que ho va precipitar tot.

Sostenen que va ser una represàlia de l’estat espanyol per no haver aconseguit les dades bancàries que volien, i, de fet, la defensa de Miquel ha esgrimit l’enregistrament d’una conversa del juny del 2014, un any abans de la intervenció de la BPA, entre ell i Celestino Barroso, agregat d’Interior de l’ambaixada espanyola a Andorra, que va amenaçar-lo que el banc tancaria si no col·laboraven en la petició d’informació que els havien demanat dels Pujol, i que els americans “ja estaven al cas de tot plegat”. Segons Miquel, encara va tenir una altra trobada posterior, a Madrid, amb Marcelino Martín Blas, aleshores cap de la divisió d’afers interns de la policia espanyola, que li va insistir a demanar la informació sobre els dirigents polítics, amb més amenaces d’intervenció si no l’entregaven.

Els responsables del banc sempre han mantingut aquesta línia de defensa per espolsar-se les responsabilitats de la fallida del banc, atribuint-ho tot a les maniobres espanyoles contra l’independentisme i als efectes del cas Pujol. Fa tan sols dues setmanes els antics propietaris del banc, els germans Cierco, van presentar una demanda a l’Audiència espanyola per la qual exigeixen 141 milions a l’estat espanyol –al Banc d’Espanya– per la intervenció de la seva filial espanyola, el Banco de Madrid, el 2015.

La demanda destaca que, entre quatre i sis anys després, “tots els procediments judicials i administratius començats en relació amb el presumpte incompliment d’obligacions en matèria d’emblanquiment de capitals pel Banco Madrid (que va ser la causa motivadora de la intervenció de l’entitat) han conclòs sense declarar l’existència de cap il·lícit per part dels seus administradors”. I en aquest sentit recorda que la justícia espanyola mateixa va arxivar la causa per presumpte emblanquiment del Banco Madrid el 2019.

El judici del cas BPA s’ha tornat a encallar aquesta setmana. Aquesta vegada ha estat per la renúncia de l’advocat de sis dels acusats, Josep Anton Silvestre, que s’ha queixat perquè no li havien acceptat la recusació dels membres del tribunal ni la petició de suspensió temporal de la vista perquè un dels acusats estava malalt. A més, va denunciar la parcialitat de la justícia andorrana i va deplorar els atacs que, segons ell, ha anat rebent de mitjans de comunicació. Tip per tot plegat, Silvestre ha plegat, i els acusats a qui representava hauran de trobar un nou advocat, que s’haurà de familiaritzar amb els milers i milers de pàgines de l’extensíssim sumari.

Sigui com sigui, la possibilitat real que hi hagués una ingerència de les autoritats espanyoles en la sobirania andorrana, atesa la documentació i els indicis en diverses causes, tant a Andorra la Vella com a Madrid, fan que s’hagi obert una escletxa judicial a Andorra que contrasta amb tots els cops de porta que han anat tenint els intents d’investigar judicialment l’operació Catalunya.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies